ÚLTIMES XIFRES
24 de novembre de 2021


Indicadors de pobresa i condicions de vida a nivell subregional 2020



Proporció de persones en risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE)

En l´ECV 2020, l´indicador agregat AROPE de risc de pobresa o exclusió social (tenint en compte els ingressos de 2019 i la distribució dels ingressos de les llars de la Comunitat Valenciana) es va situar en el 27,1% per al total de la població de la Comunitat Valenciana, enfront del 24,4% de l´any anterior. Per sexe, els hòmens presenten una menor taxa (24,9%) que les dones (29,3%), mentre els menors de 16 anys presenten una taxa del 33,5% (6,4 punts superior al total població).

La major taxa AROPE, d´acord amb els resultats generats a través dels models de xicotetes àrees per 2020, s´observa en la província d’Alacant (31,8%) mentre en les províncies de València i Castelló es inferior (24,5% i 23,2% respectivament). Per comarques els majors valors corresponen al Marina Alta (40,9%), la Marina Baixa (39,6%) i el Baix Segura (34,8%), mentre els menors es donen en el Alto Mijares (20,0%), l’Alt Maestrat (19,0%) i els Ports (18,9%).

TAXA AROPE PER COMARQUES 2020

Taxa de risc de pobresa

Segons les dades oferides per l´ECV, el 21,7% de la població resident en la Comunitat Valenciana està; per davall del llindar de risc de pobresa en 2020 (tenint en compte els ingressos de 2019 i la distribució dels ingressos de les llars de la Comunitat Valenciana), 0,8 punts més que fa un any. Per als hòmens la taxa de risc de pobresa se situa en el 20,3%, inferior al 23,1% de les dones. Per al col•lectiu de menors de 16 anys, la taxa se situa en el 29,0%, 7,3 punts superior a la del conjunt de la població.

Amb els models de xicotetes àrees, la taxa de risc de pobresa en la província d’Alacant en 2020 és de 25,3% enfront del 19,6% de València i el 19,2% de Castelló. Les comarques que presenten major taxa de risc de pobresa en 2020 són la Marina Alta (32,0%), el Baix Segura (30,4%) i la Marina Baixa (29,6%). Per un altre costat les comarques amb menor taxa de risc de pobresa són el Alto Mijares (14,9%), els Ports i l’Alt Maestrat (14,1%).



Proporció de persones residents en llars amb carència material

Quant a la proporció de persones residents en llars amb carència material (proporció de persones que viu en llars que manquen almenys de 3 conceptes d´una llista de 9), d´acord amb les dades de l´ECV, va ser del 20,0% en 2020 per a la població total de la Comunitat Valenciana, 8,1 punts més que fa un any. Per als hòmens esta taxa se situa en el 18,5%, mentre per a les dones i els menors de 16 anys se situa en nivells superiors (21,5% i 23,4% respectivament).

Segons les dades generades per mitjà dels models de xicotetes àrees, la proporció de persones residents en llars amb carència material és superior en la la província d’Alacant (23,1%), a les de València i Castelló (18,2% y 17,8%). Quant a comarques, les majors proporcions s´observen en la Marina Alta (28,4%), la Marina Baixa (27,4%) i el Baix Segura (26,9%), i les menors en el Alto Mijares (14,8%), els Ports (14,5%) i l’Alt Maestrat (14,4%).

Proporció de persones residents en llars amb carència material severa

Per la seua banda, la proporció de persones residents en llars amb carència material severa (proporció de persones que viu en llars que manquen almenys de 4 conceptes d´una llista de 9), amb les dades de l´ECV va ser del 11,5% en 2020 per a la població total de la Comunitat Valenciana, 6,7 punts més que l´any anterior. Per sexe, la taxa es menor per a hòmens (10,0%) que per a dones (12,9%), mentre que per al col•lectiu de menors de 16 anys la taxa és de (16,3%).

Per províncies, els valors majors d´acord amb els resultats generats a través dels models de xicotetes àrees, s´observen a Alacant (13,7%), mentre València i Castelló presenten un valor lleugerament inferior (10,2% i 10,0% respectivament). Les comarques del Marina Alta (18,3%), el Baix Segura (17,5%) i la Marina Baixa (16,5%), són les que presenten majors valors i els menors en les comarques de els Ports (7,2%), l’Alt Maestrat y el Alto Mijares (7,1%).

Renda mitjana per unitat de consum

Quant a la renda mitjana per unitat de consum1, els resultats de l´Enquesta de Condicions de Vida per a 2020 (obtinguts amb els ingressos de les llars en 2019), la situen en 16.518 euros superior als 15.582 de l´any anterior. Este valor presenta lleugeres diferències per sexe (hòmens 17.097 euros i dones 15.957), mentre en el cas dels menors de 16 anys el valor és inferior (14.683 euros).

Amb els models de xicotetes àrees, la província amb major nivell de renda per unitat de consum és Castelló con 17.975 euros, enfront dels 17.389 euros de València i els 14.888 euros d’Alacant. Per la seua banda, les comarques que presenten majors nivells de renda per unitat de consum són l’Alt Maestrat (18.748 euros), els Ports (18.877 euros) i la Plana Alta (18.928 euros), i els menors s´obtenen per a la Marina Baixa (13.363 euros), el Baix Segura (13.336 euros) i la Marina Alta (12.060 euros).

1Per a facilitar la comparació dels ingressos entre llars amb distint nombre de membres s´utilitza la unitat de consum, que es calcula mitjançant la anomenada escala de l´OCDE modificada, que assigna un pes d´1 al primer adult, 0,5 als altres adults i 0,3 als menors de 14 anys. Així, per exemple, un adult que viu sol constitueix una unitat de consum; i una parella amb dos menors de 14 equivalen a 2,1 unitats de consum.



Proporció de persones residents en llars amb carència material 2020 (%)
per comarques i sexe

Tasa de riesgo de pobreza

TAULA D´INDICADORS PER COMARQUES I PROVÍNCIES 2020


  Taxa de risc de pobresa AROPE Carència material Carència material severa Renda mitjana per unitat de consum
Comunitat Valenciana 21,7 27,1 20,0 11,5 16.518
Província d'Alacant 25,3 31,8 23,1 13,7 14.888
  El Comtat 19,7 25,0 18,2 9,9 16.901
  L'Alcoià 18,6 22,6 17,8 8,7 17.563
  L'Alt Vinalopó 19,5 25,8 18,2 9,8 16.261
  El Vinalopó Mitjà 20,4 25,6 18,6 9,4 16.694
  La Marina Alta 32,0 40,9 28,4 18,3 12.060
  La Marina Baixa 29,6 39,6 27,4 16,5 13.363
  L'Alacantí 23,7 31,5 21,7 13,2 16.081
  El Baix Vinalopó 22,3 27,3 21,2 10,9 14.970
  El Baix Segura 30,4 34,8 26,9 17,5 13.336
Província de Castelló 19,2 23,2 17,8 10,0 17.975
  Els Ports 14,1 18,9 14,5 7,2 18.877
  L'Alt Maestrat 14,1 19,0 14,4 7,1 18.748
  El Baix Maestrat 22,6 29,7 21,6 13,2 15.442
  L'Alcalatén 16,8 22,0 16,1 8,3 17.862
  La Plana Alta 19,6 22,1 17,6 9,9 18.928
  La Plana Baixa 18,0 22,3 16,9 9,3 17.785
  El Alto Palancia 17,3 22,4 16,4 8,5 17.826
  El Alto Mijares 14,9 20,0 14,8 7,1 18.411
Província de València 19,6 24,5 18,2 10,2 17.389
  El Rincón de Ademuz 18,5 24,0 17,3 9,0 17.121
  Los Serranos 17,5 22,7 16,7 8,6 17.621
  El Camp de Túria 18,9 21,3 17,2 9,5 16.919
  El Camp de Morvedre 19,5 24,0 18,1 9,8 16.961
  L'Horta Nord 18,5 23,9 17,3 8,8 17.885
  L'Horta Oest 19,4 25,9 17,9 9,5 17.727
  València 21,1 26,1 19,9 12,2 17.500
  L'Horta Sud 18,3 21,6 17,1 8,9 17.054
  La Plana de Utiel-Requena 18,3 23,0 16,9 8,7 17.649
  La Hoya de Buñol 19,7 26,0 18,1 9,6 16.345
  El Valle de Cofrentes-Ayora 19,1 24,6 17,7 9,2 16.915
  La Ribera Alta 18,3 23,9 16,6 9,0 17.765
  La Ribera Baixa 18,7 24,8 17,7 8,7 17.112
  La Canal de Navarrés 18,9 24,2 17,8 9,3 16.567
  La Costera 18,8 24,2 17,2 9,2 16.869
  La Vall d'Albaida 17,5 20,9 16,6 8,7 17.928
  La Safor 20,7 25,0 18,8 10,6 16.427




