ENQUESTA INDUSTRIAL ANUAL DE PRODUCTES.
RESULTATS PER A LA COMUNITAT VALENCIANA, 2006
1. Objetius i contingut de la publicació
L’Enquesta Industrial Anual de Productes. Resultats per a la Comunitat
Valenciana, 2006 posa a disposició dels usuaris àmplia informació detallada
sobre les principals produccions dels sectors industrials valencians.
A partir de l'explotació estadística dels resultats per a la Comunitat
Valenciana de l'Enquesta Industrial de Productes de l'Institut Nacional
d'Estadística (INE), s'oferix el mesurament individualitzat de la producció, en
unitats físiques i monetàries, dels principals productes industrials fabricats
en l'àmbit regional durant 2006, sempre que ho permet la protecció del secret
estadístic.
A fi d'adaptar la informació estadística
oferida a les característiques pròpies del teixit productiu valencià mantenint,
al seu torn, els criteris de coherència, homogeneïtat i comparabilitat de les
xifres, la informació per sectors s'agrega utilitzant una classificació
industrial pròpia, compatible amb la Classificació Nacional d'Activitats
Econòmiques de 1993 (CNAE-93), que distingix un total de 35 sectors
industrials.
2. Característiques de l’Enquesta
Industrial Anual de Productes
2.1. OBJETIUS I UNITATS DE L’ENQUESTA
L'Enquesta
Industrial de Productes i l'Enquesta Industrial d'Empreses constituïxen dos
investigacions estadístiques independents que es van iniciar amb les dades de
l'any 1993, substituint des de llavors a l'anterior Enquesta Industrial de l'INE.
Ambdues operacions responen a un nou model d'enquestes industrials, semblant al
de la majoria de països europeus, que permet generar una àmplia oferta
d'informació econòmica del sector industrial
precisa, fiable, coherent i interrelacionada entre si, al mateix temps
que obtinguda en el menor termini de temps possible, la qual cosa configura un
sistema integrat d'estadístiques industrials adaptat als nous reglaments,
directives i classificacions estadístiques sorgides al si de la Unió Europea i
a les recomanacions d'Eurostat.
L'objectiu fonamental de l'Enquesta Industrial de Productes
és proporcionar una informació completa i recent de la producció industrial amb
un grau de detall que permeta l'estudi d'una àmplia selecció de productes,
l'anàlisi dels seus mercats i l'evolució de les seues sèries cronològiques.
La unitat d'informació o d'observació, a la que van referits les
dades del qüestionari, és l'establiment industrial o unitat local, entenent com
a tal a tota unitat productora de béns i servicis industrials, situada en un
emplaçament físic definit en el que es realitzen activitats econòmiques davall
la direcció o control d'una sola empresa .
Quant a la unitat informadora o responsable de subministrar les
dades, és l'empresa, entenent com tal la unitat jurídicament autònoma més
xicoteta que posseïx o explota un o diversos establiments.
2.2. ÀMBITS I MARC DE LA INVESTIGACIÓ
La població objecte
d’estudi la constitueixen tots els establiments industrials que
representen, almenys, el 90 per cent de la producció de cada classe d’activitat
de la CNAE-93 (4 dígits)
Per a cada classe s’enquesten els establiments industrials
pertanyents a empreses amb 20 o més ocupats, independentment de l’activitat
principal de l’empresa titular. A partir d’aquesta població, la investigació es
duu a terme amb caràcter exhaustiu, a fi de cobrir un percentatge significatiu
de la producció en els diferents sectors investigats en l’enquesta.
No obstant això, per a certes classes en què la producció
dels establiments empreses de 20 i més ocupats no és suficientment
representativa del total, s’hi inclouen també els establiments d’empreses amb
menys de 20 persones ocupades, el que ocorre en més del 50% de les classes
d’activitat.
L’enquesta es realitza en tot el territori nacional, llevat
de Ceuta i Melilla. Quant a l’àmbit
temporal, es tracta d’una enquesta contínua de periodicitat anual. La
informació sol·licitada en el qüestionari es refereix a l’activitat industrial
realitzada durant l’any natural. No obstant això, els establiments el cicle de
producció dels quals no coincideix amb l’any de calendari, poden referir les
seues dades a la campanya que acaba en l’any de referència de l’enquesta.
Respecte a l’àmbit
econòmic o d’informació, es defineix mitjançant la llista de productes
PRODCOM, acrònim format amb les dues primeres síl·labes de PRODucció
COMunitària i que consisteix en una llista de productes i serveis industrials
harmonitzats amb la Classificació del Comerç Exterior o Nomenclatura Combinada
de la Unió Europea. La llista de productes coincideix amb els corresponents a
les activitats econòmiques que constitueixen el sector industrial segons la
CNAE-93, amb les excepcions següents: extracció de minerals d’urani i tori;
tractament de combustibles nuclears i residus radioactius; reciclatge;
captació, depuració i distribució d’aigua (divisions 12, 23(p), 37 i 41 de la
CNAE-93).
A
nivell nacional, l'enquesta demana informació d'al voltant de 5.000 productes
industrials. Per a la Comunitat Valenciana, el nombre de productes investigats
s'aproxima als 2.300, enquestant-se més de 8.600 establiments pertanyents a més
de 8.227 empreses.
Ateses les característiques intrínseques de la mateixa
enquesta, també queden fora del seu àmbit d’investigació:
- Les activitats industrials de caràcter
no econòmic, és a dir, les que produeixen béns i servicis no destinats a la
venda.
- Les activitats de reparació de certs
béns d’ús i consum, com articles elèctrics per a la llar, vehicles automòbils,
motocicletes, bicicletes, màquines d’oficina, comptabilitat i equip informàtic,
etc.
- Les activitats industrials realitzades
amb caràcter secundari en establiments l’activitat principal de la qual és no
industrial.
El marc de l’enquesta el constitueixen les
empreses industrials del DIRCE (Directori Central d’Empreses de l’INE).
2.3. ESTRUCTURA DE LA LLISTA DE
PRODUCTES
L’Enquesta de Productes Industrials de
l’INE constitueix l’adaptació a Espanya del programa PRODCOM, en el qual
s’estableix la creació d’una enquesta comunitària sobre la producció
industrial. La base legal es fonamenta en el Reglament CEE núm. 3924/91 del
Consell de les Comunitats Europees, on l’apartat 2n de l’article 2 recull que
la producció industrial es classificarà segons la llista PRODCOM; en l’apartat
3r del mateix article s’assenyala que l’enquesta es dirigeix, en principi, a
cada producte enumerat en la llista.
Hi ha una estreta relació entre la
llista PRODCOM i la Classificació Comunitària de Comerç Exterior o Nomenclatura
Combinada (NC), de forma que cadascuna de les rúbriques de la llista es
defineix per referència a un dels articles de la NC o a un grup d’ells. Aquesta harmonització facilitarà la
comparació de les dades de producció amb les obtingudes a partir de les estadístiques
de comerç exterior, el que permetrà un enfocament global de la producció i els
intercanvis comercials.
La
llista s’estructura segons les divisions de la NACE- Revisió 1 o Nomenclatura
Estadística d’Activitats Econòmiques de la Unió Europea. En cada divisió, les
rúbriques de la llista apareixen ordenades de forma creixent segons els codis
PRODCOM, que estan compostos per un total de vuit dígits el significat del qual
és el següent:
- Els quatre primers dígits es
corresponen amb les classes de la CNAE-93, que coincideix exactament amb la NACE-Rev.1,
a la qual s’hagué d’adaptar Espanya en l’any 1993. Se n’exceptuen els productes
de filats i teixits, en els quals la coincidència de la CNAE-93 amb la PRODCOM
sols es realitza en els tres primers dígits, ja que en la classificació
d’activitat té primacia el procés i la de productes es regeix per la matèria
constitutiva.
- Els sis primers dígits formen la
integració corresponent a la CPA o Classificació Comunitària de Productes per
Activitats de la Unió Europea. Es tracta d’una classificació de productes
ordenats seguint el criteri del seu origen industrial definit d’acord amb els 4
primers nivells de la NACE-Rev.1. La versió nacional de la CPA és la CNPA-96 o
Classificació Nacional de Productes per Activitat de 1996, l’entrada en vigor
de la qual va substituir l’antiga CNBS o Classificació Nacional de Béns i
Servicis de 1978.
- Els dígits seté i vuité indiquen la
classificació de cadascun dels productes PRODCOM al si de cada rúbrica de
l’últim nivell de la CPA. No obstant això, en alguns sectors, els dos últims
dígits es refereixen al procés utilitzat, a la destinació del producte o als
materials que duu incorporats.
Per a
Espanya, els codis de les rúbriques de la llista PRODCOM es desagreguen fins a
un total de deu dígits, la qual cosa permet utilitzar el nové dígit per a
desglossar amb major detall certs productes típics espanyols (és el cas de
l'oli d'oliva, assaonats d'oví de doble faç, etc.) i el desé com a dígit de
control.
2.4. QÜESTIONARIS UTILITZATS
El qüestionari utilitzat no és únic, ja
que per a facilitar l’obtenció de la informació l’INE agrupa les activitats
industrials que constitueixen la població objecte d’estudi en 83 sectors,
cadascun dels quals inclou aquelles activitats econòmiques que presenten una
sèrie de caràcters comuns, a fi d’abastar en el mateix qüestionari l’activitat
principal i les possibles activitats secundàries, derivades de la principal,
que puguen exercir-se en el mateix establiment.
Per a cadascun d’aquests sectors es
disposa d’un qüestionari diferent, en la portada del qual apareix la numeració
de les activitats similars que agrupa i sobre les quals se sol·licita la
informació per productes. En molts qüestionaris, a més d’incloure els productes
típics de les seues activitats, s’hi inclouen els corresponents a les possibles
activitats secundàries derivades de la principal que puguen exercir-se en el
mateix establiment.
3. Conceptes i definicions
3.1. MESURA DE LA PRODUCCIÓ
Com a norma general, tots els productes
es mesuren en quantitat i valor. Segons la unitat de mesura utilitzada i el
producte de què es tracte, l’enquesta es refereix a distints tipus de
producció.
El valor
es refereix sempre a la producció facturada o venuda. Es calcula sobre la base
del preu mitjà de venda neta en fàbrica. Comprén el cost d’envasat i embalatge,
encara que es facture de forma separada. Se n’exclou l’IVA transferit i altres
impostos sobre el consum, les rebaixes concedides a clients i les despeses de
transport facturats per separat.
Per a certs productes (aproximadament 500)
la informació es requereix únicament en valor, i no es sol·licita la quantitat.
Aquestes rúbriques solen ser les referides a serveis de reparació, instal·lació
i manteniment, parts i peces; i algunes rúbriques les descripcions de les quals
recullen productes molt diversos.
Quant a la quantitat, es mesura amb tres criteris diferents, segons el tipus
de producte de què es tracte:
- Per a la majoria dels
productes, les quantitats es refereixen a la producció venuda o facturada
durant el període de l’enquesta, criteri que coincideix amb l’utilitzat per a
la mesura del valor.
- Per a una selecció de productes
intermedis, obtinguts generalment en activitats en què és típica la integració
vertical del procés productiu, la quantitat sol·licitada inclou, a més de la
producció venuda, la torna a emprar en el mateix procés productiu per a la seua
transformació en altres productes finals més elaborats.
- Per a un tercer grup de productes
industrials, generalment relacionats amb la transformació agrària (conserves
vegetals, vi, sidra), la quantitat sol·licitada és la produïda en el període de
l’enquesta i destinada a la venda independentment que s’haja venut o no.
Per a quantificar la producció s’utilitzen les unitats
físiques indicades en el qüestionari. Aquestes unitats es corresponen, en
principi, amb les unitats de mesura especials de la Nomenclatura Combinada
(NC). En casos excepcionals (150 productes aproximadament) s’utilitza una
unitat de mesura diferent o complementària. Aquests productes pertanyen als grups
següents: teixits (kg i m2), confecció (kg i unitats), motors
(unitats i quilovats) i construcció naval (unitats i GT o ct/l).
Cal afegir que, en cap cas, forma part de la producció la
revenda de productes en el mateix estat en què es compren, sense realitzar-hi
cap transformació, i entre el preu de compra i de venda dels quals sols hi ha
el marge comercial. No obstant això, no es consideren revendes aquells
productes en què, encara que siguen transformats fora de l’establiment,
l’empresa realitza el disseny, suporta una despesa per a la recerca i
desenvolupament, elegeix les matèries primeres i proveïdores d’aquestes,
realitza un control de qualitat en els lliuraments del producte fabricat, etc.
3.2. ALTRES ACTIVITATS CONSIDERADES
Com ja s’ha
assenyalat, l’objecte de l’Enquesta Industrial de Productes és obtenir
informació estadística sobre la producció, mesurada en valor i quantitat física
de cadascuna de les rúbriques enumerades en la llista PRODCOM. Aquestes
rúbriques es refereixen principalment a productes físics, però també inclouen
codis corresponents a serveis industrials, com són les operacions de
perfeccionament, reparació i manteniment, així com els treballs de muntatge.
Aquests serveis no consten en la Nomenclatura de Comerç Exterior o Nomenclatura
Combinada (NC) i el cinqué dígit del seu codi PRODCOM és un 9.
a) S’entén per perfeccionament, tractament o acabament aquelles operacions que,
una vegada realitzades, no alteren la forma del producte, com ara tenyida,
impregnació, impressió, envernissada, niquelatge, etc. El perfeccionament pot
realitzar-se:
- Sobre béns produïts per
l’empresa (perfeccionament directe)
- Sobre productes comprats
(perfeccionament per compte propi)
- En règim de subcontractació de
productes pertanyents a un tercer (perfeccionament per compte alié)
Dels tres tipus de
perfeccionament assenyalats, només els dos últims es comptabilitzen de forma
independent i es consignen en les rúbriques d’acabaments creats a aquest
efecte, ja que el perfeccionament directe queda integrat en els mateixos
productes de l’empresa que realitza el procés de fabricació complet.
b) Els treballs de reparació i manteniment es
comptabilitzen en els codis creats a aquest efecte, i el seu valor correspon a
les despeses de reparació i manteniment que hagen sigut facturades. No s’hi han
d’incloure, per tant, les operacions de reparació o manteniment
d’instal·lacions pròpies.
Quant aquests treballs tenen el caràcter
de grans reparacions, de manera que transformen en gran part el producte sotmés
a aquest procés (canvi de quasi totes les peces d’una maquinària, canvi de
forma d’un objecte de joieria o de pelleteria, etc.) es consideren producció i,
en conseqüència, se’ls assigna el codi del producte corresponent, no el de la
reparació.
Encara que hi ha una regla general per
la qual els serveis de reparació i manteniment, sempre que vagen unitats a la
fabricació d’equips industrials, s’inclouen en el sector industrial, hi ha les
excepcions següents a aquesta regla:
- Reparació
d’automòbils i motocicletes (CNAE 5020-5040)
- Reparació
d’efectes personals (CNAE 5271-5273-5274)
- Reparació
d’electrodomèstics (CNAE 5272)
- Reparació de
bicicletes (CNAE 5274)
- Reparació de
màquines d’oficina, comptabilitat i informàtica (CNAE 7250)
c) Per últim, es considera muntatge o instal·lació l’acoblament de
diversos elements en un sol producte, o de diversos productes per a formar una
instal·lació més complexa. Cal distingir dos casos:
- Si els productes muntats o
instal·lats han sigut fabricats en la seua totalitat o de forma majoritària per
un altre establiment (de la mateixa o d’una altra empresa), es recull únicament
el valor de les despeses de muntatge facturades, mitjançant els codis PRODCOM
establits a aquest efecte. El dit valor també ha d’incloure els costos de
materials necessaris per a realitzar el servei i excloure el valor dels
productes muntats però no fabricats per l’establiment encarregat de realitzar
el muntatge.
- Si els productes són muntats
pel mateix establiment que els fabrica, el muntatge es quantifica i es valora
junt amb el producte fabricat en el codi corresponent a aquest.
4. Presentació de resultats
4.1.
ESPECIFICACIONS DE LA TABULACIÓ
L’Enquesta Industrial de Productes per a la Comunitat
Valenciana presenta les produccions industrials valencianes desagregades, en
principi, per rúbriques de la PRODCOM a 8 dígits (i a 9 dígits en les ja
mencionades excepcions de productes típics espanyols), sempre que ho permet la
salvaguarda del secret estadístic, segons els resultats obtinguts de l’Enquesta
Industrial de Productes de l’INE per a 2006.
És important
destacar que quan una d’aquestes rúbriques de la PRODCOM és produïda en la
Comunitat Valenciana per menys de 5 establiments, la dada de la producció es
considera subjecta al secret estadístic i el codi corresponent, la seua
descripció i les dades de producció s’eliminen de la tabulació. Per tant, la
llista de rúbriques de la PRODCOM (8 dígits) oferida en la publicació comprén
únicament aquelles que es produeixen en la Comunitat Valenciana i no estan
protegides pel secret estadístic. Aquesta qüestió s’ha de tenir en compte, ja
que afecta un gran nombre de productes i, per això, ha condicionat en gran part
la casuística utilitzada en la presentació de resultats, ja que encara que la
investigació obté informació d’aproximadament 2.300 productes que es fabriquen
en la Comunitat Valenciana, el secret estadístic impedeix publicar dades d’un
poc més de la meitat.
A fi de cobrir
una gran part important de les llacunes d’informació generades per l’obligatòria
salvaguarda del secret estadístic, s’ofereix la informació agregada per
productes segons la CPA (6 dígits). En aquest cas, la llista de rúbriques
recollida en la tabulació sí que ofereix la relació completa de productes
elaborats en la Comunitat Valenciana, i s’assenyalen convenientment aquells casos en què les dades estan subjectes al
secret estadístic. Òbviament, la circumstància expressada en el paràgraf
anterior pot originar que la suma de dades a 8 dígits no coincidisca amb la
dada corresponent agregada a 6 dígits, ja que s’han eliminat de la tabulació
les rúbriques PRODCOM subjectes al secret estadístic. També cal mencionar que,
a major agregació, la major heterogeneïtat dels productes comporta una
diversitat d’unitats que, en molts casos, impedeix proporcionar la informació
sobre la quantitat produïda per codis de la CPA.
En un apartat anterior, s’assenyalava una sèrie
d’activitats no cobertes per la investigació degut al fet que no formen part de
la llista PRODCOM. Cal afegir-hi uns altres tres grups d’activitats respecte a
les quals l’Enquesta Industrial de Productes oferida en aquesta publicació no
ofereix informació:
- No s'inclou informació respecte a les
divisions 10, 11, 13 i 14 (extracció de carbó, petroli i gas natural, de
minerals metàl·lics i de minerals no metàl·lics ni energètics) per estar
excloses de la investigació de l’INE.
- No es disposa de la informació relativa a
les indústries làcties (grup 155 de la CNAE).
D'una altra part, la incorporació de les
coqueries i la producció i distribució d'energia elèctrica, gas, vapor i aigua
calenta (codis 23.1 i 40, respectivament, de la CNAE) a la relació d'activitats
industrials investigades per l'INE permet oferir dades agregades del sector
‘Energia i aigua’, excloent la captació, depuració i distribució d'aigua
(divisió 41 de la CNAE) per no estar inclosa en la llista PRODCOM, tal com s'ha
mencionat en l'apartat 2.2.
Per últim, per a afavorir l'adequada interpretació dels resultats i
diferenciar convenientment la cobertura i principals qüestions metodòlogiques
que subjauen a l'Enquesta Industrial de Prodcutes i l'Enquesta Industrial
d’Empreses, en el següent quadre es resumixen les principals característiques
de cada una de les dues enquestes de l'INE que servixen de base per a les explotacions
realitzades per l'IVE:
Principals característiques de
l’Enquesta Industrial d’Empreses i de
l’Enquesta Industrial Anual de Productes de l’INE
|
|
ENQUESTA INDUSTRIAL D’EMPRESES |
ENQUESTA INDUSTRIAL ANUAL DE PRODUCTES |
|
Unitat
bàsica |
Empresa |
Establiment |
|
Població
investigada |
Conjunt
d’empreses industrials |
Establiments
industrials pertanyents a empreses de 20 o més ocupats. En alguns casos
establiments pertanyents a empreses de menys de 20 ocupats. Se n’exclouen
algunes activitats. |
|
Qüestionari |
3
models, segons el nombre d’ocupats de l’empresa i que siga o no
multilocalitzada |
83
models, segons l’activitat principal de l’establiment |
|
Procedència
de la microdada |
Pla
General de Comptabilitat |
Comptabilitat
analítica |
|
Disseny
mostral |
Mostreig
probabilístic per a les empreses de l’estrat <20 ocupats i exhaustiu per a
les de 20 o més. |
Mostreig
exhaustiu |
|
Període
de referència |
Anual |
Anual |
|
Assignació
i agregació dels resultats obtinguts per sectors d’activitat |
Els
resultats s’assignen a l’activitat principal de la UAE local |
Els
resultats s’assignen al sector d’activitat que correspondria segons l’origen
industrial teòric de cada producte. No es té en compte si el producte s’obté
com a resultat de l’activitat principal de l’establiment o d’una activitat
secundària. |
4.2. CLASSIFICACIONS SECTORIALS
Els
resultats de la present explotació estadística s'oferixen, a més de a nivell
desagregat, sempre que el secret estadístic ho permet, segons dues
classificacions industrials pròpies de l'IVE: per agrupacions d'activitat (R13)
i segons un total de 35 sectors industrials (R35). Esta última suposa
un desenrotllament sectorial molt superior al presentat per l'INE per a l'àmbit
de la Comunitat Valenciana.
La dita sectorització elaborada
i utilitzada per l’IVE intenta reflectir adequadament l’estructura productiva
del teixit industrial valencià, al mateix temps que ha de servir de marc per a
la realització d’enquestes o l’explotació de fitxers administratius. S’ha
intentat adaptar a les nomenclatures internacionals i estatals de forma que, a
més de permetre estandarditzar les diverses informacions estadístiques
facilitades per l’IVE en l’àmbit industrial, s’assegure la comparabilitat de
resultats.
En un apartat específic d'esta publicació s'arrepleguen les
correspondències entre les 13 agrupacions d'activitat (R13), la sectorització
R35 i la CNAE-93.
Cal insistir en dues qüestions ja apuntades
però imprescindibles per a interpretar adequadament la informació continguda en
l’Enquesta Industrial de Productes. En primer lloc, l’exclusió de determinats
sectors industrials i, en segon lloc, el criteri utilitzat en l’assignació del
sector d’activitat corresponent a cada producte. Encara que l’establiment
informa dels productes principals i secundaris elaborats, les dades de
producció finalment oferides s’assignen al sector d’activitat que correspondria
segons l’origen industrial teòric de cada producte. Per tant, en sectoritzar la
informació no es té en compte si el producte s’obté com a resultat de l’activitat
principal exercida en l’establiment o d’una activitat secundària.
Aquest criteri contrasta amb l’utilitzat en
l’explotació de l’Enquesta Industrial d’Empreses, ja que les dades econòmiques
obtingudes s’assignen en la seua totalitat, en agregar els resultats, a
l’activitat principal exercida en la UAE local, sense tenir en compte per a
això si en aquesta es realitzen activitats secundàries.