Enquesta Contínua de Pressupostos Familiars. Metodologia

1. Objectius

L’Enquesta Contínua de Pressupostos Familiars (ECPF) és una operació estadística de periodicitat trimestral elaborada per l’INE, que ofereix dades de la despesa de consum trimestral segons la classificació internacional COICOP/HBS, sigles corresponents a Classification Of Individual Consumption by Purpose adapted to the needs of Household Budget Surveys (Classificació del Consum Individual per Finalitat), així com altres variables de la llar o del seus membres, de forma que permet conéixer la seua estructura i evolució. El criteri principal utilitzat per a valorar les despeses en l’ECPF és el d’adquisició, és a dir, que es recullen en el moment de la disposició del bé o servici per la llar, independentment que s’haja pagat o no al comptat.

A fi d'estudiar altres aspectes relacionats amb l'economia de la llar, l'enquesta arreplega les següents variables de percepció subjectiva:

- Grau de dificultat per a arribar a fi de mes amb els ingressos nets

mensuals percebuts per la llar

- Capacitat d'estalvi en relació amb els ingressos i les despeses de la

llar

- Valoració sobre si el moment actual és un moment adequat per a

realitzar compres importants

A partir dels fitxers enviats trimestralment per l’INE amb els registres corresponents a la Comunitat Valenciana i els seus factors d’elevació, l’IVE realitza una explotació ampliada de l’ECPF per a l’àmbit regional, amb la finalitat de disposar d’informació sobre la despesa mitjana trimestral i altres variables referides a llars i persones en la Comunitat Valenciana.

2. Descripció de l’enquesta

2.1. Univers i marc de l’enquesta

Les unitats d’anàlisi de l’ECPF són les llars, enteses com el conjunts de persones que ocupen en comú una vivenda familiar principal o part d’ella, i consumeixen o comparteixen aliments o altres béns a càrrec d’un pressupost comú. Són, per tant, objecte d’investigació tots els individus que resideixen en vivendes familiars principals, i els dits individus s’estudien a través de les llars que formen.

El marc utilitzat per a la realització de l’enquesta és l’actualització del seccionat censal realitzat cada any amb data de referència 1 de gener.

Este marc és l’utilitzat per l’INE per al disseny de l’Enquesta General de Població, a partir de la qual es realitzen diferents enquestes de base poblacional entre les quals es troba l’ECPF.

2.2. Tipus de mostreig

El tipus de mostreig utilitzat és un mostreig bietàpic amb estratificació de les unitats de primera etapa, seleccionant una mostra independent dins de cada comunitat autònoma.

2.3. Unitats de mostreig

Les unitats de primera etapa en l’ECPF són les seccions censals en què es troba dividit el territori nacional en el moment de l’enquesta; la mostra de seccions roman inalterada al llarg del temps per motius de comparança entre els resultats dels diferents trimestres, amb algunes excepcions.

Les unitats de primera etapa s’estratifiquen atenent un criteri geogràfic, que assigna l’estrat segons la grandària del municipi a què pertany la secció. D’acord a este criteri s’estableixen els següents estrats

Estrat 1 Municipi capital de província

Estrat 2 Municipis amb més de 100.000 habitants

Estrat 3 Municipis de 50.000 a 100.000 habitants

Estrat 4 Municipis de 20.000 a 50.000 habitants

Estrat 5 Municipis de 10.000 a 20.000 habitants

Estrat 6 Municipis amb menys de 10.000 habitants

Dins de cada estrat les seccions s’agrupen en subestrats d’acord amb la categoria socioeconòmica de les llars de cada secció, definida segons el grau d’importància en la mateixa dels següents grups:

Grup 1 Agricultors

Grup 2 Treballadors per compte propi

Grup 3 Directius y professionals per compte d’altre i personal administratiu

Grup 4 Resta de Treballadors

Les unitats de segona etapa estan constituïdes per les vivendes familiars principals, dins de les quals no es fa cap submostreig, i es recull informació de totes les llars que hi resideixen.

2.4. Grandària i distribució de la mostra

La determinació del nombre de seccions de la mostra s’ha realitzat, utilitzant la informació proporcionada per l’anterior enquesta de 1993, per a garantir coeficients de variació dels diferents grups de despesa a 2 dígits segons la COICOP/HBS inferiors al 10% en cada comunitat autònoma resultant una mostra a nivell nacional de 1.008 seccions censals i investigant-se 8 vivendes en cada una d’elles, el que suposa una mostra teòrica de 8.064 viviendes per trimestre.

