ENQUESTA SOBRE INNOVACIÓ EN LES EMPRESES
RESULTATS PER A LA COMUNITAT VALENCIANA

NOTES METODOLÒGIQUES

1. Introducció

L'Enquesta sobre Innovació en les Empreses té com a fi la recollida d'informació relativa al procés d'innovació dut a terme per les empreses i l'anàlisi mitjançant indicadors útils. La innovació i el canvi tecnològic es consideren un important factor de desenvolupament, tant econòmic com social i cultural, dels països desenvolupats. Atenent a aqueixa consideració, l'OCDE, en coordinació amb altres actors nacionals i internacionals, va liderar els treballs que van donar lloc en 1992 a les directrius proposades per l'OCDE per a l'arreplega i interpretació de dades sobre innovació tecnològica, més conegudes com a Manual d'Oslo. En 1997 va aparéixer la segona edició d'aquest manual, revisada en 2005, la qual amplia el concepte d'empresa innovadora a aquelles empreses que realitzen innovacions no sols de producte i procés, sinó també de comercialització o organització.

L'elaboració de l'enquesta sobre innovació en les empreses es regeix per la Decisió núm. 1608/2003/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de juliol de 2003, relativa a la producció i el desenvolupament d'estadístiques comunitàries en matèria de ciència i tecnologia.

L'Enquesta sobre Innovació en les Empreses. Resultats per a la Comunitat Valenciana està arreplegada en el Pla Valencià d'Estadística i es realitza amb periodicitat anual.

La Subdirecció General d'Estadística de la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, a partir dels microdades proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), realitza l'anàlisi de l'esforç en innovació realitzat per les empreses amb seu a la Comunitat Valenciana mitjançant una tabulació que amplia la informació relativa a la Comunitat Valenciana publicada per l'INE. L'ampliació mencionada està donada per l'augment del nombre d'indicadors publicats i per la consideració d'una bateria d'agrupacions d'activitat que permet una desagregació útil de la informació. En el punt 4 s'especifica la tabulació aportada i també les agrupacions d'activitat considerades.

Per a aprofundir en els aspectes metodològics i definicions d'aquesta estadística pot recórrer-se a la metodologia publicada per l'INE en l' enllaç següent. No obstant això, a continuació es fa referència als més importants.

2. Principals característiques metodològiques

L'enquesta d'innovació està actualment coordinada amb l'estadística d'I+D per al sector empreses. Aquesta coordinació es produeix en dos àmbits: en el mostral, considerant de forma exhaustiva totes les empreses que desenvolupen I+D i mostrejant les que no, i en l'àmbit del qüestionari, utilitzat un únic qüestionari que integra les preguntes d'ambdós estudis.

L'àmbit poblacional s'estén a totes les empreses agrícoles, industrials, de construcció i de serveis amb almenys 10 persones ocupades remunerades.

L'àmbit territorial d'aquesta enquesta és, en origen, tot el territori espanyol encara que, per a conéixer la distribució espacial dels recursos destinats a innovació, l'INE regionalitza per comunitats autònomes les despeses en I+D i innovació i el personal en I+D. Per a això demana a les unitats estadístiques investigades que tenen diversos establiments que repartisquen la despesa i el personal entre les comunitats en les quals han realitzat activitats innovadores.

L'àmbit temporal és en alguns temes l'any de referència de l'enquesta i en altres qüestions l'any de referència i els dos anteriors. Aqueixa distinció es mostrarà en l'explotació dels resultats.

La unitat estadística bàsica d'anàlisi és l'empresa.

Quant al disseny mostral es considera com a marc poblacional de l'enquesta d'innovació el Directori Central d'Empreses (DIRCE). També es considera en l'elaboració del disseny mostral el directori d'empreses possibles investigadores atenent així a la coordinació sempre present entre l'Estadística d'I+D i l'Enquesta d'Innovació. Les unitats d'aquest directori són empreses que potencialment exerceixen activitats d'I+D, bé perquè així consta en anys anteriors d'execució de l'operació estadística, bé perquè han sol·licitat finançament públic per a realitzar I+D l'any de referència de l'enquesta.

Per a obtindre la mostra s'ha estratificat la població atenent a:

a) Pertinença al directori d'empreses possibles investigadores, analitzat exhaustivament
b) Grandària de l'empresa segons els intervals 10-49 assalariats, 50-199 assalariats i, finalment, les empreses de 200 o més assalariats, les quals s'han analitzat de forma exhaustiva
c) Branca d'activitat d'acord amb una classificació de les empreses en 59 agrupacions d'activitat que poden consultar-se en la metodologia publicada per l'INE
d) Comunitat autònoma de la seu social de l'empresa.

