• L'ECV enquesta a una mostra de llars durant el quart trimestre de cada any i recull informació sobre les seues condicions de vida en el moment de l'entrevista, així com dels ingressos de l'any anterior. L'efecte de la pandèmia en les dades de l'ECV-2020 és, per tant, només parcial, atés que les dades econòmiques reflecteixen una situació prèvia. És necessari tindre això en compte a l'hora d'interpretar els indicadors.

• D'altra banda, en 2020 no es van realitzar entrevistes presencials. A causa de la necessitat de substituir-les per telefòniques amb la finalitat d'evitar riscos en la salut dels informants i entrevistadors, es va produir una disminució de la grandària de la mostra, en particular en la nova (les llars col·laboren en aquesta enquesta durant quatre anys consecutius).

• La grandària mostral efectiva de l'enquesta de 2020 en la Comunitat Valenciana va ser de 1.012 llars, enfront de les 1.200 llars que aproximadament s'haurien aconseguit en una recollida de dades amb unes taxes de resposta habituals.

• Els ingressos mitjans anuals de les llars (renda mitjana de les llars) van arribar als 27.948 euros en 2019, un 6,8% per damunt de l’any anterior.

• El llindar de risc de pobresa per a les llars unipersonals se situa en 9.108 euros en 2020 (calculat amb ingressos de 2019), amb un increment del 8,5% respecte a l’any anterior.

• El 21,7% de la població resident en la Comunitat Valenciana está per davall del llindar de risc de pobresa segons la seua distribució de renda en 2019, 0,8 punts superior a l’any precedent.

• El 37,8% de les llars afirma que no té capacitat per a afrontar gastos imprevistos en 2020, 4,3 punts més que l’any anterior, xifra superior al 35,4% corresponent a Espanya.

• El 20,9% de les llars manifesta arribar a fi de mes amb dificultat o molta dificultat en 2020, 2,9 punts més que l’any anterior. A Espanya el percentatge és el 22,1%.

• El percentatge de llars que perceben prestacions socials en la Comunitat Valenciana aconseguix el 66,1% en 2020, 0,2 punts menys que l’any anterior.

En 2020, el 20,9% de les llars manifesta arribar a fi de mes amb dificultat o molta dificultat (2,9 punts més que l'any anterior). A Espanya este percentatge és el 22,1%. Si afegim les llars que tenen certa dificultat a arribar a fi de mes, el total de llars de la Comunitat Valenciana que troba dificultats per a arribar a fi de mes puja fins al 45,5%. Per comparació, aquest mateix agregat representa a Espanya el 43,7% de les llars.

La renda mitjana de les llars en 2019 ascendix a 27.948 euros anuals i la renda mitjana per persona és de 11.332 euros, un 6,8% superior a la registrada l’any anterior. Si s’inclou l’ingrés no monetari provinent de la valoració de l’ús que fa la llar de la seua vivenda, quan esta és de la seua propietat o la té cedida gratuïtament (lloguer imputat), la renda mitjana de la llar ascendix a 32.690 euros i la renda mitjana per persona a 16.518 euros.

En el cas dels hòmens, la renda mitjana per persona ascendix a 11.747 euros mentre que per a les dones és un 7,0% menor (10.928 euros).

Renda anual mitjana en 2019 per llay i per persona segons sexe i grup d’edat de la persona de referència

	Renda mitjana per persona
	Sense lloguer imputat			Amb lloguer imputat
	Ambdós sexes	Hòmens	Dones	Ambdós sexes	Hòmens	Dones
Total	11.332	11.747	10.928	16.518	17.097	15.957
Menys de 16 anys	8.159	8.181	8.137	14.683	14.747	14.615
De 16 a 29 anys	9.951	10.299	9.555	15.282	15.932	14.543
De 30 a 44 anys	11.641	12.665	10.664	17.131	18.124	16.184
De 45 a 64 anys	12.105	12.392	11.821	17.176	17.514	16.841
De 65 anys o més	13.392	14.166	12.775	16.518	18.372	16.316
Unitats: Euros

Per tipus de llar, les "Llars de tres o más adultos amb fills dependents a càrrec" són les que tenen major renda mitjana per llar (38.646 euros), mientre que les "Llars amb una persona de 65 o més años" són les que tenen una menor renda per llar (15.538 euros).

Renda anual mitjana en 2019 per llar segons tipus de llar

	Renda mitjana per llar
	Sense lloguer imputat	Amb lloguer imputat
Total	27.948	32.690
Llars unipersonals	17.561	22.200
-Una persona menor de 65 anys	19.129	23.659
-Una persona de 65 o més anys	15.538	20.316
-Una persona home	19.746	24.049
-Una persona dona	15.633	20.567
Llars d’un adult i almenys un fill dependent a càrrec	17.514	21.391
Llars de dos adults	30.436	35.352
-Llars de dos adults sense fills dependents a càrrec	28.596	33.692
Dos adults, ambdós menors de 65 anys	28.585	33.206
Dos adults, almenys un d’ells de 65 anys o més	28.606	34.117
-Llars de dos adults amb fills dependents a càrrec	32.665	37.361
Dos adults amb un fill dependent a càrrec	28.313	32.709
Dos adults amb dos o més fills dependents a càrrec	35.882	40.800
Llars de tres o més adults	38.380	42.953
-Sense fills dependents a càrrec	38.277	43.191
-Amb fills dependents a càrrec	38.646	42.337
Unitats: Euros

En esta explotació, s’obté un llindar de pobresa relatiu calculat com el 60% de la mitjana de la distribució d’ingressos anuals per unitat de consum de les persones de la Comunitat Valenciana, assignats en funció de la llar a la que pertanyen. Per tant augmenta o disminuïx en la mesura que ho fa la mitjana dels ingressos

Les unitats de consum per hogar s’obtenen utilitzant l’escala de l’OCDE modificada, que assigna un pes de 1 al primer membre de la llar de 14 o més anys, un pes de 0,5 als altres i un pes de 0,3 als menors de 14 anys.

En 2020, este llindar és de 9.107,9 euros per a les llars unipersonals, (calculat amb les dades d’ingressos de 2019). En el cas de llars compostes per dos adults i dos xiquets, el llindar se situa en 19.126,7 euros.

La població en risc de pobresa és un indicador relatiu que mesura desigualtat. No mesura pobresa absoluta, sinó quantes persones tenen ingressos baixos en relació amb el conjunt de la població.

El percentatge de població per davall del llindar de risc de pobresa és del 21,7% de la població en 2019. Esta taxa és lleugerament superior en el cas de les dones (23,1%) que en el dels hòmens (20,3%). Si s’inclou el lloguer imputat com a ingrés de la llar, la taxa de pobresa és del 19,8%.

Taxa de risc de pobresa segons sexe i grup d’edat de la persona de referencia

	Taxa de risc de pobresa(%)
	Sense lloguer imputat			Amb lloguer imputat
	Ambdós sexes	Hòmens	Dones	Ambdós sexes	Hòmens	Dones
Total	21,7	20,3	23,1	19,8	18,9	20,7
Menys de 16 anys	29,0	26,1	32,1	28,6	26,3	30,9
De 16 a 29 anys	23,4	20,5	26,8	23,5	18,5	29,2
De 30 a 44 anys	18,1	15,6	20,5	16,6	13,5	19,5
De 45 a 64 anys	21,9	22,7	21,2	19,5	21,4	17,7
De 65 anys o més	18,2	16,5	19,6	13,9	14,3	13,6
Unitats: Percentatges

La major taxa de risc de pobresa correspon a "Llars d’un adult i almenys un fill dependent a càrrec" (43,9%), seguits pels "Llars amb una persona home" (28,0%).

Taxa de risc de pobresa segons tipus de llar

	Taxa de risc de pobresa (%)
	Sense lloguer imputat
Total	21,7
Llars unipersonals	22,9
-Una persona menor de 65 anys	25,7
-Una persona de 65 o més anys	19,2
-Una persona home	28,0
-Una persona dona	18,4
Llars d’un adult i almenys un fill dependent a càrrec	43,9
Llars de dos adults	19,7
-Llars de dos adults sense fills dependents a càrrec	11,2
Dos adults, ambdós menors de 65 anys	10,5
Dos adults, almenys un d’ells de 65 anys o més	11,7
-Llars de dos adults amb fills dependents a càrrec	25,4
Dos adults amb un fill dependent a càrrec	24,3
Dos adults amb dos o més fills dependents a càrrec	26,0
Llars de tres o més adults	22,5
-Sense fills dependents a càrrec	21,7
-Amb fills dependents a càrrec	24,0
Unitats: Percentatges

Respecte a la nacionalitat el percentatge de persones per davall del llindar de risc de pobresa varia entre el 16,4% si és espanyola i el 60,2% si la nacionalitat és d’un altre país de la Unió Europea. (A partir d'ECV2020, UE-27, després de l'eixida del Regne Unit de la UE).

A major nivell de formació s’observa menor risc de pobresa. Per a la Educació superior la taxa de risc de pobresa és de 11,0%, mentre que per a l’Educació primària aconsegueix el 33,5%.

Quan es calcula el llindar del risc de pobresa considerant la renda de tota la població espanyola, s’obté una taxa de risc de pobresa per a la Comunitat Valenciana en 2020 del 24,6% (3,6 punts per damunt del 21,0% d’Espanya i 0,9 punts més que l’any anterior). Si es considera el valor del lloguer imputat, la taxa de risc de pobresa es redueix 22,2% (18,6% per a Espanya), (1,6 punts més que en 2019).

Segons l’ECV, en 2020 el 20,9% de les llars de la Comunitat Valenciana arriba a final de mes amb dificultat o molta dificultat. Este percentatge és superior al registrat l’any anterior (18,0%).

Per la seua banda, el 37,8% de les llars no té capacitat per a afrontar gastos imprevistos (de 750 euros) en 2020, 4,3 punts més que l’any anterior.

D’altra banda, el 35,5% de les llars de la Comunitat Valenciana no pot permetre’s anar de vacances fora de casa almenys una setmana a l’any en 2020, 1,0 punts més que l’any anterior.

L’Enquesta de condicions de vida (ECV) pertany, al conjunt d’estadístiques europees harmonitzades, és a dir, amb metodologia i definicions comunes per a tots els països de la UE. Està regulada pel Reglament (CE) Núm. 1177/2003 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de juny de 2003 relatiu a les estadístiques comunitàries sobre la renda i les condicions de vida.

L’enquesta és de caràcter anual i la va executar l’INE per primera vegada, a Espanya, durant 2004. La Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, a partir dels microdades procedents de la mostra corresponent a la Comunitat Valenciana, genera una explotació estadística ampliada dins de les limitacions del disseny i grandària mostral, amb la finalitat d’obtindre per a este àmbit taules i indicadors que presenten una descripció de la renda i les condicions de vida dels residents a la Comunitat Valenciana. L’àmbit territorial per a totes les taules de la publicació és la Comunitat Valenciana. Concretament esta operació genera dades sobre:

1. Ingressos de les llars privades i en general sobre la seua situació econòmica.
2. Pobresa, privació i protecció social.
3. Ocupació i activitat.
4. Jubilacions, pensions i situació socioeconòmica de les persones majors.
5. Vivenda i costos associats a esta.
6. Nivell de formació, salut i efectes d’ambdós sobre la condició socioeconòmica.

Es publica l’indicador taxa de risc de pobresa o exclusió social (indicador AROPE). Es tracta d’un dels indicadors establits en la denominada estratègia "Europa 2020", que té com a objectiu el creixement intel·ligent, sostenible i integrador.Concretament està emmarcat en la iniciativa de la UE "Plataforma europea contra la pobresa": Garantir la cohesió social i territorial de tal forma que els beneficis del creixement i de l’ocupació arriben a tots i que les persones afectades per la pobresa i l’exclusió social puguen viure amb dignitat i participar activament en la societat

A partir de l’edició de 2007, es calcula també la renda de la llar incrementada amb el valor del lloguer imputat, és a dir, el valor de l’ús que la llar fa de la vivenda, quan esta és de la seua propietat. Es tracta d’un component no monetari, que té rellevància en el mesurament dels ingressos i les taxes de pobresa, l’estimació dels quals es realitza per mitjà del mètode del lloguer imputat (valoració de l’ús de la vivenda amb un mètode mixt, basat en els preus dels lloguers reals i en la valoració subjectiva de la pròpia llar).

A partir de l’edició de 2009, s’incorporen les rendes procedents d’esquemes privats de pensions no relacionats amb el treball en el càlcul dels ingressos nets de la llar.

En l’Enquesta de Condicions de Vida de 2013, es va adoptar una nova metodologia en la producció de dades relatives als ingressos de la llar, que combina la informació proporcionada per l’informador amb informació procedent de fitxers administratius.

A causa del canvi de metodologia es produïx una ruptura de la sèrie en l’enquesta de 2013 que fa que les dades d’ingressos no siguen comparables amb les dades publicades dels anys anteriors.