En el cas de la Comunitat Valenciana la mostra és de 84 seccions repartides provincialment així, 30 a Alacant, 12 a Castelló i 42 a València, dins de cada secció de la mostra el nombre de vivendes incloses és aproximadament 8. Este número inicial pot canviar posteriorment a causa de l’actualització del seccionat. La mostra efectiva per a la Comunitat Valenciana es distribueix aproximadament de la manera següent

	Seccions	Llars	Persones
C. Valenciana Alacant Castelló València	84 30 12 42	730 280 100 350	2.230 860 300 1.070

2.5. Selecció de la mostra

Les unitats de primera etapa se seleccionen, dins de cada estrat, amb probabilitat proporcional a la seua grandària poblacional. Les unitats de segona etapa se seleccionen amb probabilitat igual en cada secció de la mostra mitjançant un mostreig sistemàtic amb arrancada aleatòria.

2.6. Distribució de la mostra en el temps i la seua renovació

La mostra s’ha distribuït uniformement al llarg de les setmanes del trimestre a fi que totes elles estiguen igualment representades en cada estrat, província i comunitat autònoma.

L’enquesta es realitza cada trimestre. Atesa la seua complexitat i a fi d’evitar el cansament de les famílies, així com donar probabilitat de selecció a altres noves, s’hi introdueix l’esquema de torns de rotació per a facilitar la renovació parcial de la mostra.

La mostra de seccions roman fixa en l’enquesta al llarg dels períodes intercensals, mentre que cada trimestre es renoven les vivendes d’acord amb l’esquema següent:

- La mostra es divideix en vuit submostres d’igual grandària i torns de rotació, de manera que cada trimestre es renoven les vivendes que pertanyen a un determinat torn de rotació.

- Previ al trimestre d’inici de la col·laboració efectiva en l’enquesta es produeix la captació de la llar (c), cosa per la qual cada família hi està durant 9 trimestres consecutius amb l’esquema de col·laboració següent.

c G G g g G G g g

on G indica que en eixe trimestre la família anota totes les despeses i g indica que en eixe trimestre la família anota solament les despeses de referència superior a la setmana.

D’esta manera en cada trimestre de les vuit vivendes seleccionades en cada secció, 4 col·laboren en G i 4 col·laboren en g.

2.7. Estimadors

En l’ECPF s’utilitzen els estimadors següents:

· Despesa Total de les llars:

Atés que les llars participen en l’enquesta amb distints graus de col·laboració, dèbil i forta (g i G respectivament), l’estimador de la despesa dependrà del tipus de bé que es vulga estimar.

Béns de referència setmanal

Béns de referència distinta a la setmana

sent:

= Estimació de la despesa total en el bé X en l’àrea geogràfica A.

= Projecció de població de l’estrat h, referit a meitat del trimestre d’enquesta.

= Factor d’elevació temporal. Este factor es calcula mitjançant l’expressió on d representa el nombre de dies que comprén el període de referència de la característica objecte d’estimació.

= Coeficient d’actualització. Valor que depén de la secció i representa el seu creixement des del moment censal fins al trimestre a què es refereixen les dades.

= Població en la llar j de la mostra, en la secció i, estrat h. Esta població inclou a més dels membres de la llar, el servici domèstic i els hostes residents habituals en la llar.

= Valor observat de la despesa en el bé X en la llar j de la mostra, en la secció i, estrat h.

= Factor de correcció de la falta de resposta a nivell de subestrat, per a vivendes en grau de col·laboració dèbil (g).

= Vivendes efectives en la mostra en la secció i de l’estrat h, amb grau de col·laboració g.

= Factor de correcció de la falta de resposta a nivell de subestrat, per a vivendes en grau de col·laboració forta (G).

= Vivendes efectives en la mostra en la secció i de l’estrat h, amb grau de col·laboració G.

· Despesa Mitjana per llar:

S’obté com quocient entre les estimacions de la despesa total i del nombre de llars.

sent:

= Estimació de la despesa total en el bé X en l’àrea geogràfica A.