En cada estrat es realitza una selecció aleatòria amb coordinació negativa en el temps, i també amb la resta d'enquestes estructurals del mateix any. La mostra final està integrada per 38.411 empreses en el conjunt de l'estat de les quals 3.168 tenen seu o desenvolupen part de la seua activitat a la Comunitat Valenciana i permeten l'estudi del fenomen a nivell intern de la Comunitat.

L'enfocament adoptat en l'obtenció de resultats sobre innovació en la Comunitat és diferent de l'utilitzat en l'estudi de les activitats d'I+D ja que, en aquest cas, s'analitzen les activitats innovadores dutes a terme per les empreses la seu social de les quals està a la Comunitat Valenciana independentment d'on es realitzen les activitats. Aquest enfocament permet utilitzar variables no regionalitzades .

3. Variables

Hi ha un primer grup de variables que caracteritzen l'empresa i, al seu torn, serveixen per a construir indicadors. Les més importants parlen de l'activitat de l'empresa i de la seua dimensió en termes de xifra de negocis o de personal.

La resta de variables estudiades serveixen per a classificar les empreses com innovadores o no i per a caracteritzar les activitats innovadores dutes a terme. Es distingeix entre innovacions tecnològiques i no tecnològiques.

Les innovacions tecnològiques comprenen els productes (béns o serveis) i processos tecnològicament nous i també les millores tecnològiques importants d'aquests. En un cas es parla d'innovació de producte i en l'altre d'innovació de procés. Les variables disponibles descriuen les característiques de les innovacions tecnològiques dutes a terme (activitats realitzades, despeses en I+D interna i altres activitats innovadores regionalitzades per comunitat autònoma, finançament, impacte econòmic, fonts d'informació utilitzades, cooperació amb altres empreses o entitats o objectius que orienten l'activitat innovadora), els factors que dificulten les activitats d'innovació tecnològica i la protecció de drets de propietat intel·lectual o industrial i també l'adquisició de drets registrats per tercers.

L´estudi de la innovació no tecnològica va ser introduït amb el nou manual d'Oslo, revisat en 2005, i s'ocupa de les innovacions organitzatives i de comercialització. Les innovacions d'organització consisteixen en: la implementació de nous mètodes organitzatius en les pràctiques de negocis de l'empresa, l'organització del lloc de treball o de les relacions externes. Les innovacions de comercialització consisteixen en la implementació de nous mètodes de mercat que impliquen canvis en: disseny o empaquetatge, estratègies de preus, promoció de productes o llocs de venda. En aquest àmbit les variables disponibles únicament permeten conéixer quina ha sigut la innovació implementada d'entre les opcions anteriorment descrites i no permeten aprofundir en altres aspectes.

4. Tabulación de resultados

La Subdirecció General d'Estadística de la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball ofereix una explotació de resultats sobre innovació en les empreses a la Comunitat Valenciana basant-se en un sistema format per quatre taules:

1.1. Principals variables de les empreses amb seu social a la Comunitat Valenciana segons grandària de l'empresa. Sèrie 2011-2015

1.2. Despeses totals en activitats innovadores. Sèrie 2011-2015

2.1. Principals variables de les empreses amb seu social a la Comunitat Valenciana segons grandària de l'empresa

2.2. Principals variables de les empreses amb seu social a la Comunitat Valenciana segons sector d'activitat

A més, es proporciona un sistema de taules paral·lel a l'anterior amb un mesurament de l'error relatiu de cada estimació mitjançant coeficients de variació. L'error és calculat mitjançant el mètode bootstrap.

Els sectors d'activitat a què fan referència les taules 1.2 i 2.2 d'aquesta explotació són els que es mostren en la taula següent:

SECTOR DENOMINACIÓ CNAE-09
1 Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 01-03
2 Extractives i de refinament; energia i aigua 05-09, 19, 35, 36
3 Alimentació, begudes i tabac 10-12
4 Tèxtil, confecció, cuiro i calçat 13-15
5 Fusta; paper i cartó; arts gràfiques 16-18
6 Química i productes farmacèutics 20-21
7 Cautxú i plàstic 22
8 Productes minerals no metàl·lics 23
9 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 24-25
10 Material i equip elèctric, electrònic, informàtic i òptic 26-27
11 Maquinària i equip 28
12 Material de transport 29-30
13 Manufactures diverses; reparació i instal·lació de maquinària i equip 31-33
14 Sanejament, gestió de residus i descontaminació 37-39
15 Construcció 41-43
16 Serveis 45-82, 86-93, 95-96