NOTES METODOLÒGIQUES

Indicadors de pobresa i condicions de vida a nivell subregional és una operació de periodicitat anual que té com a objectiu produir, per al nivell provincial i comarcal, indicadors de pobresa i condicions de vida, basats en l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l’INE i coherents amb ella. Ja que l’ECV no està dissenyada per a l’estimació d’agregats referits a àmbits territorials inferiors a la Comunitat Valenciana, l’Institut Valencià d’Estadística en esta operació utilitza tècniques estadístiques d’estimació en àrees xicotetes, que es basen a incorporar informació auxiliar externa per mitjà de l’ajust de models lineals mixtos, que relacionen les dades de les diverses fonts. En este cas, la informació de l’ECV ha sigut suplementada amb tres fonts distintes: estimacions de població, afiliacions a la Seguretat Social i pensions contributives de la Seguretat Social. A més dels indicadors es publiquen els coeficients de variació, com a mesura de l'error en l'estimació. En particular, les estimacions amb coeficient de variació superiors al 15% poden acumular gran variabilitat i han de prendre's amb precaució.

En concret, per a les tres províncies i cada una de les 34 comarques de la Comunitat Valenciana, s’oferixen des de 2012 anualment, els següents indicadors de pobresa i condicions de vida:

a) Taxa de risc de pobresa

És una mesura de pobresa relativa que s’obté del percentatge de persones la renda equivalent de les quals està sota el llindar de pobresa. El llindar de pobresa es fixa en el 60% de la mitjana dels ingressos per unitat de consum de les persones (renda equivalent de les persones) i depén, per tant, de la distribució d’aquesta variable (d’ací el terme de pobresa relativa, ja que s’estableix respecte a la població a la qual pertany).

La mitjana és el valor que, si ordenem tots els individus de menor a major ingrés, deixa una meitat d’aquests per davall d’aquest valor i l’altra meitat per damunt.

En aquesta explotació, s’obté un llindar de pobresa considerant la distribució de la renda de la Comunitat Valenciana.

b) Proporció de persones en risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE)

Europa 2020 és l’estratègia de creixement de la Unió Europea per a la pròxima dècada, aprovada pel Consell Europeu el 17 de juny de 2010. Es tracta d’aconseguir que la Unió Europea posseïsca una economia intel•ligent, sostenible i integradora. En aquesta estratègia s’utilitza ERPE per a denominar les persones en risc de pobresa i/o exclusió social o la sigla en anglés AROPE (At Risk of Poverty and/or Exclusion).

Segons aquesta estratègia, es consideren persones en risc de pobresa i/o exclusió social les que estan en alguna de les tres situacions que es defineixen a continuació:

-En risc de pobresa (60% de la mitjana dels ingressos per unitat de consum).
-En carència material severa (amb carència, almenys, en quatre conceptes d’una llista de nou).
-En llars sense ocupació o amb baixa intensitat en l’ocupació (llars en què els membres en edat de treballar ho van fer menys del 20% del total del seu potencial de treball durant l’any de referència). Les persones es comptabilitzen només una vegada si estan incloses en més d’un indicador.

c) Proporció de persones residents en llars amb carència material

És la proporció de la població que viu en llars que manquen, almenys, de tres conceptes dels nou següents:

1) No tindre retards en el pagament del lloguer, hipoteca, rebuts relacionats amb l’habitatge o compres a terminis
2) Mantindre l’habitatge amb una temperatura adequada durant els mesos de fred
3) Afrontar despeses imprevistes
4) Un menjar de carn o peix cada dos dies
5) Anar de vacances fora de casa, almenys una setmana a l’any
6) Un cotxe
7) Una llavadora
8) Un televisor de color
9) Un telèfon

d) Proporció de persones residents en llars amb carència material severa

És la proporció de la població que viu en llars que manquen, almenys, de quatre conceptes dels nou anteriors.

e) Renda mitjana per unitat de consum

Ingressos totals de les llars dividit entre el nombre total d’unitats de consum.

Les unitats de consum es calculen utilitzant l’escala de l’OCDE modificada, que assigna un pes d’1 al primer membre de la llar de 14 anys d’edat o més; un pes de 0,5 als altres, i un pes de 0,3 als menors de 14 anys.

Una vegada calculat l’ingrés per unitat de consum de la llar s’adjudica aquest a cada un dels seus membres. Aquests ingressos per unitat de consum de les persones (o renda equivalent de la persona) s’utilitzen en el càlcul de mesures de pobresa relativa.

Cada un d’ells s’ha estimat per als següents col•lectius: total de la població, dones, hòmens i xiquets de fins a 15 anys complits.

També es calculen indicadors dels errors de mostratge.

Pot obtindre’s informació més detallada en el portal estadístic de la Generalitat:

Indicadors de pobresa i condicions de vida a nivell subregional

Enquesta de Condicions de Vida. Resultats per a la Comunitat Valenciana