L'Enquesta de condicions de vida (ECV) és una enquesta dirigida a llars, amb l'objectiu fonamental de produir estadístiques sobre la renda, la seua composició i distribució, i les condicions de vida de la població, incloent-hi indicadors específics de pobresa monetària i no monetària, i exclusió social. Així mateix, amb l'ECV es perseguix disposar d'una font de referència sobre estadístiques comparatives de la distribució d'ingressos i l'exclusió social en l'àmbit europeu.
Pertany al conjunt d'estadístiques europees harmonitzades, és a dir, amb metodologia i definicions comunes per a tots els països de la UE i alguns altres països. Aquesta operació té com a normativa marc el Reglament (UE) 2019/1700 del Parlament Europeu i del Consell de 10 d'octubre de 2019 pel qual s'estableix un marc comú per a les estadístiques europees relatives a les persones i les llars, basades en dades individuals recollits a partir de mostres.
Esta operació pot considerar-se la successora del Panell de Llars Europees (PHOGUE) amb la que compartix alguns dels seus objectius relatius a la renda i les condicions de vida. Quant al disseny, la diferència fonamental és que el seu major grandària mostral permet generar estimacions referides a comunitats autònomes, i que, mentres el PHOGUE era un panell pur (la mateixa mostra inicial es va mantindre al llarg de tot el període de l'operació) l'ECV és un panell roten-te, açò és, té un component transversal i un component longitudinal. L'explotació que es presenta en esta publicació es referix exclusivament al component transversal.
L'enquesta és de caràcter anual i la va executar l'INE per primera vegada, a Espanya, durant 2004. A partir dels microdades procedents de la mostra corresponent a la Comunitat Valenciana, l'Institut Valencià d'Estadística, genera una explotació estadística ampliada, dins de les limitacions del disseny i grandària mostral, amb la finalitat d'obtindre per a este àmbit taules i indicadors que presenten una descripció de la renda i les condicions de vida dels residents a la Comunitat Valenciana amb una major desagregación de les variables de classificació i amb indicadors monetaris basats en la distribució de la renda de la Comunitat Valenciana. L'àmbit territorial per a totes les taules de la publicació és Comunitat Valenciana.
A continuació, es presenten els aspectes més importants de l'operació. No obstant això, per a un major detall dels aspectes metodològics i definicions d'aquesta operació, pot recórrer-se a la metodologia publicada per l'INE.
1.1 Canvis metodològicsEn l'Enquesta de condicions de vida de 2013 s'adopta una nova metodologia en la producció de dades relatives als ingressos de la llar, combinant la informació proporcionada per l'informador amb informació procedent de fitxers administratius. A causa del canvi de metodologia es produïx una ruptura de la sèrie en l'enquesta de 2013, que fa que les dades d'ingressos no siguen comparables amb les dades publicats dels anys anteriors.
D'acord amb la normativa comunitària, l'ECV inclou el valor de l'ús que la llar fa de la vivenda, quan esta és de la seua propietat. Es tracta d'una component no monetària que té rellevància en el mesurament dels ingressos i les taxes de pobresa, el mesurament de les quals es realitza per mitjà del mètode del lloguer imputat (valoració de l'ús de la vivenda amb un mètode mixt, basat en els preus dels lloguers reals i en la valoració subjectiva de la pròpia llar).
En l'Enquesta de condicions de vida de 2021, s'estableixen canvis en la definició de la taxa de risc de pobresa o exclusió social AROPE (per les seues sigles en anglés, At Risk Of Poverty or social Exclusion). Concretament en dos dels seus tres components; la 'manca material severa' és substituïda per 'manca material i social severa' i canvia la definició de 'baixa intensitat en l'ocupació', mentre que el 'risc de pobresa' es manté amb la mateixa definició. Es calcula la taxa AROPE amb la nova definició per a anys anteriors. Mes avant, s'expliquen amb major detall aquests canvis.
En 2021 deixen d'utilitzar-se les variables 'problemes de l'habitatge', 'edat a la qual va començar a treballar' i 'motiu de canvi de treball', per la qual cosa s'interromp la sèrie en les consultes afectades.
Com s'ha indicat anteriorment, l'objectiu fonamental que es perseguix amb l'ECV és la producció sistemàtica d'estadístiques sobre la renda i les condicions de vida, que incloguen dades transversals i longitudinals comparables i actualitzats sobre la renda i el nivell i composició de la pobresa i l'exclusió social. Per a això esta operació genera dades sobre:
1. Ingressos de les llars privats i en general sobre la seua situació econòmica (la informació sobre ingressos està referida a l'any anterior al de l'enquesta).
2. Pobresa, carències i protecció social i igualtat de tracte.
3. Ocupació i activitat.
4. Jubilacions, pensions i situació socioeconòmica de les persones majors.
5. Vivenda i costos associats a la mateixa.
6. Nivell de formació, salut i efectes d'ambdós sobre la condició socioeconòmica.
La població objecte d'investigació (població objectiu) són les persones membres de llars privats que residixen en vivendes familiars principals, així com les dits llars. S'arreplega informació més exhaustiva per a les persones amb 16 o més anys el 31 de desembre de l'any anterior al d'entrevista.
L'àmbit geogràfic de la investigació és tot el territori espanyol.
Els períodes temporals de referència són diferents per a les distintes variables: Es distingixen els següents períodes de referència: la setmana anterior a la de l'entrevista (setmana de referència), el moment actual, l'any natural anterior a la realització de l'enquesta (període de referència dels ingressos), últimes quatre setmanes, etc.
L'Enquesta de condicions de vida (ECV) és una enquesta anual amb un disseny de panell roten-te, en el que la mostra la formen quatre submostres independents, cada una de les quals és un panell de quatre anys de duració. Cada any es renova la mostra en un dels panells.
Per a la selecció de cada submostra se seguix un disseny bietápico amb estratificació de les unitats de primera etapa. La primera etapa la formen les seccions censals i la segona etapa les vivendes familiars principals. Dins d'elles no es realitza submostreig algun, investigant-se a totes les llars que tenen la seua residència habitual en les mateixes.
El marc utilitzat per a la selecció de la mostra és un marc d'àrees format per la relació de seccions censals utilitzades en el Padró Municipal d'habitants. Per a les unitats de segona etapa s'ha utilitzat la relació de vivendes familiars principals en cada una de les seccions seleccionades per a la mostra.
Per a cada Comunitat Autònoma es dissenya una mostra independent que la representa, per ser un dels objectius de l'enquesta facilitar dades amb este nivell de desagregació territorial. En la primera etapa s'han construït uns estrats d'acord amb intervals de població del municipi a què pertany la secció censal. La mostra es distribuïx entre comunitats autònomes assignant una part uniformement i una altra proporcionalment a la grandària poblacional de cada Comunitat Autònoma.
En l'edició del 2004, es van entrevistar a la Comunitat Valenciana un total de 1.192 llars i 3.433 persones distribuïdes en 156 seccions. En l'edició 2021, s'han entrevistat un total de 1.468 llars i 3.627 persones.
El càlcul dels errors de mostreig s'ha realitzat per mitjà de mètodes de replicació amb algoritmes del tipus jackknife. Estos errors s'han utilitzat per a decidir el pla de tabulació de l'operació estadística.
En termes generals no es publiquen estimacions basades en menys de 20 observacions mostrals. Així mateix, cal assenyalar que les estimacions de valors absoluts de menys de 25.000 unitats, així com els percentatges el total de fila dels quals siga inferior a aqueixa mateixa quantitat han de ser interpretades amb precaució.
De les variables de classificació utilitzades en la publicació detallem a continuació aquelles que necessiten algun aclariment auxiliar:
Es considera persona de referència (persona responsable de la vivenda) a aquell membre de la llar al nom del qual estiga el títol de propietat (vivenda en propietat) o el contracte d'arrendament o subarrendament de la vivenda (vivenda en lloguer). En el cas que la vivenda la gaudi la llar per cessió gratuïta, es considerarà responsable de la vivenda al membre de la llar a qui se li haja cedit.
Si dos persones compartixen la responsabilitat de la vivenda, la de major edat d'elles es considerarà com a primera responsable i l'altra com segona.
Si més de dos persones compartixen la responsabilitat de la vivenda, les dos de major edat es consideraran com a responsables de la vivenda.
Es referix a la situació laboral en el moment de l'entrevista. La categoria "altres inactius" inclou estudiants, incapacitats i incapacitades permanents, persones dedicades a les labors de la llar, a cura de xiquetes i xiquets o altres persones i una altra classe d'inactivitat econòmica
Una llar privat està format per la persona o conjunt de persones que ocupen en comú la vivenda familiar principal o part d'ella, i consumixen i/o compartixen aliments o altres béns amb càrrec a un mateix pressupost. Per a l'ECV no són objecte d'investigació ni llars col·lectives ni institucions.
SEs definixen com a membres d'una llar, al conjunt de persones que tenen la mateixa residència habitual i participen en un pressupost comú, és a dir, es beneficien dels gastos (xiquetes i xiquets, persones majors sense ingressos etc.) o contribuïxen als ingressos. Una persona es considera que residix habitualment en la vivenda que té com a domicili o en la que passa la major part del seu descans diari. Si una persona residix habitualment en la mateixa vivenda que els membres d'una llar, però no compartix els gastos amb ells, eixa persona constituïx una altra llar dins del mateix domicili.
Són els ingressos nets percebuts durant l'any anterior al de l'entrevista pels membres de la llar. Estos ingressos es componen dels ingressos del treball per compte d'altri, beneficis o pèrdues del treball per compte propi, prestacions socials, rendes del capital i de la propietat, transferències rebudes i pagades a altres llars, ingressos percebuts per menors i el resultat de la declaració per l'IRPF i per el Impost sobre el Patrimoni. No s'inclouen les components no monetàries, excepte el cotxe d'empresa.
Els ingressos per unitat de consum de la llar es calculen per a tindre en compte economies d'escala en les llars (renda equivalent). S'obtenen dividint els ingressos totals de la llar entre el nombre d'unitats de consum. Estes es calculen utilitzant l'escala de l'OCDE modificada, que assigna un pes d'1 al primer membre de la llar de 14 o més anys, un pes de 0,5 als altres i un pes de 0,3 als menors de 14 anys.
Una vegada calculat l'ingrés per unitat de consum de la llar s'adjudica este a cada un dels seus membres. Estos ingressos per unitat de consum de les persones (o renda equivalent de la persona) s'utilitzen en el càlcul de mesures de pobresa relativa.
El lloguer imputat constituïx una component no monetària dels ingressos de la llar. El lloguer imputat s'aplica a les llars que no paguen un lloguer complet per ser propietaris o propietàries o per ocupar una vivenda llogada a un preu inferior al de mercat o a títol gratuït. El valor que se li imputa és l'equivalent al lloguer que es pagaria en el mercat per una vivenda semblant a l'ocupada, menys qualsevol lloguer realment abonat.
El valor del lloguer imputat s'obté combinant la quantia obtinguda per mitjà d'un mètode objectiu amb el lloguer subjectiu proporcionat per l'informador de la llar. El mètode objectiu empleat consistix a imputar la mitjana del lloguer real de les vivendes amb característiques semblants quant a nombre d'habitacions, tipus de vivenda, grau d'urbanització de la zona i temps d'ocupació de la vivenda.
Les prestacions socials es definixen com les transferències corrents percebudes per les llars durant el període de referència dels ingressos, a fi d'alleugerir-los de la càrrega financera que suposen determinats riscos o necessitats, realitzades a través de sistemes organitzats col·lectivament o per entitats estatals i institucions sense fins de lucre al servici de les llars (ISFLSH).
Per a ser considerada prestació social, la transferència haurà de complir un dels dos requisits següents:
- Que la seua cobertura siga obligatòria (per Llei, reglament o acord en conveni col·lectiu) per al grup en qüestió.
- Que estiga basada en el principi de solidaritat social (és a dir, si es tracta d'una pensió basada en el sistema d'assegurança, la prima i els drets no són proporcionals a l'exposició al risc individual de les persones cobertes).
És una mesura de pobresa relativa que s'obté com el percentatge de persones la renda equivalent del qual està per davall del llindar de pobresa.
El llindar de pobresa es fixa en el 60% de la mitjana dels ingressos per unitat de consum de les persones (renda equivalent de les persones) i depén, per tant, de la distribució d'esta variable d'acíel terme de pobresa relativa, ja que s'establix respecte a la població a qui pertany).
En esta explotació, s'obté un llindar de pobresa considerant la distribució de la renda de la Comunitat Valenciana. A manera d'exemple, en l'edició 2004 este llindar situa en risc de pobresa a un 18,3% de la població. El valor del llindar de pobresa, expressat com a ingrés equivalent de la unitat de consum, s'establix en 6.099 euros. Açò vol dir que una persona amb uns ingressos anuals per unitat de consum inferior a este llindar es considera que està en la pobresa relativa. Així mateix, es presenta una taula amb la taxa de risc de pobresa segons el llindar espanyol, per comunitats autònomes. Segons este llindar (6.270 euros) que inclou tota la població espanyola, s'obté una taxa de risc de pobresa per a la Comunitat Valenciana del 19,6%.
El valor del llindar de pobresa, expressat com a ingrés total de la llar, depén del nombre d'unitats de consum de la llar i s'obté multiplicant 6.099 pel nombre d'unitats de consum de la llar. Per exemple, per a una llar d'un adult o adulta el llindar és de 6.099 euros, per a una llar de dos adults o adultes és de 9.148,5 euros (o 4.574,3 euros per persona), per a una llar de dos adults o adultes i un menor de 14 anys és de 10.978,2 (o 3.659,4 per persona), per a una llar de dos adults o adultes i dos menors de 14 anys és de 12.807,9 euros (o 3.202 per persona), etc.
