ENQUESTA INDUSTRIAL DE PRODUCTES.
RESULTATS PER A LA COMUNITAT VALENCIANA, 2021

NOTES METODOLÒGIQUES

1. Introducció

L'Enquesta industrial anual de productes. Resultats per a la Comunitat Valenciana aporta informació estructural sobre la producció industrial realitzada en aquest àmbit. Amb aquesta enquesta es pretén proporcionar informació tan completa i recent com siga tècnicament possible a cada moment sobre els productes del sector industrial, integrada amb les dades del comerç exterior i amb els resultats en l'àmbit nacional.

L'Institut Valencià d'Estadística elabora aquesta operació a partir de les microdades de l'Enquesta industrial anual de productes (EIAP) proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Fins a l'any de referència 2020, l'EIAP es regia pel Reglament del Consell (EEC) núm. 3924/91 (Reglament PRODCOM) i pel Reglament de la Comissió (EC) núm. 912/2004, en què s'establien detalls de la seua execució. A partir de l'any de referència 2021, l'enquesta es regeix pel Reglament (UE) 2019/2152 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de novembre de 2019, i pel Reglament d'execució (UE) 2020/1197 de la Comissió, de 30 de juliol de 2020.

La Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, a partir de les microdades proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), és l'encarregada d'executar aquesta operació els resultats de la qual amplien els oferits per l'INE en l'àmbit de la Comunitat Valenciana en oferir: una sectorització més detallada, informació sobre els cent principals productes atenent el valor produït i una taula per sector on es descendeix a rúbriques Prodcom sempre que el principi de secret estadístic ho permet.

A continuació s'exposen les principals característiques metodològiques de l'EIAP. Per a aprofundir en els aspectes metodològics i definicions d'aquesta operació pot recórrer-se a la metodologia publicada per l'INE.

2. Principals característiques metodològiques

La unitat a la qual van referides les dades del qüestionari (unitat d'informació) és l'establiment industrial o unitat local, i aquesta informació és proporcionada per la unitat legal (unitat informant) que explota l'establiment en qüestió.

Fins a l'any de referència 2020, la població objectiu de l'enquesta eren, en general, els establiments industrials, independentment de quina fora l'activitat principal de la unitat legal a la qual pertanyien, amb 20 o més persones ocupades amb la finalitat d'aconseguir una cobertura d'aproximadament el 90 % de l'activitat. A partir de 2021, la població objectiu està formada per tots els establiments industrials, independentment que l'activitat principal de la unitat legal a la qual pertanyen siga o no industrial i sense establir límits de grandària. D'aquesta manera, la cobertura de la producció és del 100 %.

D'altra banda, a partir de la implantació del Reglament EBS, aquesta enquesta recull únicament la producció efectuada en establiments localitzats dins del territori nacional. En la regulació vigent fins a l'any de referència 2020 no s'explicitava aquesta característica, amb la qual cosa s'estava recollint producció venuda pels establiments localitzats en territori nacional però efectuada fora d'aquest .

L'àmbit d'activitat industrial cobert per l'EIAP inclou la indústria manufacturera (secció C de la CNAE-09, excepte el processament de combustibles nuclears) i la producció d'electricitat, gas i vapor (secció D, excepte el transport, distribució i comerç d'energia elèctrica i gas).

Les dades sobre producció aportades per les unitats informants es refereixen als productes que formen part de la classificació PRODCOM (acrònim de "producció comunitària"), la qual està harmonitzada amb la Classificació del comerç exterior o Nomenclatura combinada de la Unió Europea. A més, els quatre primers dígits de la classificació PRODCOM coincideixen en general amb la CNAE-09 (excepte en alguns casos molt concrets en els quals la coincidència només es dona a tres dígits, encara que es manté a quatre de la NACE Rev.2) i els sis primers amb la Classificació de productes per activitats de la Unió Europea.

Amb motiu de l'entrada en vigor del Reglament EBS, s'ha dut a terme un canvi en el disseny mostral, passant d'un de tipus punt de tall a un altre probabilístic. Aquest canvi implica que les unitats que superen el punt de tall ja no estan en la mostra any rere any, excepte que pertanguen al conjunt d'unitats exhaustives, i, d'altra banda, que les unitats per davall del punt de tall que anteriorment mai formaven part de la mostra, a partir de l'any de referència 2021, estaran representades per una mostra probabilística.

El marc mostral de l'EIAP està format per tres submarcs disjunts i complementaris: - Marc I, format per totes les unitats legals, i els seus corresponents establiments industrials, que hagen col·laborat en l'enquesta en els últims anys. - Marc II, format per la resta d'unitats legals industrials i els seus corresponents establiments industrials. - Marc III, format per la resta d'establiments industrials d'unitats legals no industrials.

Les mostres de cada submarc s'extrauen de manera independent seguint els dissenys que es descriuen de manera succinta a continuació.

En el marc I es realitza un mostreig estratificat en què la unitat de mostreig és cada producte fabricat en cada unitat legal en anys anteriors. Aquestes unitats (producte-unitat legal) s'estableixen com a norma general sobre la base de la llista PRODCOM a màxim nivell de detall, però s'agrupen els productes que tenen pocs informants o poca rellevància quantitativa. Quant a la selecció mostral, cal tindre en compte que, d'una banda, si es tria un producte d'una unitat legal, automàticament queden triats tots els establiments d'aquesta unitat legal i, d'altra banda, independentment del producte pel qual ha sigut triada la unitat legal, en el qüestionari haurà de respondre tots els productes corresponents a l'any de referència.

Són unitats exhaustives en el marc I: les unitats legals amb 100 o més assalariats; les que tenen un valor de la mitjana ponderada del que s'ha produït en els últims anys d'un determinat producte o agrupació igual o superior a 10 milions d'euros; el conjunt d'unitats legals que són necessàries per a obtindre com a mínim el 40 % de la mitjana ponderada del que s'ha produït en els últims anys d'un determinat producte o agrupació; les unitats legals que s'obtenen de l'aplicació de la Regla de la desviació Sigma a la variable valor de la mitjana ponderada en els últims anys en cada producte o agrupació i, finalment, les unitats legals els productes de les quals s'han agregat i tenen un valor de la mitjana ponderada del que s'ha produït en els últims anys per a aquesta agrupació superior o igual a 500.000 euros.

Els estrats en el marc I es formen per l'encreuament d'un producte o agrupació amb una variable de grandària de les unitats legals que les classifica en 5 grups segons la mitjana ponderada del que s'ha produït en els últims anys. La grandària mostral en cada estrat es determina mitjançant l'afixació òptima i la selecció es realitza amb probabilitats proporcionals a la grandària, que s'estableix com a la mitjana ponderada del que s'ha produït en els últims anys.

Finalment, en el marc I, per a estimar el que s'ha produït en un domini d concret, s'utilitza un estimador de raó separat, en què la variable auxiliar és la mitjana ponderada del que s'ha produït en els últims anys en aquest domini.

En el marc II es du a terme un mostreig estratificat en què la unitat de mostreig és la unitat legal i els estrats es basen en l'activitat principal d'aquestes.

Les unitats exhaustives en el marc II són: les unitats legals amb 50 o més assalariats, les que tenen una xifra de negocis igual o superior a 5 milions d'euros i les que s'obtenen aplicant la Regla de la desviació Sigma per classe d'activitat.

Els estrats es formen per l'encreuament de classe d'activitat i una variable de grandària segons la xifra de negocis que descompon la classe en un nombre de grups no superior a 5 en funció del nombre d'unitats que continga i de la seua variabilitat. La grandària mostral assignada a cada estrat s'obté mitjançant afixació òptima i la mostra és triada amb probabilitats proporcionals a la grandària mesurada per la xifra de negocis.

L'estimador utilitzat en el marc II per a un domini d ve donat per l'estimador de Horvitz-Thomson, encara que ajustat per la no resposta i per les altes.

Finalment, en el marc III es du a terme un mostreig estratificat en el qual la unitat bàsica de mostreig és la unitat legal, però restringida als establiments industrials. És a dir, la grandària considerada per a la unitat legal és la suma dels assalariats dels seus establiments industrials i la seua activitat és la de l'establiment industrial amb major nombre d'assalariats.

Les unitats exhaustives en el marc III són les unitats legals en les quals la suma dels assalariats corresponents als seus establiments industrials siga igual o superior a 50.

Els estrats es formen per l'encreuament de classe d'activitat per una variable de grandària en funció del nombre d'assalariats. Per a determinar la grandària mostral, s'estableix un màxim per als factors d'elevació per grandària i també una grandària mínima per estrat. La selecció de la mostra és mitjançant mostreig aleatori simple i l'estimació de la producció en un domini d es basa en l'estimador d'expansió simple.

Per a obtindre informació més precisa sobre el disseny mostral i la definició dels estimadors utilitzats, així com les seues variàncies, de nou es remeten els usuaris i usuàries a la metodologia d'aquesta enquesta publicada per l'INE.