= Estimació del nombre de llars en l’àrea geogràfica A.

on:

= Nombre de llars en la mostra en la secció i de l’estrat h en grau de col·laboració G.

Igual expressió té substituint G per g en la fórmula de .

· Despesa Mitjana per persona:

D'igual forma que la despesa mitjana per llar, es calcula la despesa mitjana per persona, com a quocient entre les estimacions de la despesa total i del nombre total de persones de l'àrea geogràfica.

· Despesa Mitjana per unitat de consum:

D'igual forma que la despesa mitjana per llar, es calcula la despesa mitjana per unitat de consum, com a quocient entre les estimacions de la despesa total i del nombre total d'unitats de consum de l'àrea geogràfica.

2.8. Errors de mostreig

El càlcul dels errors de mostreig s’ha realitzat mitjançant mètodes de replicació amb algoritmes de tipus jackknife. Estos errors s’han utilitzat per a decidir el pla de tabulació, de manera que les estimacions publicades resultaren útils tenint en compte el seu error de mostreig. En tot cas, a fi que cada usuari valore la bondat de les estimacions, estes s’oferixen junt amb l’error estàndard o el coeficient de variació amb el qual venen afectades.

En les estimacions de les despeses mitjanes per llar, persona i unitat de consum, el coeficient de variació és semblant en els tres casos, per la qual cosa es publica només el major dels tres.

3. Definicions

3.1. Llar

Es defineix la llar com la persona o conjunt de persones que ocupen en comú una vivenda familiar principal o part d’ella, i consumeixen o comparteixen aliments o altres béns a càrrec d’un mateix pressupost.

3.2. Membre de la llar

Tenen consideració de membres de la llar aquelles persones que residint habitualment (havent viscut almenys 45 dies en els últims tres mesos en la vivenda familiar principal de la llar i no havent-la abandonat de forma definitiva amb destinació a una altra vivenda familiar principal; o bé al haver-se incorporat a la llar de forma definitiva) en la llar enquestada, participen del seu pressupost (fons comú que permet a la persona encarregada de l’administració de la llar sufragar les despeses comunes d’esta com llum, telèfon, aigua, electricitat, etc.), és a dir, comparteixen ingressos o despeses amb la resta de persones que integren la llar (dependència econòmica), i s’hi troben presents. No es considera participar en el pressupost comú la mera divisió de les despeses entre els residents, ja que això ha d’implicar també una participació en les decisions de la llar.

3.3. Sustentador principal

Es considera sustentador principal aquell membre de la llar, habitualment present en esta, l’aportació periòdica del qual (no ocasional) al pressupost comú, es destina a atendre les despeses de la llar en major grau que les aportacions de cada un dels membres restants.

Si la persona que més aporta per a sufragar les despeses comunes de la llar resideix habitualment fora d’ella o ha abandonat la llar definitivament, es considera sustentador principal aquell membre de la llar que trobant-s’hi habitualment present rep les aportacions econòmiques destinades a sufragar les despeses de la llar.

3.4. Despesa de consum de la llar

La despesa de consum final de les llars correspon a la despesa efectuada per les llars a fi de consumir béns i servicis i comprén:

• Les compres efectuades davall forma monetària.
• El valor estimat de certs béns i servicis, tals com el valor de productes procedents de l'autoconsum (tant si són consumits per la llar, com si són regalats a altres llars), el valor de productes procedents de l'autosubministrament (quan és la llar el consumidor dels mateixos), les remuneracions en espècie dels empleadors als seus assalariats, els lloguers imputats als propietaris de vivendes o als que les disfruten de forma gratuïta o semigratuïta, i les menjades i sopars gratuïts o bonificats en el lloc de treball o en l'establiment d'hostaleria propietat de la llar.

Dins de la despesa de consum es consideren:

• La despesa en servici domèstic produïda per les llars per a ells mateixos, com empleadors de personal domèstic assalariat.
• Els materials i la mà d'obra per a reparacions en vivendes, les grans reparacions (inversió), i reparacions que només pot realitzar el propietari de la vivenda (consum intermedi).
• Els pagaments efectuats per les llars per a llicències, permisos ... que hagen de considerar-se compres de servicis prestats per les Administracions Públiques.
• Els regals comprats per la llar per a ser donats a altres llars.

No es consideren despesa de consum:

• Les inversions efectuades per les llars (compra d'una vivenda).
• Alguns impostos i algunes taxes pagades a les administracions publiques (permís de circulació de vehicles, impost de circulació, permisos de caça i pesca, taxa DNI, llicència d'obres...).
• L'estalvi, les multes i els recàrrecs.
• Les transferències monetàries a altres llars o institucions.
• La valoració dels regals rebuts per les llars.
• Les assegurances de vida.

Es consideren despeses de consum aquells que efectua la llar com a unitat econòmica de consum, no incloent-se per tant com tals les realitzades per l'empresa o explotació familiar. Açò obliga a delimitar la part de despesa corresponent a la unitat de consum i a la de producció, en aquells casos en què l'empresa familiar tinga despeses comuns amb la llar pròpiament dita (telèfon, energia elèctrica, gas) .

Donats els objectius de l'enquesta s'arreplegaran les despeses brutes, és a dir, l'import real de les despeses en béns i servicis, més tota despesa afegida que haguera sigut provocada per la seua compra (per exemple propines).

3.5. Ingresos de la llar

Es consideren els ingressos monetaris regulars percebuts per la llar en l'actualitat.

Es considera que els membres de la llar perceben actualment ingressos, quan estan treballant o tenen un treball pel qual perceben una remuneració, o perceben alguna pensió, subsidis, rendes de capital, transferències,...

Els ingressos de la llar es classifiquen de la següent manera:

1. Ingressos per treball per compte propi

2. Ingressos per treball per compte d'altre

3. Ingressos per pensions contributives i no contributives (jubilació,

invalidesa, viudetat...)

4. Subsidis i prestacions de desocupació

5. Altres subsidis i prestacions socials regulars (ajudes a la família,

invalidesa provisional, manteniment del salari...)

6. Rendes de la propietat i del capital (lloguers, dividends, interessos...)

7. Altres ingressos regulars (donacions d'institucions, transferències

d'altres llars, remesa d'emigrants i altres ingressos regulars distints a les prestacions socials)

3.6. Percentils de la despesa

El percentil p de la despesa és el valor que té per sota el p% de les llars. Per al càlcul dels percentils de la despesa s'utilitzen únicament les llars de col·laboració forta (G).

3.7. Estalvi

Es considera estalvi de la llar en un període donat, la part dels ingressos obtinguts durant el dit període que no s'han gastat en l'adquisició de béns i servicis de consum.

3.8. Compres importants

La consideració de compra important queda al criteri de l'entrevistat, encara que es pot mencionar que en línies generals es consideren com tals les compres efectuades en béns de consum durador (televisió, frigorífic, llavadora, mobles, automòbils...). No s'hi inclou la compra de vivenda, per tractar-se la seua compra d'una despesa d'inversió, no de consum.

3.9. Període d’estudi

L’interval de temps al quan van referides les dades, trimestre o any, es denomina període d’estudi.

3.10. Període de referència

El període de referència significa, per a cada bé o servici, la duració de temps amb el qual es fa correspondre la despesa del dit bé o servici.

No sent possible en la pràctica una anotació continuada de les llars en llargs períodes de temps, s’hi introdueixen distints períodes de referència, segons la freqüència de compra del bé o servici, o segons la seua importància monetària, deixant l’anotació durant tot el trimestre sols per als béns la freqüència de compra dels quals és molt menuda o d’una quantia elevada (més de 50.000 pessetes per bé o servici), reduint el període a un mes per al següent grup de béns o servicis la compra dels quals es considera més freqüent per part de les llars espanyoles o el seu valor unitari està entre 20.001 i 50.000 pessetes. A partit de 2002 s'han fixat estos llindars, d'acord amb la nova moneda, en 150 i 350 euros respectivament. Els béns molt freqüents (fonamentalment els béns dels grups 1.Aliments i begudes no alcohòliques i 2.Begudes alcohòliques i tabac) s’anotaran sols durant una setmana.

3.11. Unitat de consum

Per al càlcul de les unitats de consum s'utilitza l'escala OCDE mitjançant la suma dels membres de la llar ponderada pels següents coeficients:

• 1 per al sustentador principal.
• 0,7 per als següents adults de la llar (persones de més de 13 anys).
• 0,5 per als xiquets (13 anys i menys).