La taxa AROPE (sigles d'"Àt Risk Of Poverty or social Exclusion") forma part dels indicadors de l'estratègia Europa 2020 de la Unió Europea
Està definida com la proporció de població que està en alguna d'estes tres situacions:
- En risc de pobresa (60% de la mitjana dels ingressos per unitat de consum).
- En situació de carència material severa. Són les llars amb carència en almenys quatre conceptes d'una llista de nou. Els conceptes considerats són:
1) No pot permetre's anar de vacacions almenys una setmana a l'any.
2) No pot permetre's una menjar de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.
3) No pot permetre's mantindre la vivenda amb una temperatura adequada.
4) No té capacitat per a afrontar gastos imprevistos.
5) Ha tingut retards en el pagament de gastos relacionats amb la vivenda principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat...) o en compres a terminis en els últims 12 mesos.
6) No pot permetre's disposar d'un automòbil.
7) No pot permetre's disposar de telèfon.
8) No pot permetre's disposar d'un televisor.
9) No pot permetre's disposar d'una llavadora.
- En llars sense ocupació o amb baixa intensitat laboral. Són les llars en què els seus membres en edat de treballar ho van fer menys del 20% del total del seu potencial de treball durant l'any anterior al de l'entrevista (període de referència dels ingressos).
Es calcula d'una banda el nombre de mesos en què els membres de la llar han estat treballant durant l'any de referència i, d'altra banda,
el total de mesos en què teòricament eixos mateixos membres podrien haver treballat. Es calcula la ràtio i es determina si és inferior al 20%.
Esta variable no s'aplica en el cas de les persones de 60 i més anys
A partir de l'edició de 2021, desapareixen de la llista de mancances la disponibilitat de telèfon, televisor o llavadora, una vegada contrastada la seua poca utilitat per a explicar situacions de privacions materials; quedant la manca material severa com la manca en almenys 4 conceptes d'una llista de 6, no considerant-se que hi haja un trencament de sèrie.
La taxa AROPE de risc de pobresa o exclusió social es va modificar en 2021 d'acord amb els nous objectius de l'estratègia Europa 2030. Es defineix com aquella població que està almenys en alguna d'aquestes tres situacions:
- Risc de pobresa (la seua definició no canvia respecte a l'indicador antic).
- Carència material i social severa (s'afig carència social).
- Baixa intensitat en l'ocupació (nova definició 2021).
Per tant, en l'indicador nou s'han modificat dos dels seus tres components. A continuació, es detallen totes dues modificacions.
La 'carència material severa' de l'antic indicador se substitueix pel nou concepte 'carència material i social severa', que es calcula de manera separada per a cada membre de la llar.
Aquest nou indicador es construeix amb 13 components, dels quals set es defineixen a nivell de llar i sis són personals, diferents per a cada membre de la llar. Una persona està en situació de manca material i social severa si pateix almenys 7 de les 13 limitacions que formen la llista.
Els set conceptes definits a nivell de llar són:
1) No pot permetre's anar de vacacions almenys una setmana a l'any.
2) No pot permetre's una menjar de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.
3) No pot permetre's mantindre la vivenda amb una temperatura adequada.
4) No té capacitat per a afrontar gastos imprevistos.
5) Ha tingut retards en el pagament de gastos relacionats amb la vivenda principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat...) o en compres a terminis en els últims 12 mesos.
6) No pot permetre's disposar d'un automòbil.
7) No pot substituir mobles desbaratats o vells.
Els sis primers ja figuraven en la llista anterior i s'ha afegit l'últim.
Els sis conceptes definits a nivell de persona són:
1) No pot permetre's substituir roba desbaratada per una altra nova.
2) No pot permetre's tindre dos parells de sabates en bones condicions.
3) No pot permetre's reunir-se amb amics/família per a menjar o prendre alguna cosa almenys una vegada al mes.
4) No pot permetre's participar regularment en activitats d'oci.
5) No pot permetre's gastar una xicoteta quantitat de diners en si mateix.
6) No pot permetre's connexió a internet.
En el cas dels menors de 16 anys no es disposa dels sis conceptes enumerats anteriorment a nivell de persona. Per a aquests menors els valors d'aqueixos elements s'imputen a partir dels valors recollits per als membres de la seua llar amb 16 o més anys. Es diu que aquests menors viuen en llars (social i materialment) desfavorits.
Finalment, es precisa una mica millor la definició de la 'Baixa intensitat en l'ocupació': són les llars en els quals els seus membres en edat de treballar (persones de 18 a 64 anys, excloent els estudiants de 18 a 24 anys, els jubilats o retirats, així com les persones inactives entre 60 i 64 la font principal de les quals d'ingressos de la llar siguen les pensions) ho van fer menys del 20% del total del seu potencial de treball durant l'any de referència. Aquesta variable no s'aplica en el cas de les persones de 65 i més anys.