Pel fet de tractar-se de submarcs amb intersecció nul·la i de mostres independents en els diferents estrats, l'estimador del total de la producció en el domini d vindrà donat per la suma dels estimadors obtinguts en cada submarc. De manera similar, la variància associada a l'estimador del total en el domini d s'obté com a suma de les variàncies associades a l'estimador en cadascun dels submarcs.

3. Variables

L'entrada en vigor del Reglament EBS també ha tingut incidència en el mesurament de la producció realitzada pels establiments industrials. Fins a l'any de referència 2020, les variables de l'enquesta eren el valor i la quantitat de la producció dels productes considerats, en què el valor es referia a la producció comercialitzada. Amb l'entrada en vigor del Reglament EBS s'estudia per separat per a cada producte la producció pròpia efectuada i la producció realitzada com a subcontractista.

Un establiment té producció pròpia d'un producte si la realitza per mitjans propis i es ven directament al mercat. De manera similar es defineix la realització de serveis industrials per mitjans propis.

La producció pròpia es requereix per a la majoria de productes en quantitat i valor, però, en alguns casos concrets, se sol·licita únicament el valor.

El valor es refereix sempre a la producció pròpia comercialitzada. El criteri de valoració utilitzat és el del preu mitjà de venda net, és a dir, inclou els costos d'envasos i embalatges i exclou l'IVA i altres impostos indirectes facturats als clients, les despeses de transport facturades per separat i les rebaixes als clients.

La quantitat s'identifica en la majoria dels productes amb quantitat comercialitzada. No obstant això, per a una sèrie de productes intermedis, la quantitat sol·licitada es refereix a la producció pròpia total, és a dir, la suma de la quantitat de producció pròpia comercialitzada, la quantitat reutilitzada en el procés de producció i la quantitat destinada a existències (vegeu annex 1 de la metodologia publicada per l'INE). Finalment, per als productes de les classes 3515, 3516, 3517, 3518, 3519, 3521 i 3530 de la CNAE-09, la quantitat inclou la quantitat de producció pròpia comercialitzada i la reutilitzada en el procés de producció.

D'altra banda, no tots els codis de la llista PRODCOM es refereixen a productes físics: també hi ha codis associats a serveis industrials com els treballs de perfeccionament, reparació, manteniment i muntatge. Aquests codis no tenen correspondència amb la nomenclatura del comerç exterior. Els serveis industrials a vegades es classifiquen juntament amb el producte al qual van destinats, mentre que unes altres s'assignen als seus codis específics.

A diferència de la producció pròpia, la producció realitzada com a subcontractista per un establiment industrial genera un pagament per part de l'empresa contractista com a contraprestació de la producció efectuada. En aquest procés productiu objecte de la contractació, l'empresa contractista aporta les matèries primeres, si bé les empreses subcontractistes poden aportar una xicoteta quantitat d'inputs.

En la fabricació com a subcontractista, per a la majoria de productes es requereix la informació sobre quantitat produïda i pagaments percebuts, encara que, en altres casos, es requereix només la informació sobre pagaments percebuts.

Els pagaments percebuts per la producció realitzada com a subcontractista es comptabilitzen incloent els costos d'envasos i embalatges i excloent l'IVA i altres impostos indirectes facturats als clients, les despeses de transport facturats per separat i les rebaixes als clients.

Les dades de la producció realitzada com a subcontractista se sol·liciten per a tots els productes excepte per als considerats serveis industrials.

4. Difusió de resultats

La difusió de la informació relativa a l'Enquesta industrial anual de productes. Resultats per a la Comunitat Valenciana 2021 es realitza mitjançant un conjunt de tabulacions que contenen les dades obtingudes amb la nova metodologia implantada a partir de l'any de referència 2021 i un altre conjunt idèntic quant a la seua estructura, però que mostra dades assimilables a les que hagueren sigut obtingudes amb la metodologia vigent fins a l'any de referència 2020. Les tabulacions proporcionades en tots dos casos són: - Resultats per secció i divisió d'activitat de la CNAE-09 - Resultats per agrupació d'activitat (vegeu annex) - Resultats per sector d'activitat (vegeu annex) - Resultats segons destinació econòmica dels béns (classificació descrita en el Reglament d'execució (UE) 2020/1197 de la Comissió, de 30 de juliol de 2020) - Resultats segons intensitat tecnològica de l'activitat industrial (classificació basada en la NACE Rev.2 a nivell de dos dígits relativa a la indústria manufacturera utilitzada per Eurostat per a elaborar informació sobre activitats d'alta tecnologia; vegeu enllaç).

ANNEX

Les agrupacions i sectors d'activitat als quals fan referència dues de les taules de l'apartat 4 són els que es mostren en la següent taula: