Introducció
L'Estadística de Moviments Turístics en Frontera (FRONTUR) i l'Enquesta de Despesa Turística (EGATUR) són dues operacions que aborden l'estudi de l'activitat turística realitzada a Espanya per visitants no residents i que es publiquen amb freqüència mensual. La primera conté dades relatives a l'entrada de visitants i les característiques principals dels viatges, i la segona conté dades relatives a la despesa.
FRONTUR i EGATUR són dues operacions estadístiques vinculades per compartir bona part del procés estadístic, però donant lloc a dos productes estadístics diferents amb difusió diferenciada.
Aquestes operacions utilitzen com a referència els documents ‘Recomendaciones Internacionales para Estadísticas de Turismo 2008 (IRTS-2008)’ i ‘Cuenta Satélite de Turismo. Recomendaciones sobre el marco conceptual 2008’, tots dos elaborats per l'Organització Mundial de Turisme (OMT), dependent de Nacions Unides; així com el ‘Manual Metodológico de Estadísticas de Turismo’ d'Eurostat.
L’Institut Valencià d’Estadística (IVE) publica resultats d'aquestes dues operacions estadístiques en l'àmbit de la Comunitat Valenciana a partir de la informació mostral proporcionada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Les presents notes metodològiques contenen les principals característiques d'aquestes operacions estadístiques. Per a aprofundir en aspectes metodològics concrets pot consultar-se la metodologia publicada sobre aquest tema per l'INE.
Característiques mostrals
La població objecte d'estudi està formada per les persones no residents a Espanya que entren o ixen del país havent realitzat o no pernoctació, i també per les quals passen per ell en trànsit.
El marc poblacional teòric d'aquestes operacions està format per les persones que travessen les fronteres per a entrar a Espanya. Per a definir-ho, s'ha de recórrer a diverses fonts en funció de la via d'accés al país (carretera, aeroport, port o ferrocarril).
Es presta especial atenció als visitants que resideixen a l'estranger, així com a la despesa realitzada en les visites classificades com a turístiques: es considera visita turística tot aquell desplaçament a un principal fora de l'entorn de la residència habitual de la persona (amb una duració inferior a l'any), sempre que el motiu principal d'aquest, inclòs negocis, oci o altres motius personals, siga diferent d'una ocupació en una empresa resident en el lloc visitat. Si la visita inclou almenys una pernoctació fora de l'entorn habitual, es considera viatge turístic. Si la visita turística no inclou pernoctació, es considera excursió.
Es recull informació sobre el viatge que acaba en el moment de l'entrevista, per tant, la citada informació correspon a viatges finalitzats en el mes de referència.
Les unitats d'anàlisis són els viatgers, els visitants (turistes i excursionistes), els viatges i les excursions. La selecció de les unitats de mostreig passa per la consideració d'un punt fronterer d'entrada, posteriorment cal seleccionar els vehicles, vols, vaixells i trens i, en última instància, les persones que viatgen en ells.
No existeix un marc per a la selecció de la mostra en el sentit tradicional. La informació disponible procedeix de diversos registres administratius que serveixen com a base per a poder estimar els fluxos d'entrada al país. A partir de l'enquesta FRONTUR s'estima el total de viatgers no residents a Espanya i, posteriorment, aquesta informació s'utilitza per a estimar el total de despesa que aquestes persones realitzen en els seus viatges.
Quan l'accés és per carretera, és la Direcció General de Trànsit (DGT) qui facilita informació sobre l'entrada o eixida de vehicles en els punts fronterers classificant-los segons la seua longitud en xicotets, mitjans i llargs. Posteriorment es realitza una operació anomenada AFORO que permet estimar el nombre de viatgers que entren al país segons tipus de vehicle i nacionalitat de la seua matrícula.
La informació sobre els aeroports és proporcionada per la AECFA (Associació Espanyola per a la Coordinació i Facilitació de Franges Horàries) mitjançant l'enviament de la programació de vols per aeroport d'arribada, i per AENA, que envia la relació de vols realment operats i el nombre de viatgers en cadascun d'ells. A aquesta informació s'afigen les estructures percentuals anonimitzades sobre nacionalitat dels passatgers proporcionades per la Direcció General de la Policia Nacional, les quals procedeixen d'aeroports situats en països no Schengen.
La informació relacionada amb l'accés per tren és proporcionada per RENFE i consisteix en la relació de trens que travessen la frontera juntament amb el nombre mensual de viatgers transportats en les diferents línies ferroviàries internacionals.
Finalment, Ports de l'Estat proporciona un fitxer en el qual està registrat per a cada port espanyol el nombre de viatgers embarcats i desembarcats cada mes.
Una vegada s'estableix la grandària mostral anual en funció del pressupost disponible i tenint en compte que la mostra de EGATUR és una submostra de FRONTUR, la selecció de la mostra té característiques diferents en funció de la via d'accés:
Accés per carretera: s'agrupen els punts fronterers en estrats i es distribueix la mostra en primer lloc entre estrats mitjançant afixació proporcional a un total de viatgers estimat com el
70% de turistes i el 30% d'excursionistes, posteriorment la mostra de cada estrat és distribuïda per mesos de manera proporcional, segons els fluxos de vehicles de matrícula estrangera donats
per les càmeres i, finalment, la mostra mensual es distribueix entre punts fronterers proporcionalment al flux de vehicles del punt, i fent un ajust manual segons la importància del punt.
El mostreig es realitza sobre vehicles de matrícula estrangera però es dissenya una operació que permet estimar el percentatge de població no resident que viatja en vehicles de matrícula espanyola.
La mostra per a EGATUR és una submostra de la mostra FRONTUR. La fracció de mostreig s'estableix en funció del punt fronterer, país de residència, mes i tipus de viatger.
Accés per aeroport: la distribució de la mostra anual es realitza entre estrats, formats per grups d'aeroports, assignant el 20% de manera uniforme i la resta proporcional al nombre de viatgers
del CONOPER (Sistema per a Control d'Operacions Aeroportuàries) de 2019, entre mesos, assignant un 40% de manera uniforme i la resta proporcional segons dades del CONOPER, entre nacionalitats, de
manera que dins de cada combinació estrat-mes es distribueix la mostra segons el percentatge de viatgers per país de destinació del vol (els destins que representen menys del 2% de viatgers, s'han
eliminat i posteriorment s'ha distribuït la mostra assignant un 30% uniformement i la resta proporcional al nombre de viatgers per país de destinació del vol) i, finalment, la mostra es reparteix
entre aeroports assignant un 20% de manera uniforme i la resta proporcional al seu nombre de viatgers (també es té en compte les nacionalitats dels vols que arriben).
La mostra teòrica global de EGATUR és aproximadament un 26% de la mostra de FRONTUR. En el cas dels aeroports la mostra de EGATUR no és una submostra de la de FRONTUR, sinó que són mostres
independents en el moment de la recollida, encara que la distribució de la primera ix de la segona.
Accés per port: la distribució de la mostra es fa de manera separada per a viatgers en línies regulars i per a creuers però en els dos casos es realitza entre estrats (agrupacions de ports) segons
les dades de viatgers facilitat per Ports de l'Estat de manera que el 50% s'assigna de manera uniforme i la resta proporcionalment, i entre mesos i ports de manera proporcional al nombre de viatgers.
En línies regulars es consideren els viatgers desembarcats i en creuers els viatgers en trànsit.
La mostra de EGATUR no és una submostra de FRONTUR sinó que són independents en el moment de la recollida. La distribució de la mostra de EGATUR ix de la de FRONTUR i la seua grandària és
un 30% de la de FRONTUR.
Accés per ferrocarril: la distribució de la mostra anual es fa entre fronteres en funció del nombre de viatgers facilitat per RENFE assignant el 30% de manera uniforme i la resta proporcional,
entre mesos de manera proporcional al nombre de viatgers i entre estacions d'origen, només en el cas de Portugal.
La fracció de submostratge de EGATUR respecte de FRONTUR és del 14%.
Estimadores
Els estimadors utilitzats en totes dues operacions són estimadors d'expansió en un mostreig estratificat.
Els factors d'elevació es construeixen usant com a referència un conjunt de cel·les en les quals es classifiquen les dades procedents dels registres administratius i els elements de la mostra. En FRONTUR l'expressió general de l'estimador d'una característica X en una cel·la h és:
\( \hat {X}_{h} = \sum\limits_{i} \frac{N_h}{n_h} {x_{hi}} = \sum\limits_{i}^{n_h} f_{h} x_{hi}\)
donde
\(N_h\) és el total de persones en la cel·la h d'acord amb la informació facilitada pels registres administratius de l'operació de què es tracte,
\(n_h\) el nombre de persones enquestades en la cel·la, i
\(x_{hi}\) és el valor de la característica que es vol mesurar en la persona enquestada i que pertany a la cel·la h (prendrà el valor 0 o 1 segons la persona presente
o no la característica investigada).
En el cas particular dels aeroports es corregeix l'anterior estimació utilitzant la informació proporcionada per la DGP sobre estructures percentuals anonimitzades de les nacionalitats de les persones que arriben a Espanya procedents de països no Schengen.
