Segons l'estadística de variacions residencials (EVR) corresponent a l'any 2021, el saldo migratori de la Comunitat Valenciana va ser de 45.032, mentre que el 2020 tenia un valor de 44.205. Aquest saldo migratori es deu en gran part al saldo amb l'estranger, ja que el saldo amb altres comunitats autònomes va ser 11.319, tal com pot apreciar-se en la taula següent.

Migracions	Total	Internes	Altres CA	Estranger
Immigracions	289.329	137.946	55.208	96.175
Emigracions	244.297	137.946	43.889	62.462
Saldo	45.032	0	11.319	33.713

La comunitat autònoma amb la qual la Comunitat Valenciana ha tingut un saldo major l'any 2021 ha sigut la Comunitat de Madrid (3.738) i amb la que ha tingut menor saldo ha sigut la Regió de Múrcia (-19) mentre que el saldo amb l'estranger ha sigut de 33.713.

Si el saldo migratori es desagrega segons la variable nacionalitat, té valors positius tant per a la nacionalitat espanyola (8.351) com per al conjunt d'estrangeres (36.681).

El saldo migratori és positiu a les tres províncies i és València la província que té un saldo major (21.499).

Saldos	C. Valenciana	P. d'Alacant	P. de Castelló	P. de València
Any 2017	24.137	6.186	2.198	15.753
Any 2018	46.750	24.760	4.039	17.951
Any 2019	71.137	30.310	6.327	34.500
Any 2020	44.205	17.357	5.242	21.606
Any 2021	45.032	18.493	5.040	21.499

Si es té en consideració l'àmbit comarcal, totes les comarques tenen saldos positius i en 16 d'aquestes el saldo és superior a 1.000. En el mapa següent es presenta el saldo migratori relatiu per cada mil habitants empadronats a la comarca a 1 de gener de 2021.

Els municipis amb major saldo migratori durant l'any 2021 han sigut Alacant (2.652), Torrevieja (2.439) i Orihuela (2.044) i els de menor saldo, Teulada (-1.976), Castelló de la Plana (-512) i Algorfa (-463). En el gràfic següent es presenten els saldos migratoris relatius per als municipis de més de 20.000 habitants, la població dels quals en conjunt representa el 72,84% de la població de la Comunitat Valenciana.

Les immigracions procedents d'altres comunitats autònomes (55.208) corresponen, majoritàriament, a població de nacionalitat espanyola (63,97%). Els volums més grans d'immigracions amb origen en altres comunitats autònomes procedeixen, en el 2021, de Madrid (11.677) i Catalunya (9.440).

La immigració procedent de l'estranger (96.175) ha experimentat un augment respecte a l'any anterior 2020 que va ser de 73.729, la qual cosa representa un increment del 30,44%. Aquesta immigració afecta de manera diferent les tres províncies. Així, la província d'Alacant és la que rep un major contingent d'immigracions procedents de l'estranger (46.354) de les quals 21.967 procedeixen d'Europa, seguida de València (41.021), on una part considerable (17.126) procedeix d'Amèrica. La immigració procedent de l'estranger està protagonitzada en la immensa majoria (91,34%) per població de nacionalitat no espanyola.

A l'àmbit comarcal les tres comarques que han rebut més immigració procedent de l'estranger han sigut València (17.541), el Baix Segura (15.209) i l'Alacantí (9.766). La immigració procedent de l'estranger rebuda per aquestes comarques representa el 44,21% del total d'aquest tipus d'immigració a la Comunitat Valenciana. Aquestes tres comarques són també les que tenen el nombre més elevat d'immigracions totals, i són les úniques que superen les 25.000 immigracions totals. En el mapa següent es pot observar el pes relatiu de les immigracions totals sobre la població empadronada de cada comarca a 1 de gener de 2021.

L'any 2021 les emigracions procedents de la Comunitat Valenciana han tingut com a principals destinacions la Comunitat de Madrid (7.939), Catalunya (7.938) i l'estranger (62.462). Les emigracions amb destinació a altres comunitats autònomes (43.889) corresponen, majoritàriament, a població de nacionalitat espanyola (64,56%).

Les emigracions de població espanyola amb destinació fora de la Comunitat Valenciana tenen principalment com a destinació la resta d'Espanya (80,28%). Entre les emigracions de nacionalitat espanyola a l'estranger (6.961), més de la meitat (64,98%) es dirigeixen a Europa i, concretament, el 35,25% es dirigeix a països de la Unió Europea.

Les emigracions a l'estranger (62.462) corresponen en el 88,86% a població amb nacionalitat no espanyola i inclouen les baixes per caducitat (16.383) que es produeixen com a conseqüència de la Llei orgànica 14/2003, d'estrangeria, que afecta la població estrangera no comunitària sense autorització de residència permanent, i les baixes per inclusió indeguda de la població estrangera comunitària o amb residència permanent. A la Comunitat Valenciana les baixes per caducitat han representat el 26,23% de les baixes o emigracions que es considera que tenen la destinació a l'estranger, i l'any 2021 han tingut menys incidència a la província de Castelló on el 21,37% de les emigracions a l'estranger corresponen a baixes per caducitat.

Les comarques on s'ha produït un nombre més elevat de baixes per caducitat han sigut l'Alacantí (4.043), València (3.929) i el Baix Segura (1.930), i es concentra en aquestes tres comarques el 60,44% del total d'aquestes baixes.

Les emigracions amb destinació a l'estranger (62.462) han augmentat respecte a l'any 2020 (39.257), i el seu pes relatiu dins de les emigracions amb destinació fora de la Comunitat Valenciana (58,73%) és superior al corresponent a l'any anterior (50,45%).

Dins d'aquestes emigracions amb destinació a l'estranger les corresponents a població amb nacionalitat espanyola (6.961) han experimentat un increment de 28,86% respecte a les 5.402 emigracions d'aquest tipus produïdes l'any 2020.

De la població de nacionalitat estrangera que l'any 2021 ha establit la residència a la Comunitat Valenciana (107.738), independentment de si procedia d'una altra comunitat autònoma o de l'estranger, la més abundant ha sigut la de nacionalitat marroquina (12.639), seguida de la colombiana (11.503) i la britànica; (6.974). Les immigracions de població d'aquestes nacionalitats s'han dirigit principalment a la província d'Alacant, excepte les persones de nacionalitat colombiana que es dirigeixen majoritàriament a la província de València.

Dels municipis no capitals de província, els que han rebut més de 2.000 immigracions de nacionalitat estrangera procedents de fora de la Comunitat Valenciana durant l'any 2021 han sigut Torrevieja (5.284), Orihuela (3.972), Elx (3.372), Benidorm (2.338), Rojales (2.114) i Gandia (2.009).

Les emigracions de població estrangera amb destinació fora de la Comunitat Valenciana han sigut 71.057, xifra que és inferior a la de les immigracions. La població de nacionalitat no espanyola que ha generat més emigracions fora de la Comunitat Valenciana ha sigut la britànica (9.322), la romanesa (8.400) i la marroquina (6.411).

L'estadística de variacions residencials (EVR) té com a objectiu el mesurament i la classificació dels fluxos migratoris, i s'entén com a migració una variació residencial que significa un canvi de municipi de residència.

La informació sobre les variacions residencials s'obté a partir de l'explotació de la informació relativa a altes i baixes per canvis de municipi de residència registrades en els padrons municipals, amb data de variació de l'any de referència, i reflectits, en l'actualitat, en la base padronal de l'Institut Nacional d'Estadística fins al mes de març (inclusivament) de l'any següent al de l'estudi. En principi, les altes per omissió i les baixes per inclusió indeguda no corresponen a moviments migratoris sinó que, com el seu mateix nom indica, es tracta d'"ajustos" del registre de població.

No obstant això, des de l'any 2004 s'inclouen també en l'EVR les altes per omissió i les baixes per inclusió indeguda de població estrangera, les quals corresponen, respectivament, a immigracions de l'estranger on no consta el país de procedència i a emigracions a l'estranger on es desconeix el país de destinació.

En l'EVR del 2006 s'inclouen, a més, per primera vegada, les baixes per caducitat. Aquestes baixes sorgeixen com a conseqüència de la modificació legislativa introduïda per la Llei orgànica 14/2003, d'estrangeria, en la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local, que estableix que la població estrangera no comunitària sense autorització de residència permanent té l'obligació de renovar la inscripció padronal cada dos anys. Si no es du a terme aquesta renovació, els ajuntaments han de declarar la caducitat de la inscripció.

Amb l'informe favorable del Consell d'Empadronament, des de la meitat del 2009 es produeix, amb caràcter periòdic, un procés de comprovació de la continuïtat de residència de la població estrangera que no està obligada a renovar la inscripció padronal cada dos anys.

Es pot obtindre informació més detallada en el portal estadístic de la Generalitat:

ESTADÍSTICA DE VARIACIONS RESIDENCIALS, 2021.COMUNITAT VALENCIANA

ESTADÍSTICA DE VARIACIONS RESIDENCIALS, 2021.
COMUNITAT VALENCIANA