ENQUESTA INDUSTRIAL ANUAL D’EMPRESES. RESULTATS PER A LA COMUNITAT VALENCIANA, 2007

NOTES METODOLÒGIQUES

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Objectius i contingut de la població

L’Enquesta Industrial Anual d’Empreses consisteix bàsicament en una explotació estadística ampliada dels resultats per a l’àmbit de la Comunitat Valenciana de l’Enquesta Industrial d’Empreses de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) referida a l’any 2007, adaptada a les característiques pròpies de l’activitat productiva regional, sense deixar de mantenir els criteris de coherència, homogeneïtat i comparació de les xifres. Per a això, l’explotació realitzada utilitza una classificació industrial pròpia, compatible amb la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques de 1993 (CNAE-93) que desagrega la informació fins a un total de 35 sectors industrials.

Les taules ofereixen informació estructural sobre les unitats d’activitat econòmica en l’àmbit local i el personal ocupat, i presenten les principals variables econòmiques que componen els ingressos i les despeses d’explotació i les inversions realitzades durant l’any 2007, complementant aquesta informació amb la referent a variacions d’existències de productes i resultat de l’exercici. Operant amb aquestes variables, s’ofereixen a més una sèrie d’indicadors econòmics que poden ser de gran utilitat per a realitzar una anàlisi més profunda de l’entramat industrial de la Comunitat Valenciana.

A més, conté una explotació específica dels resultats obtinguts per a les unitats d’activitat pertanyents a empreses majors de 20 treballadors que aporta informació addicional sobre les variables d’ingressos i despeses a un major nivell de detall, els resultats de l’exercici els tipus de béns que componen la inversió, el destí geogràfic de les vendes realitzades, l’origen de les compres i la realització d’activitats secundàries.

Finalment, presenta un apartat específic en el que s'oferixen els coeficients de variació de les estimacions realitzades en les taules de resultats.

1.2. Marc metodològic

L’actual Enquesta Industrial Anual d’Empreses, orientada a l’estudi de les principals variables estructurals i d’activitat dels sectors industrials, l’Enquesta Industrial Anual de Productes, dirigida al coneixement i la quantificació de la producció dels diferents béns industrials, constitueixen dues investigacions estadístiques independents que, iniciades amb les dades de l’any 1993, van substituir des d’aleshores l’anterior Enquesta Industrial de l’INE.

Ambdues operacions responen a un nou model d’enquestes industrials, semblant a l’implantat en la majoria de països europeus, l’objectiu dels quals és generar una àmplia oferta d’informació econòmica relativa al sector industrial que siga precisa, fiable, coherent i interrelacionada entre si, alhora que obtinguda en el menor termini de temps possible.

El procés de modernització dut a terme ha permés disposar d’un sistema integrat d’estadístiques industrials adaptat als nous reglaments, directives i classificacions estadístiques sorgides al si de la Unió Europea i a les recomanacions d’Eurostat. Tot això ha suposat en la pràctica l’ajust de les investigacions a una sèrie de definicions, nomenclatura i criteris metodològics comuns les característiques bàsiques dels quals es descriuen en els apartats següents.

2. CARACTERÍSTIQUES DE L’ENQUESTA INDUSTRIAL ANUAL D’EMPRESES

2.1. Unitats de l’enquesta

La necessitat d’harmonització amb l’estadística europea suposa la consideració d’un model d’unitat d’enquesta en què l’empresa constitueix l’eix central. Aquest model comporta, a més de la substitució de la unitat establiment (criteri seguit per l’anterior Enquesta Industrial) per la unitat empresa, el pas d’un model d’enquesta simple a un altre més complex d’unitats múltiples.

La necessitat de proporcionar informació desagregada en l’àmbit regional i de disposar de xifres fidedignes de les diferents branques d’activitat aconsella manejar altres unitats complementàries en l’enquesta: l’establiment industrial, com unitat d’observació, i la unitat d’activitat econòmica en l’àmbit local, com unitat d’anàlisi. Totes aquestes unitats es defineixen a continuació.

a) Empresa industrial

La unitat bàsica de l’enquesta és l’empresa industrial. S’entén per empresa tota unitat jurídica que constitueix una unitat organitzativa de producció de béns i servicis, i que gaudeix d’una certa autonomia de decisió, principalment a l’hora d’emprar els recursos corrents de què disposa. L’empresa pot exercir una o més activitats en un o diversos llocs. Es considera que una empresa és industrial, a efectes de l’enquesta, si la seua activitat principal està inclosa dins de les seccions C a E de la CNAE-93.

En l’esquema d’unitats de l’Enquesta, l’empresa industrial assumeix al mateix temps el paper d’unitat informant, per ser la que facilita la informació sol·licitada en l’enquesta, i d’unitat d’observació, ja que a ella es refereixen les dades sol·licitades en el qüestionari.

b) Establiment industrial

S’entén per establiment tota empresa o part d’una empresa, situada en un lloc geogràficament delimitat (taller, fàbrica, etc.) en el qual es realitzen activitats econòmiques a les quals dediquen el seu treball una o diverses persones per compte d’una mateixa empresa. Un establiment es considera industrial si la seua activitat principal és industrial.

c) Unitat d’activitat econòmica en l’àmbit local (UAE local)

S’entén per unitat d’activitat econòmica l’empresa o parts d’una empresa que concorren a l’exercici d’una activitat al nivell de classe (4 dígits) de la CNAE-93. Es tracta d’una entitat que correspon a una o diverses divisions operatives de l’empresa, per a la qual aquesta ha de disposar d’un sistema d’informació que permeta subministrar o calcular almenys el valor de la producció, els consums intermedis, les despeses de personal i l’excedent d’explotació, així com l’ocupació i la formació bruta de capital fix.

Quan s’afegeix una dimensió de localització topogràfica s’obté la unitat d’activitat econòmica en l’àmbit local (UAE local) que, en conseqüència, correspon a la part d’una empresa que realitza una determinada activitat, al quart nivell de la CNAE-93, en una localització geogràfica determinada.

Ni la unitat d’activitat econòmica ni la unitat d’activitat econòmica en l’àmbit local són objecte d’observació directa, ja que es tracta d’unitats analítiques les dades de les quals s’obtenen a partir de la informació recollida en empreses i establiments industrials.

2.2. Àmbits de l’investigació

a) Àmbit poblacional

L’àmbit poblacional és el conjunt d’empreses amb una o més persones ocupades remunerades l’activitat principal de les quals figura inclosa en les seccions C a E de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques de 1993 (CNAE-93). Per tant, s’hi inclouen les indústries extractives i manufactureres, a més de les dedicades a la producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aigua.

S’entén per activitat principal de l’empresa aquella que genera el major valor afegit. Si no es disposa d’aquesta informació, es considera com a tal aquella que proporciona el major valor de producció, o si no n‘hi ha, la que empra un major nombre de persones ocupades.

L’adaptació a la CNAE-93 pel que fa a sectorització, estratificació i infraestructura estadística, suposà la substitució de l’anterior classificació (CNAE-74) després de l’aprovació per la Unió Europea d’una nova classificació d’activitats econòmiques (NACE Rev.1).

b) Àmbit territorial

L’enquesta cobreix el conjunt del territori nacional, llevat de Ceuta i Melilla. La informació sol·licitada en el qüestionari respecte a les distintes unitats investigades en l’enquesta, permet l’estimació de resultats per a la Comunitat Valenciana i la resta de comunitats autònomes.

c) Àmbit temporal

L’enquesta és contínua i es duu a terme amb caràcter anual. Quant al període de referència de la informació, les dades demandades per l’enquesta i recollides en aquesta publicació són de l’any 2006 però, excepcionalment, aquelles empreses que funcionen per temporades o campanyes que comprenen dos anys distints i comptabilitzen d’aquesta forma les seues dades, han referit la informació a la temporada o campanya que acabà en el dit any.

2.3. Qüestionaris utilitzats

L’objectiu d’adequar el mètodes d’obtenció de la dada primària cap a l’òptica de les unitats informants i als canvis recents experimentats en el món empresarial es manifesta en dues característiques destacables dels qüestionaris utilitzats:

a) Adaptació de la informació sol·licitada en el qüestionari als criteris i les normes del Pla General Comptable, que permet així compaginar l’enfocament comptable empresarials amb el compliment de les distintes necessitats d’informació.

b) Tractament diferenciat, en funció de la grandària de l’empresa, del nivell d’informació sol·licitat, utilitzant-se tres models diferents de qüestionaris:

· un qüestionari reduït, per a les empreses amb menys de 20 persones ocupades, que reuneix les característiques i variables bàsiques per al compliment dels objectius de l’enquesta

· un qüestionari més complet i detallat per a les empreses amb 20 o més persones ocupades unilocalitzades (amb un únic establiment industrial) en el qual s’amplia el nombre de variables sol·licitades

· un qüestionari per a les empreses amb 20 o més ocupats multilocalitzades (amb més d’un establiment industrial) que inclou, a més de la informació d’empresa recollida en el model anterior, un apartat addicional per a la identificació i la desagregació de les principals variables dels distints establiments industrials de l’empresa.

2.4. Disseny mostral

a) Tipus de mostreig

El conjunt d’empreses industrials es divideix, a efectes del disseny de la mostra, en una sèrie de sectors d’activitat que en la seua majoria es corresponen amb el nivell de 3 dígits (grup) de la CNAE-93. Si bé, excessivament agregades, s’opta en alguns casos per establir una major desagregació de classe (4 dígits); en altres casos, cal agrupar activitats a 2 dígits. Cadascun d’aquests sectors industrials constitueix una població independent als efectes del mostreig.

Les empreses amb 20 o més persones ocupades s’investiguen exhaustivament, mentre que les empreses amb menys de 20 persones ocupades s’investiguen per mostreig. No obstant això, en aquells sectors o estrats la grandària poblacional de les quals impedeix la selecció d’una mostra representativa, es duu a terme una investigació exhaustiva de totes les empreses, independentment de la seua grandària.

Dins de cada sector de mostreig, s’utilitza un mostreig aleatori estratificat. Les variables que es tenen en compte a l’hora d’estratificar els sectors d’activitat són la comunitat autònoma i l’interval de grandària. Els intervals de grandària definits a efectes del mostreig i del procés posterior d’estimació i càlcul de factors d’elevació són els següents:

Grandària	Persones ocupades
1	1-3
2	4-9
3	10-19
4	20-49
5	50-99
6	100-199
7	200-499
8	500-999
9	1.000 i més

b) Grandària de la mostra i assignació

Com ja s’ha assenyalat, les grandàries 4 a 9 s’investiguen exhaustivament. En la resta es realitza una assignació de Neymann, assignant els següents errors relatius de la variable persones ocupades:

- 1% (de sector)

- 5% (de sector i comunitat autònoma)

- 20% (de sector, comunitat autònoma i grandària)

Les grandàries de la mostra així obtingudes, s’incrementen, en cas necessari, fins a un mínim de 3 empreses per estrat o el 2% de les empreses del directori.

En l’àmbit estatal la mostra final conté aproximadament 44.100 empreses, amb una fracció de mostreig global d’un 25,7%. La mostra corresponent a la Comunitat Valenciana recull 4.769 empreses.

c) Selecció de la mostra

La selecció de la mostra dins de cada estrat es realitza mitjançant l’aplicació d’un mostreig sistemàtic amb arrancada aleatòria, prèviament ordenades les empreses pel nombre de persones ocupades. El procés de selecció és independent d’un any a l’altre, és a dir, per a un determinat estrat, la probabilitat que una empresa siga seleccionada l’any t, és independent del fet que ha sigut o no seleccionada l’any t-1.

d) Estimadors i taxa de resposta

S’utilitzen estimadors no esbiaixats d’expansió en el mostreig estratificat del tipus següent:

on és l’estimació de la variable X en l’estrat h.

En la fórmula anterior el primer sumand representa l’aportació de les empreses que no han canviat d’estrat, i el segon l’aportació de les unitats de l’estrat h que inicialment foren seleccionades en un altre estrat k distint.

El nombre d’empreses de l’estrat en el directori es deflacta, en el càlcul de les estimacions, en funció de les baixes produïdes en l’estrat.

La taxa de no resposta, una vegada acabada la fase de recollida dels qüestionaris, ha sigut del 3% per al conjunt de l’enquesta en l’àmbit nacional, el que redueix significativament el risc de la possible existència de biaixos com a conseqüència de les negatives produïdes en la mostra.

3. CONCEPTES I DEFINICIONS

Per a una millor comprensió i interpretació de les taules oferides en la publicació es defineixen a continuació les variables i indicadors recollits en aquestes.

3.1. Personal ocupat

S’entén per persones ocupades el conjunt de persones, fixes o eventuals, que en l’any de referència de l’enquesta es trobaven exercint una labor, remunerada o no, per a l’empresa. S’hi inclouen les persones amb llicències accidentals, encara que no gaudisquen del sou, així com els treballadors a temps parcial sempre que treballen més de 1/3 de la jornada laboral completa.

Tanmateix, no es consideren persones ocupades els treballadors a domicili, el personal posat a disposició de l’empresa però que depén d’una altra empresa a la qual es remunera per això, les persones que efectuen treball de manteniment o reparació per compte d’altri, així com les persones en situació d’excedència, llicència il·limitada, jubilats, o persones que es troben fent el servici militar, llevat que realment continuen treballant per a l’empresa. Tampoc s’hi inclouen els membres del consell d’administració que estiguen remunerats exclusivament per la seua assistència a aquests consells, ni els socis o altres persones que treballen menys de 1/3 de la jornada laboral.

Dins del conjunt de persones ocupades es distingeix el personal remunerat del personal no remunerat:

· Personal remunerat: conjunt de persones que treballen o realitzen tasques per a una empresa a canvi d’una determinada remuneració econòmica o salari, independentment que les seues funcions estiguen o no directament associades al procés productiu.

· Personal no remunerat: persones que dirigeixen o participen activament en les tasques de l’empresa sense rebre una remuneració fixa o salari i que treballen almenys 1/3 de la jornada laboral normal. És el cas de propietaris i socis actius, autònoms i ajudes familiars.

En la presentació d’alguns dels quadres estadístics de la publicació s’ha utilitzat com variable de classificació l’estrat d’ocupació al qual pertanyen les distintes unitats d’activitat econòmica en l’àmbit local, i es diferencien quatre estrats segons tinguen entre 1 i 19, 20 a 49, 50 a 99 i, per últim, 100 o més ocupats. En les taules de resultats per sectors es considera un estrat menys perquè les unitats que tenen menys de 50 treballadors s'han agrupat en un únic interval.

En qualsevol dels casos, quan en un d’aquests estrats el nombre d’unitats d’activitat econòmica en l’àmbit local és inferior a cinc, es considera subjecte al secret estadístic i, en conseqüència, s’agrega la informació amb la de l’estrat següent, si es tracta de l’últim estrat, s’agrega amb l’anterior.

A fi d’emmarcar i enllaçar adequadament la informació estadística referida a les empreses de 20 o més ocupats que s’ofereix en un apartat específic de la publicació, s’ha elaborat expressament un quadre on la variable de classificació utilitzada és el nombre d’ocupats en l’empresa titular, independentment que aquesta tinga o no alguna unitat d’activitat localitzada fora de la Comunitat Valenciana.

3.2. Hores treballades

S’entén per hores treballades el nombre total d’hores efectivament treballades pel personal ocupat durant l’any de referència de l’enquesta.

Aquest concepte comprén les hores realment treballades, normals i extraordinàries; el temps dedicat en el lloc de treball a la preparació de ferramentes, elaboració de fitxes de control, etc.; la duració dels temps morts deguts tant a la falta ocasional de treball com a l’atur de màquines, accidents, etc., així com el temps corresponent a breus períodes de descans en el lloc de treball.

S’exclouen de les hores treballades les hores que, havent sigut pactades i pagades, no han sigut treballades com a conseqüència de baixes per malaltia, vagues, vacances, dies festius, etc., així com les interrupcions per als menjars i les hores emprades en el trajecte del domicili al lloc de treball i viceversa.

3.3. Ingressos d’explotació

És l’import total obtingut com a resultat d’agregar els principals ingressos lligats a l’explotació, obtinguts per l’empresa durant l’any de referència, definits en els quatre apartats següents:

a) Import net de la xifra de negocis

El seu contingut es correspon amb la suma dels conceptes següents: vendes netes de productes, vendes netes de mercaderies i prestacions de servicis.

· Vendes netes de productes: import total de les vendes de productes acabats i semiacabats, així com de subproductes, residus, envasos i embalatges.

Les vendes es consideren netes, és a dir, una vegada descomptats els ràpels i les devolucions de vendes, així com els descomptes originats per defectes de qualitat, retards en el termini de lliurament de les comandes, etc., produïts després de l’emissió de la factura. Es valoren a preu de venda, sense incloure-hi les despeses de transport ni els impostos que graven aquestes operacions (equival a la suma dels comptes 701 a 704, menys els comptes 7081/2/3/4 i els 7091/2/3/4, del Pla General de Comptabilitat de 1990).

· Vendes netes de mercaderies: valor total de les vendes de tots aquells béns o mercaderies adquirits per a la posterior venda sense transformació (revenda de mercaderies en el mateix estat en què es van adquirir). S’han de considerar netes, és a dir, una vegada descomptats ràpels, devolucions i similars, i es valoren a preu de venda, sense incloure-hi les despeses de transport ni els impostos que graven aquestes operacions (C.700 - 7080 - 7090).

· Prestacions de servicis: import total dels ingressos obtinguts com a contrapartida als servicis que són objecte de tràfic ordinari de l’empresa i que es presten a altres empreses, persones o entitats. Dins d’aquesta rúbrica tenen especial rellevància els ingressos per subcontractes, és a dir, els pagaments realitzats a l’empresa per part d’una altra empresa (la contractant) per la seua participació com a subcontractista en el disseny o producció d’un determinat producte. Es valoren pel seu import total sense incloure-hi els impostos que els graven (C.705).

La xifra de negocis s’ha utilitzat, en alguns quadres estadístics oferits en la present publicació, com a variable de classificació, diferenciant-se cinc estrats segons l’import facturat per les unitats investigades.

A més, en les taules de resultats corresponents a les unitats d’activitat local pertanyents a empreses de 20 o més ocupats, s’utilitza la destinació de les vendes realitzades com a variable de classificació, diferenciant-se els mercats geogràfics següents: la mateixa Comunitat Valenciana, la resta de l’Estat, els països de la Unió Europea o bé la resta del món.

b) Treballs realitzats per a l’immobilitzat

Recull la valoració dels treballs realitzats per l’empresa per al seu immobilitzat material (construcció o ampliació de maquinària, instal·lacions tècniques, equips per a processos d’informació; etc.) i immaterial (recerca i desenvolupament, aplicacions informàtiques, etc.) utilitzant els seus propis equips i personal.

S’hi inclouen tant la producció de béns d’equip o edificacions, com les grans reparacions i millores realitzades sobre els ja existents a fi d’augmentar la vida útil del bé, la seua capacitat de producció o el seu rendiment. També s’hi inclou la contrapartida de les despeses que s’activen corresponents als pagaments efectuats a altres empreses en concepte de retribució pels treballs encarregats a aquestes amb fins de recerca i desenvolupament (despeses de R+D externes).

Es valoren a preu de cost, que es determina afegint al preu d’adquisició de les matèries primeres i altres materials consumibles, els costos directament imputables al producte, així com els costos indirectes que raonablement puguen repercutir-se sobre el producte de què es tracte (C.731 + 732 + 733).

c) Subvencions a l’explotació

Recull l’import total de les subvencions, o assignacions monetàries sense contrapartida, concedides a l’empresa durant l’any de referència per les administracions públiques, altres empreses o particulars, per a assegurar una rendibilitat mínima o compensar dèficits d’explotació (total grup 74 del PGC).

No s’hi inclouen les realitzades pels mateixos socis, empreses del grup, multigrup o associades, a fi de compensar dèficits d’explotació. Tampoc s’hi inclouen les subvencions de capital destinades a finançar actius.

d) Altres ingressos d’explotació

Comprén l’import total dels ingressos, que no tinguen caràcter extraordinari, obtinguts per arrendaments, propietat industrial cedida en explotació, comissions com a contraprestació a servicis de mediació, servicis facilitats al personal (economats, menjadors, transports, habitatges, etc.) i servicis diversos prestats de forma eventual a altres empreses o particulars (transport, assessoria, informes, etc.) (C.752 + 753 + 754 + 755 + 759).

3.4. Variació d’existències de productes

Es defineix com la diferència entre l’import total de les existències finals de productes (acabats, semiacabats, en curs, subproductes i residus) al terme de l’any de referència i l’import total de les existències inicials d’aquests al començament del dit any. Es valora al cost de producció (C. 71).

3.5. Despeses d’explotació

És l’import total obtingut com a resultat d’agregar les principals despeses lligades a l’explotació realitzades per l’empresa durant l’any de referència: consums i treballs realitzats per altres empreses, despeses de personal, servicis exteriors i dotacions per a l’amortització de l’immobilitzat.

a) Consums i treballs realitzats per altres empreses

Es calcula agregant els consums de matèries primeres, d’altres aprovisionaments i de mercaderies, així com els treballs realitzats per altres empreses. Aquesta variable també es denomina en la publicació Consums corrents.

· Consum de matèries primeres: import de les compres de matèries primeres o de béns adquirits per a la seua transformació en el procés productiu en termes nets (descomptant els ràpels i les devolucions de compres), disminuint aquest import amb el de la corresponent variació d’existències valorades a preus d’adquisició (C.601 - 6081 - 6091 +- 611).

· Consum d’altres aprovisionaments: compres netes d’aprovisionaments (combustibles i carburants, recanvis, embalatges, material d’oficina, etc.), disminuïdes per l’import de la corresponent variació d’existències valorades a preus d’adquisició (C.602 - 6082 - 6092 +- 612).

· Consum de mercaderies: compres netes de mercaderies o de béns adquirits per a revendre’ls sense sotmetre’ls a un procés de transformació, disminuïdes per l’import de la corresponent variació d’existències valorades a preus d’adquisició (C.600 - 6080 - 6090 +- 610).

· Treballs realitzats per altres empreses: despesa corresponent al treball que, formant part del procés de producció pròpia, s’encarrega i és realitzat per altres empreses. En aquest concepte es recullen les despeses derivades de la subcontractació, és a dir, les destinades a l’empresa subcontractista com a pagament a la seua participació en el disseny o producció d’un determinat producte en benefici de l’empresa contractant principal, qui proporciona el pla i les directrius tècniques, així com les principals matèries primeres (C. 607).

En les taules de resultats corresponents a les unitats d’activitat local pertanyents a empreses de 20 o més ocupats s’incorpora l’origen geogràfic de les compres com variable de classificació addicional per a distribuir les adquisicions realitzades per l’empresa titular entre els distints mercats considerats: la mateixa Comunitat Valenciana, la resta de l’Estat, els països de la Unió Europea o bé la resta del món.

b) Despeses de personal

Recullen l’import total dels pagaments efectuats per l’empresa durant l’any de referència en concepte de sous i salaris, indemnitzacions i càrregues socials (C.64).

· Sous i salaris: s’hi inclouen totes les quantitats, obligatòries o voluntàries, pagades en diners o en espècie per l’empresa al personal assalariat de tot tipus, tant fixos com eventuals, en concepte de remuneració del treball per ells realitzat. Aquests pagaments es comptabilitzen pel seu import brut, és a dir, abans de fer les deduccions corresponents a la Seguretat Social i impost sobre la renda de les persones físiques a càrrec dels treballadors.

No s’hi inclouen les indemnitzacions o reemborsos per la compra d’eines, ferramentes o robes de treball; les despeses corrents de transport dels assalariats organitzat per l’empresa; les despeses corrents i les subvencions destinades a instal·lacions esportives, culturals i recreatives; les despeses de formació professional, reconeixements mèdics i millores dels llocs de treball. Tampoc s’hi inclouen les indemnitzacions pagades directament per l’empresa als seus assalariats en cas de malaltia, atur, acomiadament, accident, etc., que es recullen en rúbrica a part (C. 640).

· Indemnitzacions: aquells pagaments realitzats directament per l’empresa als seus assalariats en casos de malaltia, atur, acomiadament, accident, pensió, jubilacions anticipades, etc., que complementen els realitzats per organismes asseguradors o que substituïsquen els no rebuts d’aquests per no estar afiliats. No s’hi inclouen les indemnitzacions avançades per l’empresa als seus treballadors que són a càrrec de la Seguretat Social i que, per tant, són pagades després per aquesta (C. 641).

· Càrregues socials: inclouen la Seguretat Social a càrrec de l’empresa, les aportacions a plans de pensions, jubilació, invalidesa o mort en relació amb el personal de l’empresa, i altres despeses socials realitzades per l’empresa, com subvencions a economats i menjadors, beques per estudi, primes d’assegurances de vida del personal, etc. (C.642 + 643 + 649).

c) Servicis exteriors

Comprén el conjunt de despeses d’explotació de naturalesa diversa realitzades per l’empresa durant l’any de referència: arrendaments i cànons, servicis de professionals independents, subministraments i altres servicis exteriors (C.62).

· Despeses en R+D de l’exercici: despeses en recerca i desenvolupament originades per treballs encarregats a altres empreses, universitats o institucions dedicades a labors de recerca. S’entén per recerca la indagació original i planificada que persegueix descobrir nous coneixements i superior comprensió en els terrenys científic i tècnic. S’entén per desenvolupament l’aplicació correcta de les consecucions obtingudes en la recerca fins que s’inicia la producció comercial (C. 620).

· Arrendaments i cànons: despeses efectuades tant pel lloguer de béns mobles i immobles com pel dret a l’ús o a la concessió d’ús de les distintes manifestacions de la propietat industrial. No s’hi inclou l’arrendament financer de béns immobles ni el valor de les compres de drets de patents, llicències, etc. (C. 621).

· Reparació i conservació: despeses corrents originades com a conseqüència de treballs de manteniment, reparació i conservació dels béns inclosos en l’immobilitzat material, així com dels béns adquirits en règim d’arrendament financer que formen part de l’immobilitzat immaterial, realitzades pel personal alié a l’empresa (C. 622).

· Servicis de professionals independents: import satisfet a professionals independents en concepte de retribució pels servicis prestats a l’empresa. Inclou honoraris a economistes, advocats i auditors, comissions a representants i agents mediadors independents, etc. (C. 623)

· Transports: despeses a càrrec de l’empresa corresponents a transports realitzats per tercers, quan no pertoque incloure-les en el preu d’adquisició de l’immobilitzat o de les existències. Inclou les despeses de transport associades a les pròpies vendes (C. 624).

· Primes d’assegurances: primes satisfetes corresponents a assegurances no socials (se n’exclouen les referides al personal de l’empresa). Inclou assegurances de robaments, incendis, etc. (C. 625).

· Servicis bancaris i similars: imports satisfets en concepte de servicis bancaris i comissions que no tinguen la consideració de despesa financera. S’hi inclouen comissions sobre préstecs i descompte de lletres, comissions per transferències de fons, cànon per la utilització de caixes de seguretat, pagament per gestió de cartera, custòdia de valors i servicis anàlegs. Se n’exclouen interessos i quotes d’amortització de préstecs, interessos de descompte d’efectes, etc. (C. 626).

· Publicitat, propaganda i relacions públiques: despeses efectuades per l’empresa en concepte de servicis de publicitat, propaganda, despeses de representació, etc. (C. 627).

· Subministraments: despeses satisfetes en concepte d’adquisició de proveïments que no tinguen la qualitat d’emmagatzemables, com electricitat, gas, aigua i altres combustibles i carburants, sempre que aquests últims s’hagen comptabilitzat com subministraments per a l’empresa. Els combustibles i carburants que tinguen la consideració d’aprovisionament es consideraran com consum de combustibles i carburants (C.628).

· Altres servicis exteriors: import satisfet en altres despeses d’explotació corrents no incloses en els conceptes anteriors, com despeses de viatges i dietes del personal, despeses corrents d’oficina, subscripcions a publicacions i periòdics, despeses de reunions dels òrgans directius i d’accionistes, etc. (C.629).

d) Dotacions per a amortització de l’immobilitzat

Representa la correcció de valor comptable de l’immobilitzat, tant material (C. 682) com immaterial (C. 681), efectuada anualment per la depreciació experimentada.

3.6. Inversió

La inversió es defineix com la diferència entre els increments reals en el valor dels recursos de capital i les vendes d’aquests mateixos tipus de recursos realitzades en l’any de referència.

Les vendes de béns d’inversió es valoren a preu de venda sense incloure-hi l’IVA transferit. Quant a l’increment real del valor dels actius, es pot originar pels tipus d’operacions següents:

a) Adquisicions, millores i producció pròpia: Inclou les compres a tercers de béns d’inversió nous o usats. Els treballs realitzats per l’empresa o per tercers sobre elements ja existents a fi d’augmentar la seua capacitat productiva, el seu rendiment o la seua vida útil, i la producció per part de les empreses d’aquesta classe de béns. Les compres es valoren a preu d’adquisició, sense incloure-hi l’IVA deduïble i incloent-hi el transport, el cost d’instal·lació, les despeses de registre i notaria i altres impostos que siguen no deduïbles. Els treballs realitzats per l’empresa amb els seus propis recursos es valoren a preu de cost.

b) Adquisició mitjançant lísing: Recull les compres a tercers de béns d’inversió, nous o usats, en règim d’arrendament financer o lísing. Es valora pel valor o preu al comptat dels béns adquirits.

Diferenciant per tipus de béns, la inversió es pot realitzar en actius materials o immaterials. Les immobilitzacions materials són elements patrimonials tangibles, mobles i immobles, que s’utilitzen en l’activitat permanent de l’empresa i, generalment, tenen una vida útil predeterminada superior a l’exercici econòmic: terrenys i béns naturals, construccions, instal·lacions tècniques, maquinària i utillatge, equips informàtics, elements de transport i altres actius materials.

Quant a l’actiu immaterial, està constituït per elements patrimonials intangibles susceptibles de valoració econòmica, capaços de produir ingressos en el futur, de vida útil generalment superior a l’any (encara que difícil d’estimar objectivament) i, per tant, comptablement amortitzables. La inversió en actius immaterials s’ofereix en les taules de resultats corresponents a les unitats locals d’empreses de 20 o més ocupats, i es realitza la distinció següent: despeses en recerca i desenvolupament (R+D) activades; aplicacions informàtiques desenvolupades per part de l’empresa o d’altres empreses; concessions, fons de comerç i drets similars; i altres actius immaterials.

3.7. Resultats de l’exercici

El resultat de l’exercici recull l’import total del benefici o pèrdua de l’exercici. S’obté de l’agregació dels resultats d’explotació, els resultats financers i els resultats extraordinaris de l’empresa, una vegada descomptat l’impost sobre societats i altres.

El resultat de l’exercici s’utilitza com a variable bàsica de tabulació i com a variable de classificació, diferenciant-se cinc estrats segons la quantia dels beneficis (o pèrdues) obtinguts per les unitats investigades.

A més, per als establiments pertanyents a empreses de 20 o més treballadors es desglossen els components del resultat de l’exercici segons la seua procedència, és a dir:

a) Resultat d’explotació: Es correspon amb el benefici o pèrdua d’explotació de l’empresa, entés com la diferència entre el total d’ingressos d’explotació i el total de despeses d’explotació. No coincideix exactament amb la diferència entre els ingressos i les despeses d’explotació de la tabulació perquè aquests es calculen a partir de l’agregació dels seus principals components i no s’hi inclouen alguns comptes, generalment d’escassa quantia el desglossament dels quals no se sol·licita en el qüestionari.

b) Resultats financers: Recull la diferència entre els ingressos percebuts per l’empresa i el total de les despeses financeres (interessos, pèrdues produïdes en l’alienació de valors de renda fixa i variable, descomptes sobre vendes per pagament immediat, etc.).

c) Resultats extraordinaris: Recull la diferència entre els ingressos extraordinaris i les despeses extraordinàries de l’empresa.

3.8. Altres variables

Per als establiments pertanyents a empreses amb 20 o més ocupats s’ofereix informació sobre la realització d’activitats secundàries. A més, es diferencia la xifra de negocis derivada de l’exercici de l’activitat industrial principal i de les activitats secundàries realitzades en les empreses industrials. Aquestes activitats secundàries poden ser també industrials, o bé comercials (i d’intermediació) o d’altres servicis no comercials.

3.9. Indicadors econòmics

A fi de facilitar la realització d’una primera i immediata anàlisi de les variables oferides en la publicació, s’ofereixen una sèrie d’indicadors econòmics per agrupacions i sectors d’activitat. No obstant això, haurà de ser l’usuari interessat el que, a partir de les dades estadístiques facilitades, opere amb elles i n’extraga tots aquells indicadors econòmics que, tenint en compte l’objectiu que en cada cas es perseguisca, permeten una anàlisi més profunda de l’estructura industrial de la Comunitat Valenciana.

Els indicadors calculats són el nombre mitjà d’ocupats i ingressos d’explotació per UAE local; hores treballades, ingressos d’explotació i despeses de personal per ocupat; ingressos i despeses d’explotació per hora treballada.

A més, l’esforç inversor ofereix una mesura per a comparar la intensitat inversora de cada sector o agrupació d’activitat i s’obté de la ratio entre la inversió en actius materials i els consums corrents. Els consums corrents, segons ja s’ha assenyalat, són resultat d’agregar als consums de matèries primeres, altres aprovisionaments i mercaderies, i els treballs realitzats per altres empreses.

4. ERRORS DE MOSTREIG

A fi d'oferir una aproximació als errors de mostratge en esta publicació s'han inclòs els coeficients de variació de les estimacions de cada taula de resultats. Si representa un paràmetre d'interés (normalment un total d'una certa variable o un quocient dels totals de dues variables) i la seua estimació obtinguda de la mostra, el coeficient de variació és:

on és l’estimació de la variància de l’estimador , . El càlcul de l’estimador de la variància de l’estimador, , s’ha realitzat mitjançant tècniques de remostreig per simul·lació, concretament bootstrap, que, entre els mètodes assajats, és el que millor s’ha acomodat a les exigències derivades tant del disseny mostral com de la mateixa mostra.

El bootstrap consisteix a traure mostres amb reemplaçament de la mostra original. Per a cada una d’eixes rèpliques, s’obté una estimació de . Amb eixes estimacions, es calcula l’estimador bootstrap de la variància de :

on .

Cal destacar que les taules de l’apartat 5 no tenen errors de mostreig, ja que oferixen la informació d’empreses amb més de 20 ocupats, i aquestes s’investiguen de forma exhaustiva en l’Enquesta Industrial Anual d’Empreses.

5. PRESENTACIÓ DE RESULTATS

Com ja s’ha assenyalat, la tabulació de resultats oferida en l’Enquesta Industrial Anual d’Empreses conté l’explotació ampliada dels resultats per a la Comunitat Valenciana de l’Enquesta Industrial Anual d’Empreses de l’INE de 2007. Les variables recollides es refereixen, en la majoria, a conceptes directament derivats de la comptabilitat empresarial classificats segons l’activitat econòmica o la dimensió (en funció del nombre d’ocupats o la xifra de negocis) de l’establiment. També s’utilitzen com a variables de classificació la naturalesa jurídica i la dimensió de l’empresa a la qual pertany l’establiment, la destinació econòmica dels béns, el nivell tecnològic de l’activitat i el benefici o la pèrdua de l’exercici.

Al seu torn, se subdivideix en cinc apartats i un annex. Els apartats un a quatre presenten els resultats obtinguts per al sector industrial en el seu conjunt segons diversos criteris de classificació. Per a facilitar l’anàlisi de la informació, també s’ofereixen dades dels anys 2003 a 2007 així com una sèrie d’indicadors d’interés i diversos quadres comparatius entre la Comunitat Valenciana i Espanya respecte a les distintes variables econòmiques i sectors d’activitat.

Cal advertir que en les taules es proporciona la variable nombre d’empreses per estrats de classificació segons dos criteris diferents. En general, s’ofereix el nombre d’empreses titulars d’establiments ubicats en cada estrat de classificació. La suma de les xifres per estrats pot no coincidir amb el nombre total d’empreses, ja que una mateixa empresa es pot comptabilitzar més d’una vegada si té establiments ubicats en distints estrats de classificació.

En els quadres comparatius entre la Comunitat Valenciana i Espanya per agrupacions i sectors d’activitat s’inclou també el nombre d’empreses segons la seua activitat principal. En aquest cas, la suma de dades parcials coincideix amb el total ja que cada empresa titular es comptabilitza una única vegada i s’assigna a l’estrat que correspon a la seua activitat principal, encara que aquesta pot no coincidir amb la de l’establiment o els establiments que la integren.

Les taules del cinqué apartat es refereixen únicament a aquelles unitats d’activitat local pertanyents a empreses de 20 ocupats o més. El fet, ja comentat anteriorment, que la informació requerida en el qüestionari a les empreses de 20 ocupats o més presente un major nivell de detall, justifica l’existència d’aquest apartat i que la tabulació oferida presente més desagregades les variables. Aquesta informació addicional afecta bàsicament les rúbriques següents:

- Per la part dels ingressos, es desagreguen els components de les variables següents: treballs per a l’immobilitzat, subvencions a l’explotació i altres ingressos d’explotació.

- Entre les variables de despeses, es diferencien els components del consum (compres netes i variació d’existències), de les càrregues socials i dels servicis exteriors; es distingeixen també les amortitzacions segons corresponguen a l’immobilitzat material o immaterial.

- Respecte a la inversió en actius materials, es desagrega per tipus de béns a un major nivell de detall. A més, s’ofereix l’import de la inversió en actius immaterials, diferenciant la seua composició segons el tipus d’operació i la classe d’actiu.

- S’ofereixen els principals components del resultat de l’exercici, és a dir, els resultats d’explotació, financers i extraordinaris.

- S’utilitzen com variables de classificació la destinació geogràfica de les vendes realitzades, la procedència de les compres i la realització d’activitats secundàries.

Finalment, en l'annex s'oferixen les taules que contenen els coeficients de variació de les corresponents taules de resultats

Per a afavorir l’adequada interpretació dels resultats i diferenciar convenientment la cobertura i les principals qüestions metodològiques que subjauen a l’Enquesta Industrial d’Empreses i l’Enquesta Industrial Anual de Productes, oferides en dos publicacions distintes, en el quadre següent es resumeixen les característiques principals de cadascuna de les dues enquestes de l’INE que serveixen de base per a les dues explotacions realitzades per l’IVE:

Principals característiques de l’Enquesta Industrial Anual d’Empreses i de

l’Enquesta Industrial Anual de Productes de l’INE

	ENQUESTA INDUSTRIAL ANUAL D’EMPRESES	ENQUESTA INDUSTRIAL ANUAL DE PRODUCTES
Unitat bàsica	Empresa	Establiment
Població investigada	Conjunt d’empreses industrials	Establiments industrials pertanyents a empreses de 20 o més ocupats. En alguns casos establiments pertanyents a empreses de menys de 20 ocupats. Se n’exclouen algunes activitats.
Qüestionari	3 models, segons el nombre d’ocupats de l’empresa i que siga o no multilocalitzada	83 models, segons l’activitat principal de l’establiment
Procedència de la microdada	Pla General de Comptabilitat	Comptabilitat analítica
Disseny mostral	Mostreig probabilístic per a les empreses de l’estrat <20 ocupats i exhaustiu per a les de 20 o més.	Mostreig exhaustiu
Període de referència	Anual	Anual
Assignació i agregació dels resultats obtinguts per sectors d’activitat	Els resultats s’assignen a l’activitat principal de la UAE local	Els resultats s’assignen al sector d’activitat que correspondria segons l’origen industrial teòric de cada producte. No es té en compte si el producte s’obté com a resultat de l’activitat principal de l’establiment o d’una activitat secundària.

6. CLASSIFICACIONS SECTORIALS

Per a obtenir una visió global de la indústria i que permeta al seu torn la comparació immediata de resultats amb els obtinguts per l’Enquesta Industrial Anual d’Empreses de l’INE en l’àmbit estatal i per a la resta de comunitats autònomes, en l’explotació de resultats s’ha utilitzat, en primer lloc, una classificació estadística de les dades per agrupacions d’activitat. Aquesta desagregació de la informació en un número de 13 agrupacions d’activitat és la mateixa que realitza l’INE en la seua explotació de resultats en l’àmbit regional. En aquesta explotació de l’INE, s’utilitza a més una sectorització diferenciada de 100 activitats, però únicament per a les dades d’àmbit estatal.

Però a més, com ja s’ha comentat anteriorment, una de les principals aportacions de l’explotació estadística oferida en aquesta publicació és que presenta les principals variables desagregades per a un total de 35 sectors industrials, desenvolupament sectorial molt superior al presentat per l’INE en aquest mateix àmbit.

Dita sectorització elaborada i utilitzada per l’IVE intenta reflectir adequadament l’estructura productiva del teixit industrial valencià, al mateix temps que ha de servir de marc per a la realització d’enquestes o l’explotació de fitxers administratius. S’ha intentat adaptar a les nomenclatures internacionals i estatals de forma que, a més de permetre estandarditzar les diverses informacions estadístiques facilitades per l’IVE en l’àmbit industrial, s’assegure la comparació de resultats.

També s’utilitza la classificació segons la destinació econòmica dels productes, que diferencia els béns de consum duradors i no duradors, béns d’equip, i béns intermedis energètics i no energètics.

Per últim, s’ha utilitzat la classificació segons el nivell tecnològic de l’activitat. Es basa en l’última classificació elaborada per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) sobre sectors industrials d’acord amb l’esforç en recerca i desenvolupament (R+D).

Aquesta classificació distribueix els sectors en quatre grups en funció de la seua intensitat tecnològica: nivell tecnològic alt, mitjà alt, mitjà baix i baix. El criteri que s’utilitza per a identificar el nivell de contingut tecnològic d’un sector industrial és el grau d’intensitat de la recerca i desenvolupament emprats (relació entre la despesa directa en R+D i el volum de producció en aquest sector), al qual s’afegeix la tecnologia incorporada en les seues compres de béns intermedis i d’equip (intensitat indirecta).

Cal insistir en dues qüestions ja apuntades però imprescindibles per a interpretar adequadament la informació continguda en l’Enquesta de Productes Industrials. En primer lloc, l’exclusió de determinats sectors industrials i, en segon lloc, el criteri utilitzat en l’assignació del sector d’activitat corresponent a cada producte. Encara que l’establiment informa dels productes principals i secundaris elaborats, les dades de producció finalment oferides s’assignen al sector d’activitat que correspondria segons l’origen industrial teòric de cada producte. Per tant, en sectoritzar la informació no es té en compte si el producte s’obté com a resultat de l’activitat principal exercida en l’establiment o d’una activitat secundària.

En un apartat específic d’aquesta publicació es recullen els correspondències entre les 13 agrupacions d’activitat utilitzades tant per l’INE com per l’IVE (R13), la sectorització elaborada i utilitzada per l’IVE en la present publicació (R35) i la CNAE-93.