ÚLTIMES XIFRES
22 de febrer de 2022


MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ 2020.
COMUNITAT VALENCIANA


PRINCIPALS RESULTATS


Durant l'any 2020 els fenòmens demogràfics que s'inclouen dins de les estadístiques del moviment natural de la població (naixements, defuncions i matrimonis) es van veure afectats per la pandèmia de COVID-19 que va tindre una incidència especial en matrimonis i defuncions.


Creixement vegetatiu

Segons les dades definitives de les estadístiques del moviment natural de la població corresponents a l'any 2020, el creixement vegetatiu (naixements-defuncions) de la Comunitat Valenciana va ser de -12.788, i totes les províncies presenten un creixement vegetatiu negatiu.


Moviment natural
de la població
C. Valenciana P. d'Alacant P. de Castelló P. de València
Naixements 35.761 13.334 4.164 18.263
Defuncions 48.549 17.555 5.685 25.309
Creixement vegetatiu -12.788 -4.221 -1.521 -7.046


Respecte a l'any anterior el creixement vegetatiu experimenta una disminució, ja que l'any 2019 era de -6.692, tal com pot apreciar-se en la taula següent. Aquesta disminució s'ha produït a les tres províncies i és deguda a la disminució dels naixements i a l'augment de les defuncions respecte a l'any anterior.


Creixement vegetatiu C. Valenciana P. d'Alacant P. de Castelló P. de València
Any 2016 -700 104 -36 -768
Any 2017 -4.486 -935 -508 -3.043
Any 2018 -7.312 -2.109 -1.105 -4.188
Any 2019 -6.692 -1.862 -824 -4.006
Any 2020 -12.788 -4.221 -1.521 -7.046


Creixement vegetatiu


Totes les comarques de la Comunitat Valenciana tenen creixement vegetatiu negatiu l'any 2020 i les tres que el tenen menys negatiu són: el Camp de Túria (-27), el Rincón de Ademuz (-30) i els Ports (-55), mentre que les que presenten creixement vegetatiu més negatiu són: València (-2.814), l'Alacantí (-892) i el Baix Segura (-835). En termes relatius (creixement vegetatiu per cada 1.000 habitants) el menor creixement vegetatiu es dona principalment en comarques de l'interior de las províncies de Castelló i de València.



Naixements

Durant l'any 2020 s'ha produït una disminució de la natalitat en termes absoluts a les tres províncies. El nombre de naixements de mare estrangera segueix tenint un pes considerable sobre el total de naixements.


Naixements Total Mare espanyola Mare estrangera %estrangera/total
Any 2016 41.997 33.779 8.218 19,57
Any 2017 40.318 32.161 8.157 20,23
Any 2018 38.018 29.674 8.344 21,95
Any 2019 37.324 28.713 8.611 23,07
Any 2020 35.761 27.016 8.745 24,45


Naixements nacionalitat mare

El calendari de la fecunditat de la població femenina estrangera presenta diferències amb el de la població femenina espanyola, en concret, per a aquesta última les taxes de fecunditat específica més elevades es donen al grup d'edat de 30 a 34 anys, que és molt superior a les de la resta de grups d'edats, mentre que per a les estrangeres el grup d'edat de 30 a 34 presenta una taxa molt semblant al grup de 25 a 29 anys. El patró de fecunditat de les dones estrangeres segueix sent més jove, com pot apreciar-se al gràfic segúent que mostra les taxes específiques de fecunditat (naixements de dones d'un grup d'edat per cada 1.000 dones d'aquest grup) segons nacionalitat per al període 2019-2020.


Taxes de fecunditat


A l'àmbit comarcal les majors taxes de natalitat (naixements per 1.000 habitants) corresponen al Baix Segura, la Ribera Alta i l'Horta Sud, i les menors corresponen al Alto Mijares, la Canal de Navarrés i el Valle de Cofrentes-Ayora.




Defuncions

El nombre de defuncions presenta un notable augment respecte a l'any 2019. Aquest augment que es produeix a las tres províncies, representa un increment del 10,30% respecte a l'any anterior per al conjunt de la Comunitat Valenciana.


Defuncions C. Valenciana P. d'Alacant P. de Castelló P. de València
Any 2016 42.697 15.155 5.139 22.403
Any 2017 44.804 15.974 5.293 23.537
Any 2018 45.330 16.270 5.595 23.465
Any 2019 44.016 15.908 5.268 22.840
Any 2020 48.549 17.555 5.685 25.309


Evolució defuncions


A l'àmbit comarcal, en 29 de les 34 comarques es produeix un augment del nombre de defuncions. La major mortalitat relativa, mesurada a través de la taxa bruta de mortalitat (defuncions per 1.000 habitants), es presenta com era d'esperar a les comarques més envellides com el Rincón de Ademuz, l'Alt Maestrat i el Alto Mijares i, en general, a les comarques de l'interior de les províncies de Castelló i de València.




Matrimonis

El nombre de matrimonis registrats en 2020 amb residència a la Comunitat Valenciana va ser 10.671, la qual cosa suposa una notable disminució respecte als 17.534 de l'any 2019. Aquesta disminució es produeix amb una intensitat pareguda a les tres províncies. D'aquests 10.671 matrimonis, 10.230 corresponen a matrimonis de persones de diferent sexe i 441 corresponen a matrimonis de persones del mateix sexe.


Matrimonis C. Valenciana P. d'Alacant P. de Castelló P. de València
Any 2016 18.929 6.772 2.042 10.115
Any 2017 18.621 6.842 2.056 9.723
Any 2018 18.082 6.512 1.937 9.633
Any 2019 17.534 6.226 2.075 9.233
Any 2020 10.671 3.986 1.154 5.531


Evolución matrimonios



Municipis de més de 10.000 habitants

Els municipis de més de 10.000 habitants, que segons les estimacions de població a 1 de gener de 2020, acumulen més del 80% de la població de la Comunitat Valenciana, han sumat, en l'any 2020, 29.979 naixements i 39.114 defuncions, és a dir, un saldo natural negatiu de -9.135 persones, la qual cosa suposa una taxa de creixement natural negatiu de -2,20 per cada 1.000 habitants.


Municipis

Aquesta visió agregada contrasta amb el comportament heterogeni dels 100 municipis que formen aquest conjunt, que van des de Callosa de Segura, amb una taxa de creixement natural de 4,21, fins a Rojales amb -8,12. Igualment destaquen Albatera, la Pobla de Vallbona, i Almoradí amb les majors taxes de creixement natural (3,21, 2,85 i 2,42, respectivament), i Monòver, Pego i Utiel, amb las més baixes (-7,96, -7,88, i -6,45, respectivament).


NOTA METODOLÒGICA

Les estadístiques del moviment natural de la població tenen com a objectiu la quantificació dels naixements, defuncions i matrimonis, així com el coneixement de determinades característiques associades a aquests fenòmens per mitjà del tractament i explotació dels fitxers obtinguts de la gravació dels butlletins estadístics de parts, matrimonis i defuncions. La informació de base es genera per mitjà de l'aprofitament estadístic de les inscripcions realitzades en el Registre Civil.

L'Institut Valencià d'Estadística elabora una explotació específica d'aquesta estadística per a l'àmbit de la Comunitat Valenciana.


Pot obtindre's informació més detallada al portal estadístic de la Generalitat:

Moviment Natural de la Població