ÚLTIMES XIFRES
17 de juny de 2019

PROJECCIONS DE POBLACIÓ, 2018–2033.
COMUNITAT VALENCIANA

PRINCIPALS RESULTATS

• La població de la Comunitat Valenciana projectada a 1 de gener de 2033 s'estima en 5.212.537 habitants.


• Això implica un augment de la població de 266.304 habitants, quantitat que suposa un creixement mitjà anual del 0,35%.


• De les tres províncies que formen la Comunitat Valenciana, Alacant és la que més augmenta la població mentre que Castelló la manté pràcticament constant.


• De les 34 comarques, 16 experimenten un augment en la població i les tres comarques amb major creixement mitjà anual pertanyen a la província d'Alacant.


• En un horitzó temporal de 5 anys, els municipis que en termes relatius perdrien més població estan en la seua majoria a l'interior de les províncies de Castelló i València i els que més creixerien es concentren fonamentalment en la costa de la província d'Alacant.

Comunitat Valenciana i províncies

Variació de la població

La població resident a la Comunitat Valenciana a 1 de gener de 2033 seria de 5.212.537 persones segons les projeccions de població, que es presenten hui. Aquesta xifra suposa un increment de 266.304 persones (5,4%) sobre els 4.946.233 habitants a 1 de gener de 2018, que és la població base d'aquesta projecció, segons les estimacions de població.

A la Comunitat Valenciana l'augment de la població es produiria d'una manera continuada igual que a les províncies d'Alacant i València, mentre que Castelló manté el volum total de població quasi constant. L'increment es deu íntegrament al saldo migratori (immigrants menys emigrants), que és positiu durant tot el període en les tres províncies, al contrari que el saldo natural o vegetatiu (naixements menys defuncions) que és negatiu.

Saldo vegetatiu

El saldo vegetatiu o creixement vegetatiu seria negatiu en les tres províncies durant tot el període projectat i aniria augmentant el seu valor absolut. En el total de la Comunitat Valenciana i en les províncies d'Alacant i València la pèrdua poblacional deguda al saldo vegetatiu negatiu és menor que el guany derivat del saldo migratori, la qual cosa produeix un increment net de la població. A Castelló, en canvi, el saldo migratori a penes compensaria el natural.

Saldo migratori

El saldo migratori, encara que d'escassa quantia, seria positiu en les tres províncies durant tot el període projectat i, com s'ha comentat més amunt, seria la causa del creixement de la població en les províncies d'Alacant i València. Alacant seria la província que presentaria major saldo migratori durant tots els anys de l'horitzó temporal de la projecció.

Estructura de la població

L'estructura de la població es veuria afectada pel procés d'envelliment. Així, el grup quinquennal de població més nombrós en el 2018 és el de 45-49 anys mentre que en el 2033 passaria a ser el de 55-59 anys d'edat. Addicionalment es produiria una disminució del pes de la població de 30 a 55 anys i de 0 a 14 anys sobre el total de la població.

Envelliment de la població

L'envelliment de la població s'intensificaria durant els 15 anys de la projecció, i la població de 65 i més anys arribaria a un percentatge del 25,41% l'any 2033 per al conjunt de la Comunitat Valenciana. Encara que amb xicotetes diferències, aquest procés i el seu impacte total seria similar en les tres províncies, com pot veure's en la taula i el gràfic següents.

Població estrangera

El percentatge de població estrangera experimentaria un lleuger augment en les tres províncies de la Comunitat Valenciana. Castelló és la província on es produiria un menor augment de la proporció de població estrangera.

Comarques

Variació de la població

En 16 de les 34 comarques es produiria un augment en la població projectada a 1 de gener de 2033. La Marina Baixa i la Marina Alta són les dues comarques que tindrien un major increment mitjà anual, mentre que el Rincón de Ademuz i l'Alt Maestrat les de decrement més intens. El saldo natural del període és negatiu en quasi totes les comarques, per la qual cosa l'increment d'aquelles que augmenten la població es deu al saldo migratori.

