ÚLTIMES XIFRES
23 de febrer de 2023

MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ 2021.
COMUNITAT VALENCIANA

PRINCIPALS RESULTATS

Creixement vegetatiu

Segons les dades definitives de les estadístiques del moviment natural de la població corresponents a l'any 2021, el creixement vegetatiu (naixements-defuncions) de la Comunitat Valenciana va ser de -13.971, i totes les províncies presenten un creixement vegetatiu negatiu.

Respecte a l'any anterior el creixement vegetatiu experimenta una disminució, ja que l'any 2020 era de -12.788, tal com pot apreciar-se en la taula següent. Aquesta disminució s'ha produït a les tres províncies i és deguda fonamentalment a l'augment de les defuncions respecte a l'any anterior.

Totes les comarques de la Comunitat Valenciana tenen un creixement vegetatiu negatiu, excepte el Camp de Túria que presenta un valor de 3. Les tres comarques que tenen un creixement vegetatiu menys negatiu són: els Ports (-36), el Rincón de Ademuz (-47) i el Alto Mijares (-64), mentre que les que presenten creixement vegetatiu més negatiu són: València (-2.622), el Baix Segura (-1.113) i l'Alacantí (-981). En termes relatius (creixement vegetatiu per cada 1.000 habitants) el menor creixement vegetatiu es dona principalment en comarques de l'interior de las províncies de Castelló i de València.

Naixements

Durant l'any 2021 s'ha produït una lleugera disminució de la natalitat en termes absoluts a la Comunitat Valenciana. Per províncies aquesta disminució es dona a València i fonamentalment a Castelló. El nombre de naixements de mare estrangera continua tenint un pes considerable sobre el total de naixements.

El calendari de la fecunditat de la població femenina estrangera presenta diferències amb el de la població femenina espanyola, en concret, per a aquesta última la taxa de fecunditat específica més elevada es dona en el grup d'edat de 30 a 34 anys, que és notablement superior a la taxa corresponent al grup de 25 a 29. En el cas de la població femenina estrangera la taxa corresponent al grup de 30 a 34 també és la més elevada però la diferència amb la corresponent al grup de 25 a 29 és considerablement menor que l'observada en les dones de nacionalitat espanyola. El patró de fecunditat de les dones estrangeres segueix sent més jove, com pot apreciar-se al gràfic segúent que mostra les taxes específiques de fecunditat (naixements de dones d'un grup d'edat per cada 1.000 dones d'aquest grup) segons nacionalitat per al període 2020-2021.

A l'àmbit comarcal les majors taxes de natalitat (naixements per 1.000 habitants) corresponen al Baix Segura, la Ribera Alta y el Baix Vinalopó, i les menors corresponen al Alto Mijares, el Rincón de Ademúz i el Valle de Cofrentes-Ayora.

Defuncions

El nombre de defuncions presenta un augment respecte a l'any 2020. Aquest augment que es produeix a las tres províncies, representa un increment del 2,26% respecte a l'any anterior per al conjunt de la Comunitat Valenciana.

A l'àmbit comarcal, en 23 de les 34 comarques es produeix un augment del nombre de defuncions. La major mortalitat relativa, mesurada a través de la taxa bruta de mortalitat (defuncions per 1.000 habitants), es presenta com era d'esperar a les comarques més envellides com el Rincón de Ademuz, el Alto Mijares i els Ports i, en general, a les comarques de l'interior de les províncies de Castelló i de València.

Matrimonis

El nombre de matrimonis registrats en 2021 amb residència a la Comunitat Valenciana va ser 16.548, la qual cosa suposa un notable augment respecte als 10.671 de l'any 2020. Aquest augment es produeix amb una intensitat pareguda a les tres províncies. D'aquests 16.548 matrimonis, 15.918 corresponen a matrimonis de persones de diferent sexe i 630 corresponen a matrimonis de persones del mateix sexe.

Municipis de més de 10.000 habitants

Els municipis de més de 10.000 habitants que, a 1 de gener de 2021, acumulen més del 80% de la població de la Comunitat Valenciana, han sumat, en l'any 2021, 29.815 naixements i 39.921 defuncions, és a dir, un saldo natural negatiu de -10.106 persones, la qual cosa suposa una taxa de creixement natural negatiu de -2,42 per cada 1.000 habitants.

Aquesta visió agregada contrasta amb el comportament heterogeni dels 101 municipis que formen aquest conjunt, que van des d'Albatera, amb una taxa de creixement natural de 3,96, fins a Rojales amb -8,05. Igualment destaquen la Pobla de Vallbona, Paterna i Chiva amb les majors taxes de creixement natural (2,91, 2,50 i 2,06, respectivament), i Pego, Torrevieja i Monòver, amb las més baixes (-6,54, -6,47, i -6,35, respectivament).

NOTA METODOLÒGICA

Les estadístiques del moviment natural de la població tenen com a objectiu la quantificació dels naixements, defuncions i matrimonis, així com el coneixement de determinades característiques associades a aquests fenòmens per mitjà del tractament i explotació dels fitxers obtinguts a partir dels butlletins estadístics de parts, matrimonis i defuncions. La informació de base es genera per mitjà de l'aprofitament estadístic de les inscripcions realitzades en el Registre Civil.

L'Institut Valencià d'Estadística elabora una explotació específica d'aquesta estadística per a l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

Pot obtindre's informació més detallada al portal estadístic de la Generalitat: