1. Introducció
L’Enquesta de població activa és una operació estadística de periodicitat trimestral elaborada per l’INE i que forma part de la Enquesta de Força de Treball de la Unió Europea. Oferix dades de les principals categories poblacionals en relació amb el mercat de treball (ocupats, desocupats, actius, inactius) segons diverses variables de classificació, de forma que permet conèixer la seua estructura i evolució.
A partir dels fitxers rebuts trimestralment amb els registres corresponents a la Comunitat Valenciana i els seus factors d’elevació, l’Institut Valencià d’Estadística (IVE) realitza una explotació ampliada de l’EPA per a l’àmbit regional, per tal de disposar d’informació amb major nivell de detall sobre el mercat de treball de la Comunitat Valenciana.
Canvi de base poblacional en les estimacions de l’EPA
A partir de l’EPA del primer trimestre de 2014 els resultats es calculen amb la nova base de població, que incorpora la informació actualitzada dels censos de població i vivenda de 2011. Esta publicació proporciona sèries retrospectives homogènies, calculades amb la mateixa base de població.
2. Objectius
L’objectiu fonamental de l’explotació ampliada de l’EPA és oferir la màxima informació sobre el mercat de treball de la Comunitat Valenciana, amb el major nivell de desagregació territorial que permeta el disseny mostral d’esta enquesta, a fi d’obtindre un millor coneixement de l’estructura i evolució del mercat de treball en la nostra comunitat.
La tabulació trimestral s’elabora sobre dos nivells territorials: per a tota la Comunitat i per a les províncies. Les taules s’organitzen en poblacions objectiu i variables de classificació (vegeu apartat 4).
3. Descripció de l’enquesta
3.1. Univers i marc de l’enquesta
La població objectiu de l’EPA està formada per aquelles persones que residixen en vivendes familiars, és a dir, les utilitzades tota o la major part de l’any com a residència habitual o permanent.
Fins al quart trimestre de 2004, el marc utilitzat per a la realització de l’enquesta és l’actualització de les seccions censals realitzada cada any amb data de referència 1 de gener. Des del primer trimestre de 2005 s’actualitza amb la incorporació dels resultats definitius del Cens de 2001.
3.2. Tipus i unitats de mostreig
El tipus de mostreig utilitzat és un mostreig bietàpic amb estratificació de les unitats de primera etapa.
Les unitats de primera etapa o unitats de mostreig en l’EPA són les seccions censals, estes unitats s’estratifiquen atenent un doble criteri: un criteri geogràfic que correspon bàsicament a la grandària del municipi i un criteri socioeconòmic. La mostra de seccions roman inalterada al llarg del temps per motius de comparança entre els resultats dels diferents trimestres.
A partir del primer trimestre de 2005, no sols es renova part de les seccions, sinó que s’ha procedit a revisar l’estratificació per grandària de municipi amb les dades obtingudes en el cens de 2001, i s’ha realitzat un canvi metodològic en el procediment utilitzat per a la subestratificació per criteris socioeconòmics, usant tècniques basades en l’anàlisi de conglomerats (Anàlisi Clúster) de cara a un major aprofitament de tota la informació disponible per a cada secció censal.
La subestratificació s’establix a nivell de província i estrat, fixant un nombre mínim de seccions en cada un d’ells.
Les unitats de segona etapa estan constituïdes per les vivendes familiars principals i els allotjaments fixos, dins de les quals no es realitza cap submostreig, i s’arreplega informació de totes les persones que hi tinguen la seua residència habitual.
3.3. Grandària i distribució de la mostra
La determinació del nombre de seccions dins de cada estrat així com del nombre de vivendes dins de cada secció s’ha realitzat calculant l’òptim per al coeficient de variació d’una proporció considerant un cost fix, i s’ha obtingut una mostra a nivell nacional de 3.484 seccions amb una mitjana de 20 vivendes per secció.
En el cas de la Comunitat Valenciana la mostra és de 273 seccions repartides provincialment de la forma següent, 78 a Alacant i Castelló i 117 a València, dins de cada secció el nombre de vivendes incloses en la mostra depén de la província, resultant 18 vivendes per secció a Alacant i Castelló i 22 vivendes per secció a València. Este nombre inicial de vivendes pot canviar posteriorment a causa de l’actualització de les seccions. La mostra efectiva per a la Comunitat Valenciana es distribuïx aproximadament de la següent manera:
| Seccions | Vivendes | Persones | |
|---|---|---|---|
| C. Valenciana | 273 | 5.500 | 16.000 |
| Alacant | 78 | 1.500 | 4.500 |
| Castelló | 78 | 1.400 | 4.000 |
| València | 117 | 2.600 | 7.500 |
La distribució provincial de la mostra es realitza fixant un mínim de seccions en cada província a fi de presentar resultats provincials i distribuint la resta mitjançant una solució de compromís entre la distribució uniforme i la proporcional.
Dins de cada província la distribució entre estrats és proporcional a la grandària de cadascun, potenciant els estrats on es troben els municipis de major grandària a causa de la major variabilitat dins d’estos, així com al seu menor cost per entrevista.
3.4. Selecció de la mostra
Les unitats de primera etapa se seleccionen en cada estrat amb probabilitat proporcional al nombre de vivendes de la secció.
Les unitats de segona etapa se seleccionen mitjançant un mostreig sistemàtic amb arrancada aleatòria.
La combinació d’estos dos mètodes de selecció conduïx a mostres autoponderades dins de cada estrat.
La mostra es dividix en sis submostres denominades torns de rotació, renovant-se en cada trimestre les vivendes corresponents a un torn de rotació. Açò significa que cada família roman en la mostra durant sis trimestres consecutius.
Estimadors
En l’EPA s’utilitzen estimadors de raó prenent com a variable auxiliar les Projeccions Demogràfiques de població elaborades per l’INE. Les dites projeccions han sigut objecte d’una revisió retrospectiva a la llum de les xifres ofertes pels censos de 2001, estos canvis han sigut incorporats en tots els trimestres des del primer de 1996.
Analíticament, l’expressió de l’estimador d’una característica X per a cada província serà:
\begin{equation} \hat{X}=\sum _{h}\frac{\hat{P_h}}{p_{h}}\sum _{i=1}^{n_{h}}x_{hi} \end{equation}
sent:
P̂h la projecció de població que residix en vivendes familiars en l’estrat h de la província corresponent
ph el nombre de persones en la mostra en l’estrat h de la província corresponent
nh el nombre de vivendes en la mostra en l’estrat h de la província corresponent
xhi el valor de la característica investigada en la vivenda i-èsima en l’estrat h de la província corresponent
A més s’utilitza un estimador per als menors de 16 anys i un altre per a la població de 16 i més anys i s’apliquen als estimadors tècniques de calibratge a fi d’ajustar les estimacions obtingudes a partir de la mostra, a la informació procedent de fonts externes.
4. Càlcul de dades desestacionalitzades d’ocupació i desocupació
Es difonen les taxes de variació trimestral de les sèries desestacionalitzades (corregides d’efectes estacionals i de calendari) de l’Enquesta de Població Activa, des del segon trimestre de 2005: total d’ocupats i total de desocupats.
L’obtenció de les sèries desestacionalitzades anteriorment referides s’ha realitzat seguint l’estàndard del Sistema Europeu d’Estadístiques (ESS guidelines on seasonal adjustment ) i en línia amb el de l’Institut Nacional d’Estadística.
El model identificat al principi de cada any s’utilitza per a desestacionalitzar les sèries dels quatre trimestres de l’any en curs. L’estimació dels paràmetres del model es realitza cada trimestre per a la sèrie completa.
5. Definicions
Les definicions estan basades en les recomanacions aprovades per l’Organització Internacional del Treball (OIT) en la Tretzena i Setzena Conferència Internacional d’Estadístics del Treball (Ginebra, 1982 i 1998, respectivament)
5.1. Poblacions objectiu d’esta enquesta
De forma global, la població objectiu de l’EPA és la formada per les persones que residixen en vivendes familiars, és a dir, les utilitzades tota o la major part de l’any com a residència habitual o permanent. D’esta població objectiu es definixen categories poblacionals específiques en relació amb el mercat laboral que conformen la resta de poblacions objectiu d’esta explotació.
En primer lloc s’analitza la població de 16 i més anys, que és la que legalment, pot estar disponible per a formar part del mercat laboral. Inclou les persones que han superat l’edat de jubilació. Les característiques més rellevants respecte a la relació amb l’activitat laboral, s’analitzen per a la població de 16 a 64 anys.
A partir de la relació amb l’activitat es definixen la resta de les poblacions objecte d’anàlisi: activa, ocupada, ocupada assalariada, parada i inactiva.
Població econòmicament activa
La població econòmicament activa comprèn totes les persones de 16 o més anys que durant la setmana de referència satisfan les condicions necessàries per a ser incloses entre les persones ocupades o desocupades, segons es definix més endavant.
Població ocupada
Està formada per totes aquelles persones de 16 o més anys que durant la setmana de referència han tingut un treball per compte d’altri o exercit una activitat per compte propi. En esta definició s’inclouen les persones absents del seu treball per raons de malaltia o accident, vacances, festes, mal temps o altres raons anàlogues.
Població ocupada assalariada
Està formada per totes aquelles persones de 16 o més anys que durant la setmana de referència han tingut un treball, durant almenys una hora, per compte d’altri, no inclou ocupadors, empresaris sense assalariats i treballadors independents, membres de cooperatives i ajudes familiars.
Població desocupada
Es consideraran desocupades totes les persones de 16 o més anys que reunisquen simultàniament les condicions següents:
Els desocupats es classifiquen en dos grups específics atenent a si han treballat o no amb anterioritat.
Població econòmicament inactiva
La població econòmicament inactiva comprèn totes les persones de 16 o més anys, no classificades com ocupades ni desocupades ni població comptada a banda durant la setmana de referència.
La població comptada a banda és la dels qui fan el servei militar o el civil substitutori. Este col·lectiu va deixar d’existir en desembre de 2001.
5.2. Variables de classificació
Detallarem aquelles variables de classificació que necessiten d’algun aclariment auxiliar.
Relació amb l’activitat
Tal com hem referit anteriorment, la població objecte de l’estudi té una classificació primordial en esta enquesta, i es referix a la seua relació amb l’activitat. La dita classificació pot vore’s en l’esquema següent:
Edat
Anys complits en el moment de realització de l’enquesta
Estudis acabats
La variable "estudis acabats" s’agrupa en la publicació de les següents maneres:
a) Fins al 4t trimestre de 2013 segons la CNED-2000:
b) A partir del 1r trimestre del 2014 segons la CNED-2014:
Nacionalitat
Considerarem dues categories: espanyola (inclou doble nacionalitat) i estrangera
Sector d’activitat
La variable "sector d’activitat" s’agrupa en la publicació de les maneres següents:
a) Fins al quart trimestre de 2007 segons la CNAE 1993 (Rev. 1):
b) A partir del primer trimestre del 2008 segons la CNAE 2009:
Branca d’activitat
La variable "branca d’activitat" s’agrupa en la publicació de les maneres següents:
a) Fins al quart trimestre de 2007 segons la CNAE 1993 (Rev. 1):
a) A partir del primer trimestre del 2008 segons la CNAE 2009:
Tipus d’ocupació
La variable "tipus d’ocupació" s’agrupa en la publicació de les maneres següents:
a) Fins al quart trimestre de 2010 segons la CNO 1994:
b) A partir del primer trimestre del 2011 segons la CNO 2011:
Situació professional
La variable "situació professional" oferix informació per a determinar la situació en l’ocupació d’una persona en un moment donat, segons la "Classificació Internacional de la Situació en l’Ocupació" adoptada per la quinzena conferència d’Estadístics del Treball al gener de 1993 (CISE-93).
L’any 2009 es va decidir incloure unes preguntes addicionals en els casos de treballadors que s’autodeclaraven membres de cooperatives, ajudes familiars o treballadors independents, a fi d’aclarir amb més precisió la naturalesa de relació laboral en el lloc de treball i si eren de fet assalariats. Per este motiu es produïx una ruptura de la sèrie en el primer trimestre de 2009.
5.3. Indicadors
Taxa d’activitat
Es definix com el quocient entre la població activa i la població de 16 i més anys, multiplicat per 100.
Taxa d’ocupació
Es definix com el quocient entre la població ocupada i la població de 16 i més anys, multiplicat per 100.
Taxa de salarització
Es definix com el quocient entre la població assalariada i la població ocupada, multiplicat per 100.
Taxa de desocupació
Es definix com el quocient entre la població desocupada i la població activa, multiplicat per 100.
Taxa d’inactivitat
Es definix com el quocient entre la població inactiva i la població de 16 i més anys, multiplicat per 100.
Taxa de temporalitat
Es definix com el quocient entre la població assalariada amb contracte temporal i el total de població assalariada, multiplicat per 100.
Edat mitjana
S’obté de forma directa, dividint la suma total de les edats de totes les persones, pel nombre de les dites persones.