Envelliment de la població per comarques

L'envelliment de la població és un procés que afecta totes les comarques de la Comunitat Valenciana. Al final del període projectiu en 10 comarques de l'interior de Castelló i València més d'un terç de la població tindria 65 o més anys.

  

Població estrangera per comarques

El percentatge de població estrangera augmenta en la majoria de les comarques. Els majors percentatges de població estrangera continuarien corresponent a la Marina Alta, la Marina Baixa i el Baix Segura.

  

Municipis

Variació de la població

Dels 64 municipis de la Comunitat Valenciana que segons la població de partida tenen més de 20.000 habitants, 46 d'aquests hauríen augmentat la població al final de l'horitzó temporal de la projecció. D'altra banda, encara que el pes poblacional relatiu d'aquests municipis en el total de la Comunitat Valenciana a penes variaria en el període projectat (del 72,5% en 2018 al 73,2% en 2033) l'increment de la població en aquest grup de municipis (228.178 persones més) suposa el 85.7% de l'increment del total a la Comunitat Valenciana (266.304 persones més).

En un horitzó temporal de 5 anys, 231 municipis, dels 542 actualment existents a la Comunitat Valenciana, augmentarien la població, en cas de mantindre's les condicions demogràfiques recents. Dels 311 municipis que disminuirien la població, 218 tenen una població de partida inferior als 2.000 habitants. Només 88 municipis dels 306 amb població de partida inferior a 2.000 habitants no disminuirien la població l'any 2023. Els municipis que en termes relatius perdrien més població estan en la seua majoria a l'interior de les províncies de Castelló i València i els que més creixerien es concentren fonamentalment en la costa de la província d'Alacant.

NOTES METODOLÒGIQUES

Les projeccions de població són una estadística, de periodicitat biennal, elaborada per la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. Direcció General d'Economia, Emprenedoria i Cooperativisme com a òrgan central d'estadística de la Generalitat.

Aquestes projeccions no pretenen ser una predicció de la població futura, sinó presentar un escenari d'evolució de la població resident i la seua estructura si les tendències demogràfiques futures foren similars a les observades en el passat recent.

Les projeccions estan basades en el mètode de les components en què s'obté l'increment de la població com a resultat de la combinació dels distints successos que el constitueixen: les defuncions, els naixements i les migracions, en què aquesta última és la component que resulta més complexa d'estimar. Per a la projecció dels diferents nivells geogràfics s'utilitza un enfocament de tipus multiregional que garanteix el doble requisit de coherència dels resultats entre els diferents nivells territorials i entre les unitats que els formen.

Les característiques bàsiques del sistema de projecció són:

a) Població de partida a 1 de gener de 2018 i horitzó temporal a 1 de gener de 2033.

b) La consideració de diferents nivells de desagregació territorial:

- Nivell 1: províncies.

- Nivell 2: comarques.

- Nivell 3: municipis de més de 5.000 habitants segons les estimacions postcensals de població a 1/1/2018.

- Nivell 4: municipis menors de 5.000 habitants segons les estimacions postcensals de població a 1/1/2018.

c) La consideració de la variable nacionalitat en els àmbits territorials de províncies i comarques.

d) La projecció dels tres primers nivells es fa per mitjà del mètode dels components, mentre que per al nivell 4 s'utilitza el mètode de la relació de cohorts, una metodologia considerada més adequada per a la projecció d'àrees xicotetes.

Finalment, cal assenyalar que per la naturalesa del mètode de projecció, com menor és el volum poblacional de l'àmbit projectat, podria ser major la variabilitat registrada en l'evolució, a causa de la major sensibilitat a possibles successos puntuals de caràcter no estrictament demogràfic.

Pot obtindre's informació més detallada en el portal estadístic de la Generalitat:

Projeccions de població, 2018–2033