Els factors d'elevació de EGATUR es deriven dels de FRONTUR. En tots dos casos s'apliquen procediments de calibrat per a fer consistents les estimacions amb altres fonts d'informació, en particular, els propis resultats de FRONTUR i alguns resultats de les Enquestes d'Ocupació en Allotjaments Turístics.
Amb la finalitat de garantir una certa precisió en les estimacions tant de FRONTUR com de EGATUR, s'estableixen uns criteris per a definir les cel·les a partir de les quals es defineixen els elevadors, es fixen unes grandàries mínimes de mostra mensuals i s'aplica un tractament a les cel·les en cas de no aconseguir aquesta grandària. Els requisits anteriors són diferents per a cada suboperació, és a dir, en funció de la via d'accés de què es tracta.
En concret, el requisit de grandària establida en les cel·les consisteix en l'existència d'almenys 30 elements mostrals en FRONTUR i 15 en EGATUR per a carreteres i ferrocarril i d'almenys 50 elements mostrals en FRONTUR i 25 en EGATUR en aeroports i ports. Quan no hi ha suficient mostra en una cel·la es procedeix a la unió de cel·les seguint criteris diferents que depenen de l'operació de què es tracte.
Conceptes bàsics i característiques objecte d'estudi
Els conceptes bàsics d'aquestes operacions estadístiques segueixen les definicions contingudes en les Recomanacions Internacionals per a Estadístiques de Turisme de la OMT i en l'Informe Metodològic per a Estadístiques de Turisme d'Eurostat.
El país de residència es defineix exactament igual que en la Balança de Pagaments i en el Sistema de comptes nacionals. És el país en el qual la persona
té establida en el moment de l'entrevista la seua residència habitual (lloc on aquesta persona normalment passa els períodes diaris de descans, havent de considerar-se el període dels últims
12 mesos, sense tindre en compte les absències temporals per viatges d'oci, vacances, visites a familiars i amics, negocis, tractament mèdic o peregrinació religiosa).
En la pràctica, es consideren residents habituals aquelles persones que, en el moment de l'entrevista, han residit en el lloc que especifiquen per un període continuat d'almenys dotze mesos o
bé hagueren establit la seua residència habitual en el lloc especificat fa menys de dotze mesos però tingueren intenció de romandre en ell almenys un any. Si l'entrevistat no compleix cap de
les premisses anteriors, es considerarà que resideix al país en el qual viu en el moment de realitzar-se l'entrevista.
El terme viatge designa tot desplaçament d'una persona fora del seu lloc de residència habitual, des del moment de la seua eixida fins al seu retorn.
Per tant, es refereix a un viatge d'anada i tornada. Un viatge es compon de visites a diferents llocs. Es denominen viatges interns els realitzats dins del país pels seus
residents, viatges receptors els realitzats a un país per no residents en el mateix i viatges emisores els realitzats pels residents d'un país fora d'aquest.
Un visitant és una persona que viatja a un destí principal diferent al del seu entorn habitual (segons la definició continguda en el Reglament UE 692/2011), per una duració
inferior a un any, amb qualsevol finalitat principal (oci, negocis o un altre motiu personal) que no siga ser empleat en una entitat resident al país o lloc visitat. En la pràctica es
considerarà que l'entorn habitual d'una persona és el seu país de residència. Es consideren viatges turísticos als realitzats pels visitants. El
turisme fa referència a l'activitat dels visitants. Es parla de visitant intern, receptor o
emissor segons la naturalesa del viatge turístic que realitza i, de manera similar pot parlar-se de turisme intern,
receptor o emissor.
Per tant, el turisme és un subconjunt dels viatges, i els visitants un subconjunt dels viatgers. Aquesta distinció és fonamental en la recopilació d'informació sobre moviments dels
viatgers i els visitants.
Un visitant (intern, receptor o emissor) es classifica com a turista si el seu viatge inclou una pernoctació, o com a
excursionista en cas contrari.
Els viatges objecte d'estudi seran aquells amb destinació principal fora del país de residència de la persona que impliquen una pernoctació fora del mateix a Espanya i tinguen duració inferior
a l'any. Aquests viatges poden ser per qualsevol motiu.
Les excursions són visites sense pernoctació fora de l'entorn habitual de la persona i que tinga com a punt de partida l'entorn habitual d'aquesta. Per a qualificar una visita com a excursió es tenen en compte els següents criteris: la visita no forma part de la rutina diària i existeix un únic motiu per a la seua realització, quan es realitza fora del municipi, quan dura almenys tres hores, però no hi ha pernoctació i quan la seua freqüència és inferior a una vegada per setmana.
El concepte de despesa turística, d'acord amb les recomanacions internacionals, fa referència a la suma pagada per l'adquisició de béns i serveis de
consum i d'objectes valuosos, per a ús propi o per a regalar, abans i durant els viatges turístics. Inclou tant les despeses incorregudes pels propis visitants, així com les despeses
pagades o reembossades per uns altres. També queden inclosos en la despesa turística tots els serveis prestats abans del viatge (vacunes, serveis de passaport, control mèdic, serveis
d'agència de viatge, etc.) i tots els béns de consum adquirits prèviament per a la seua utilització durant el viatge (peces de vestir específiques, medicaments, etc.) o portats com a
regals.
Queda exclòs de la despesa turística les transferències en espècie que beneficien als visitants, la imputació de serveis d'allotjament en habitatges de vacances que pertanyen als
visitants i serveis d'intermediació financera mesurats indirectament. D'altra banda, hi ha alguns pagaments realitzats pels visitants que també queden exclosos: taxes i impostos que
no formen part del preu de compra dels productes adquirits, el pagament de tot tipus d'interessos, inclosos aquells sobre les despeses durant el viatge i per a aquests, l'adquisició
d'actius financers i no financers, inclosos terrenys i béns immobles, però excloent objectes valuosos, l'adquisició de béns amb finalitats de revenda, ja siga en nom de tercers o per
compte propi i totes les transferències en efectiu, com a donacions a organitzacions benèfiques o a altres persones (en particular a la família i parents), ja que no corresponen a la
adquisició de béns o serveis de consum.
Finalment, es considera despesa en béns de capital la compra d'habitatges i béns immobles i totes les despeses relacionades amb reparacions i millores importants derivades d'aquesta
compra, fins i tot en el cas que la realitzen les llars i, en conseqüència, queden exclosos de la despesa turística. La despesa corrent relacionada amb els habitatges de vacances, com
aquells en els quals incorre habitualment un propietari com a productor de serveis d'allotjament, també haurien d'excloure's de la despesa turística.
La despesa turística ha de valorar-se a preus d'adquisició i el seu registre es produeix en el moment en què té lloc el canvi de propietat, en el cas dels béns, o quan es completa
la prestació del servei que es preste.
La despesa es classifica en les següents categories:
Classificacions estudiades
Les característiques objecte d'estudi (viatges i despesa) s'investiguen en diferents classificacions:
Recollida de dades
FRONTUR i EGATUR estan integrades en la fase de disseny i recollida de manera que la mostra de EGATUR és una submostra de FRONTUR. Per a l'obtenció de resultats, aquestes operacions descansen sobre tres tipus d'informació: la de tipus administratiu proporcionada pels organismes i empreses públiques responsables de les diferents vies d'accés a Espanya, els aforaments o comptatges manuals de vehicles i persones en passos fronterers de carretera i les enquestes en els quatre tipus de vies d'accés al país.
La informació administrativa és enviada directament pels propis organismes gestors de la font.
Els treballs realitzats en carretera consisteixen en la determinació d'aforaments en punts de frontera (distingint entre vehicles pesants de transport de mercaderies i la resta de vehicles per als quals es recull el tipus, nacionalitat de la matrícula i el nombre d'ocupants) i l'enquesta a viatgers que ixen d'Espanya dirigida a residents i, en el cas de FRONTUR i EGATUR, a no residents. Es realitza l'enquesta a vehicles lleugers i autobusos ocupats d'acord amb les grandàries mostrals proporcionades pel disseny de l'operació en cada punt fronterer, dia i tram horari. En cas d'existir un grup turístic només s'entrevista a una persona d'aquest.
En els aeroports es realitzen el nombre d'enquestes determinat per a FRONTUR i EGATUR en els vols seleccionats. D'igual manera que en carretera, quan es detecta un grup turístic segons les normes establides per a la seua detecció, només s'enquesta a una persona d'aquest.
Els treballs quan l'emplenament d'enquestes és en ferrocarril són similars als realitzats en aeroports excepte que els enquestadors pugen al tren i enquesten a passatgers a bord.
L'emplenament d'enquestes en els ports és molt similar a la d'aeroports.
LEls treballs d'obtenció de la informació mostral estan sotmesos a procediments de control, inspecció i, una vegada obtinguda la informació, a aquesta se li apliquen regles de validació prèviament a la fase d'estimació.
La informació recopilada en la realització de FRONTUR i EGATUR es tracta seguint tres fases principals:
Difusió
A partir de les dades mostrals de FRONTUR i EGATUR on el destí principal és la Comunitat Valenciana, l'IVE publica amb periodicitat mensual els resultats d'aquestes dues operacions en aquest àmbit. A més, amb periodicitat trimestral es publiquen dades corresponents a les províncies de Castelló, Alacant i València, així com de les ciutats de València i Benidorm.
En el cas concret de FRONTUR es publiquen les següents sèries:
En el cas d’EGATUR les sèries publicades són: