MARC INPUT-OUTPUT
I COMPTABILITAT REGIONAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA 2000
MIOCV-00
NOTES METODOLÒGIQUES
Projecte elaborat per l'Institut Valencià
d'Estadística (IVE) conjuntament amb
l'Instituto Valenciano de Investigaciones
Económicas (IVIE).
ÍNDEX
1. Introducció
2. Marc
metodològic: El Sistema Europeu de Comptes (SEC-95)
2.1. Les unitats estadístiques i la seua
agrupació
2.1.1 Unitats
institucionals
2.1.2 Unitats
d'activitat econòmica locals i unitats de producció homogènies
2.1.3 El criteri de localització
2.2 Els fluxos i els estocs. Valoració.
2.2.1 Operacions de béns i servicis
2.2.2 Operacions de distribució
2.2.3 La valoració dels fluxos de béns i
servicis
2.3. El sistema de comptes i els agregats
2.3.1 La
classificació dels comptes
2.3.2. La successió
de comptes i saldos comptables
2.3.3 El Producte
Interior Brut (PIB)
2.4. El marc
input-output
2.4.1. Las taules
d'origen i destinació
2.4.2. Matrius de
marges de distribució, impostos i subvencions
2.4.3. La taula
simètrica
2.5. Algunes
qüestions addicionals
2.5.1. La producció
dels servicis financers mesurats indirectament (SIFMI)
2.5.2. Tractament
de les reutilitzacions o intraconsums
2.5.3. L'ocupació i
els llocs de treball equivalents a temps complet
3.
Elaboració del MIOCV-00: Aspectes més rellevants
3.1. Les branques
de producció i els productes
3.2. Criteris de la valoració
3.3. Fonts i alguns tractaments específics de la informació
3.3.1. Agricultura, silvicultura i pesca
3.3.2. Indústria
3.3.3. Construcció
3.3.4. Servicis
3.3.5. Ocupacions
finals
3.3.6. Inputs de
treball
3.4. La taula input-output simètrica per a la Comunitat Valenciana; el model input-output o model de Leontief
1. Introducció
L'elaboració del Marc Input Output de la Comunitat Valenciana 2000
(MIOCV-00) permet posar a disposició dels agents econòmics un potent instrument
per a l'anàlisi estructural de l'economia regional. Es tracta d'una operació
estadística de considerable importància que ha requerit l'estudi, la recollida
i el tractament d'un gran volum d'informació, tant respecte al nombre d'unitats
informadores com a la quantitat de variables de les quals s'ha necessitat
recopilar informació.
Les dificultats que comporta la seua realització es veuen incrementades en
l'àmbit regional pel fet de tractar-se d'una economia més oberta que la
nacional, l'especialització productiva de la qual genera fluxos molt importants
amb la resta de l'Estat dels quals no es disposa de cap informació, llevat
d’aquella que s'ha sol·licitat a les unitats econòmiques de forma expressa i a
estos efectes. D’altra banda, el Sistema Europeu de Comptes de 1995 (SEC-95),
marc metodològic que ja va ser aplicat en el MIOCV-95, és molt més exigent que
el sistema anterior (SEC-79) tant pel que fa a la necessitat d’informació com
al procés d’elaboració.
Estes notes metodològiques contenen dos epígrafs diferents, el primer dels
quals oferix un resum de l’abast i del contingut del Sistema Europeu de Comptes
1995 (SEC-95), que constituïx el marc metodològic del treball els resultats del
qual es presenten. La descripció conceptual que es realitza afecta,
principalment, els elements que integren el Marc Input Output i la
Comptabilitat Regional, ja que són els que tenen relació directa amb els
productes oferits.
En l’epígraf 3 es detallen algunes característiques específiques dels
treballs realitzats per a l’obtenció dels elements que integren el Marc Input
Output de la Comunitat Valenciana 2000 (MIOCV-00).
2. Marc Metodològic: El Sistema
Europeu de Comptes (SEC-95)
El Sistema Europeu de Comptes Nacionals i
Regionals (SEC-95) constituïx un marc comptable que permet establir
comparacions a escala internacional la finalitat del qual és descriure
sistemàticament i detalladament una economia (una regió, un país o un grup de
països), els seus components i les seues relacions amb altres economies.
El SEC-95 es compon d’un conjunt coherent i
integrat de comptes macroeconòmics, balanços i quadres basats en un conglomerat
de definicions, classificacions i regles comptables acceptades
internacionalment. Els elements principals que integren i es desenvolupen en el
SEC-95 són els següents:
-
Les unitats
estadístiques i la seua agrupació
-
Els fluxos i els estocs
-
El sistema de
comptes i els agregats
-
El marc input-output
El SEC-95 substituïx l'anterior
Sistema Europeu de Comptes Econòmics integrats (SEC-79) i és totalment coherent
amb la versió revisada del Sistema de Comptes Nacionals de les Nacions Unides
(SCN-93), que marca les directrius mundials sobre comptabilitat nacional. El
SEC-95 ha sigut elaborat sota la direcció d'Eurostat i adoptat amb rang jurídic
de Reglament del Consell de la Unió Europea, i és d'obligatori compliment per
als Estats membres.
En els apartats següents d’este epígraf es resumixen les principals
característiques del SEC-95 i els aspectes metodològics més significatius dels
elements que l’integren. Gran part d’este epígraf constituïx una síntesi, en
major o menor mesura, dels capítols 1 a 4, 8, 9, 11 i 13 del Sistema Europeu de
Comptes[1].
2.1. Les unitats
estadístiques i la seua agrupació
L'activitat econòmica d'un país o regió
es duu a terme en un gran nombre d'unitats que realitzen múltiples operacions
de diversa naturalesa. Des de la perspectiva microeconòmica, les unitats que en
la realitat s'observen són les empreses, les societats, els holdings o grups
d'empreses, els establiments productius, els organismes públics, les llars,
etc., la classificació de les quals partix de criteris jurídics, administratius
o comptables. Des de l'enfocament macroeconòmic, aquestes unitats no són sempre
les més adequades per als fins que perseguix la comptabilitat nacional, la
classificació de unitats de la qual depén del tipus d'anàlisi que es realitze.
Este transvasament d'una perspectiva a
una altra ha de tindre's en compte en les estadístiques de partida, de forma
que les dades reals recullen tots els elements d'informació necessaris per a
obtindre les unitats d'anàlisi del SEC i passar de l'enfocament micro al macro,
agrupant o dividint les unitats bàsiques de les estadístiques.
Les unitats que utilitza el SEC són de
tres tipus, depenent de l'objectiu analític que es pretenga:
-
Per
a l’anàlisi dels fluxos relacionats amb la renda, el capital i les operacions
financeres i els balanços, les unitats a utilitzar han de reflectir les
relacions de comportament dels agents econòmics. Amb esta finalitat s’inclouen
les unitats institucionals.
-
Per
a l’anàlisi del procés de producció, les unitats han de posar de manifest les relacions
d’ordre tecnicoeconòmic. Per això es consideren les unitats d’activitat econòmica locals (UAEL) i les unitats de producció homogènia.
2.1.1.
Unitats institucionals
Una unitat
institucional,
segons el SEC, és un centre elemental de decisió econòmica caracteritzat per
una uniformitat de comportament i una autonomia de decisió en l’exercici de la
seua funció principal.
A efectes de
síntesi, les unitats institucionals que tenen un comportament econòmic anàleg
s'agrupen en sectors institucionals. El dit comportament es definix
segons la funció econòmica principal que porta a terme la unitat i el tipus de
productor de què es tracta, la qual cosa permet diferenciar cinc sectors
institucionals les característiques dels quals s'oferixen en el quadre següent:
|
Sector institucional |
Tipus de productor |
Activitat i funció principal |
|
Societats no
financeres (S.11) |
Productor de
mercat |
Producció de
béns i servicis no financers de mercat |
|
Institucions
financeres (S.12) |
Productor de
mercat |
Intermediació
financera, inclosa l’assegurança; activitats auxiliars |
|
Administracions
públiques (S.13) |
Un altre
productor no de mercat públic |
Producció i
subministrament d'altres béns i servicis no de mercat per a consum individual
i col·lectiu; realització d'operacions de redistribució de la riquesa
nacional |
|
Llars (S.14) |
Productor de
mercat o productor per a ús final propi privat |
Consum;
producció de béns i servicis de mercat i per a ús final propi |
|
Institucions
sense fins de lucre al servici de les llars (ISFLSH) (S.15) |
Un altre
productor no de mercat privat |
Producció i
subministrament d'altres béns i servicis no de mercat per a consum individual |
A estos sectors s'afig la “resta del món” (S.2) que,
en este cas, no constituïx un conjunt d'unitats institucionals caracteritzat
pels seus objectius i comportament semblants, sinó que agrupa les unitats no residents que tenen relacions
econòmiques amb unitats residents.
2.1.2. Unitats
d'activitat econòmica locals i unitats de producció homogènia
Una unitat
d'activitat econòmica local (UAEL) agrupa les parts d'unitat institucional que
produïxen béns i servicis, estan situades en una única localització (o en
emplaçaments pròxims) i concorren a l'exercici d'una activitat a nivell de
classe (quatre dígits de la NACE Rev.1; a Espanya de la CNAE-93 ).
Resulta
normal que en esta localització puguen dur-se a terme activitats que s'ubiquen
en més d'un epígraf de la CNAE. En este cas, es distingix:
-
Activitat
principal: aquella el valor afegit de la qual supera el de
qualsevol altra activitat realitzada en la mateixa unitat.
-
Activitat
secundària: activitat realitzada en una UAE local a més de
l'activitat principal. El resultat de l'activitat secundària és un producte
secundari.
-
Activitat
auxiliar: activitat de suport realitzada dins de l'empresa, a fi
de crear les condicions que permeten dur a terme les activitats principals o
secundàries de les UAE locals. Les empreses poden optar entre realitzar elles
mateixes les activitats auxiliars o adquirir en el mercat estos mateixos
servicis (gestories, assessories fiscals, transports, etc.), en este cas es
convertixen en consums intermedis per a elles.
Tan sols
els dos primers tipus d'activitat tenen sentit com a productors de béns i
servicis de mercat i la seua presència conjunta en una mateixa UAE local és
habitual.
Les UAEL
que duen a terme la mateixa activitat econòmica principal o una altra semblant
(corresponen a una mateixa classe de la CNAE-93) s'agrupen en branques d'activitat.
Una unitat
institucional inclou una o diverses UAE locals, però una UAE local només
pertany a una unitat institucional.
En els sistemes
comptables i de classificació industrial de Nacions Unides, les UAEL es
denominen establiments. Aquesta és la idea que es recull en el MIOCV-00, identificant la UAE local amb
el concepte d'establiment productiu, per la qual cosa tot el desplegament de
les taules que componen el Marc Input-Output
de la Comunitat Valenciana s'ha realitzat basant-se en la unitat establiment.
Però des del punt
de vista tecnicoeconòmic, una anàlisi input-output
exigix la desagregació d'estes unitats en unitats encara més homogènies en el
seu tipus de producció. Basant-se en estos fins analítics el SEC-95 propugna
l'elaboració d'una taula input-output
simètrica i estableix una unitat teòrica que s'acomoda perfectament a estos, la
unitat de producció homogènia (UPH),
que és aquella que només produïx un tipus de producte.
En la realitat, la
majoria de les vegades no hi ha esta entitat i allò normal és trobar sempre
alguna activitat secundària, excepte en el cas prou extrem que les UAEL
produïsquen precisament un sol tipus de producte.
Els establiments
solen disposar i poden proporcionar informació sobre els productes que han
comprat i venut. No obstant això, resulta molt complicat separar la part de dits
inputs o la part dels components del valor afegit que han sigut necessaris per
a fabricar cada un dels seus productes per separat. Quan les dades de base no contenen la informació desitjable, el
SEC oferix una sèrie de tècniques d'aproximació a les UPH.
Amb les
agrupacions d'UPH es constituïxen les branques
homogènies. El criteri de classificació d'estes branques homogènies
utilitzat en el MIOCV-00 s'ha establit a partir de la Classificació Nacional de
Productes per Activitats (CNPA-96). L'estructura d'esta classificació de
productes està basada en el criteri de l'origen industrial, concepte definit en
la CNAE-93.
2.1.3. El criteri de localització
El total de
l'economia es definix en termes d'unitats residents, que són aquelles
unitats institucionals que tenen un centre d'interés econòmic en el territori
de referència (país, regió, ...), és a dir, que hi realitzen activitats
econòmiques durant un període anual o superior.
El terme “centre
d'interés econòmic“ significa, per tant, que en el territori de referència hi
ha un lloc on una unitat duu a terme operacions econòmiques, bé per temps
indefinit, bé durant un període prou llarg (un any o més). Si “el mer fet de posseir terrenys o edificis en
el territori econòmic es considera suficient perquè el propietari tinga un
centre d'interés en el dit territori” (SEC 2.07), les UAEL que es troben
ubicades a la Comunitat Valenciana han de considerar-se centres d'interés per a
l'economia regional (encara que pertanguen a empreses multiregionals).
És per això que el SEC inclou les unitats residents fictícies, a les quals
tracta com a unitats residents i definix a partir del criteri de centre
d'interés econòmic. Es tracta d'establiments productius amb seu central fora
del territori que hi operen durant un any o més; també poden ser obres de
construcció que, encara que duren menys d'un any, suposen increment de la
formació bruta de capital fix. En una economia regional la seua presència sol
ser rellevant en termes econòmics.
Les unitats
residents duen a terme operacions amb unitats
no residents (de la resta del món), que constituïxen les operacions
exteriors de l'economia. Per a captar este tipus de relacions es crea, com ja
s'ha indicat, el sector institucional “resta del món”, que completa el conjunt
de fluxos econòmics necessaris per a tancar l'esquema comptable. D'altra banda,
en els processos productius es diferencien les importacions i exportacions de
béns i servicis, que formen part respectivament dels recursos i de les
utilitzacions de l'economia en qüestió.
No obstant això, a
pesar del criteri d'existència d'un centre d'interés econòmic, en la realitat
es presenten situacions específiques la importància de les quals cal ressenyar
per les seues implicacions metodològiques, com és el cas de les seus centrals.
El fenomen de la
seu central unix dos tipus de problemes, un econòmic i un altre espacial. El
primer consistix en el fet que es tracta d'una UAE local que concentra totes o
una part important de les denominades activitats auxiliars, és a dir, servicis
dirigits exclusivament a atendre necessitats de la unitat institucional a la
qual pertany. Per tant, són centres els costos dels quals formen part dels de
la dita unitat institucional, però la activitat (totalment o parcialment) dels
quals no genera ingressos, perquè els seus servicis es podrien catalogar de “no
mercat”.
Quant al problema
espacial, sorgix precisament en l'àmbit regional, quan la seu central i les
UAEL s'ubiquen en regions diferents. Per aplicació del principi de residència,
el SEC assigna les activitats auxiliars a la regió on estan situades i es
mantenen en la mateixa branca d'activitat que la UAE local a què servixen.
Per tot això, el
tractament que s'ha considerat més adequat per a l'estimació d'estes activitats
en el MIOCV-00 i que s'ha utilitzat en la mesura que s'ha pogut disposar de la
suficient informació és el següent:
-
Si la seu central i les UAEL estan a la Comunitat
Valenciana, la seu central es considera com una activitat auxiliar més i els
seus costos es repartixen proporcionalment entre les distintes UAEL de la regió
en aquelles branques d'activitat en què es troben situades.
-
Si la seu central es troba a la Comunitat Valenciana
però la unitat institucional a la qual pertany té centres d'interés fora de la
regió, l'equivalent dels costos de la seu central que s'imputa a les UAE
foranes serien exportacions de l'activitat a què pertany la unitat
institucional.
-
Si la seu central es troba fora de la Comunitat
Valenciana, i hi ha en esta centres d'interés, els servicis de la seu central
que se'ls imputaria es considerarien importacions.
2.2. Els
fluxos i els estocs.
Valoració
El sistema registra dos tipus
d'informació: els fluxos i els estocs:
-
Fluxos
Els fluxos es
referixen a les accions i als resultats que es donen en un període de temps
determinat i suposen variacions del valor dels actius o passius d'una unitat
institucional. Hi ha dos tipus de fluxos
econòmics:
·
Operacions: una operació és un flux econòmic que
consistix en una interacció entre unitats institucionals, efectuada de comú
acord, o una acció que es realitza dins d'una mateixa unitat institucional i
que resulta útil tractar com una operació, sovint perquè la unitat desenrotlla
dues funcions distintes. Atés que són innumerables, el sistema les classifica
en un nombre reduït de tipus atenent la seua naturalesa:
a.
Operacions de béns
i servicis: descriuen l'origen (producció interior o importacions)
i la destinació (consums intermedis, consum final, formació de capital o
exportacions) dels béns i servicis.
b.
Operacions de
distribució: descriuen com es distribuïx el valor afegit generat en
el procés de producció entre el factor treball, el capital i les
administracions públiques, i la redistribució de la renda i la riquesa
(impostos sobre la renda i el patrimoni i altres transferències).
c.
Operacions
financeres: descriuen l'adquisició neta d'actius financers o la
contracció neta de passius per a cada tipus d'instrument financer.
d.
Altres operacions:
comprenen el consum de capital fix i les adquisicions menys cessions d'actius
no financers no produïts.
·
Altres variacions dels actius: consistixen en diferents
tipus de variacions dels actius, els passius i el patrimoni net que no són el
resultat d'operacions registrades en els comptes de capital i financer.
Inclouen les altres variacions del volum produïdes per circumstàncies normals,
excepcionals o per canvis de classificació i estructura, i els guanys i les
pèrdues de possessió nominals degudes a variacions de preus dels actius.
-
Estocs
Els estocs es
referixen als actius i passius que hi ha en un moment determinat. Els comptes
on figuren els estocs es denominen balanços i es registren al principi i al
final de cada període comptable.
Per la seua
relació amb el contingut del MIOCV-00, en els subapartats següents es descriuen
breument les principals operacions de béns i servicis i de distribució així com
els criteris per a la seua valoració.
2.2.1. Operacions
de béns i servicis
P.1. PRODUCCIÓ
El SEC definix la
producció com una activitat
realitzada sota el control i la responsabilitat d'una unitat institucional que
utilitza mà d'obra, capital i béns i servicis, per a produir altres béns i
servicis. La producció no comprén els processos purament naturals.
La producció de
les activitats auxiliars no es registra per separat i els inputs que comporta
es consideren inputs de la seua activitat principal.
En el cas d'alguns
servicis, el valor de la producció s'obté amb algunes especificitats. Així, la
producció del comerç es mesura pels marges comercials obtinguts sobre els béns
adquirits per a la seua revenda; el valor de producció de l'hostaleria inclou
la valoració dels ingredients necessaris per a portar a terme la seua
activitat, que es consideren com a inputs intermedis; la producció de servicis
de les agències de viatge es mesura pel valor dels servicis prestats
(comissions) i no per la despesa total realitzada pels viatgers, no obstant
això, la producció total dels operadors turístics es mesura per la despesa
total realitzada pels viatgers.
Tenint en compte
la seua finalitat, es distingixen tres tipus de producció:
P.11 Producció de
mercat: aquella que es
ven o disposa d'una altra manera en el mercat o que està destinada a estos
fins.
P.12 Producció per
a ús final propi: consistix en els béns o servicis que conserva
la unitat institucional per al seu propi consum final o per a la seua pròpia
formació bruta de capital fix:
·
Els béns i servicis que es conserven per a consum final
propi només poden produir-se pel sector llars, com per exemple els productes
agrícoles conservats pels agricultors, els servicis de lloguer de vivendes
ocupades pels seus propietaris o els servicis domèstics i personals produïts
per personal domèstic remunerat.
·
Els béns i servicis utilitzats per a la pròpia formació
bruta de capital fix poden produir-se per qualsevol sector (construcció per
compte propi, desenvolupament de programari informàtic, etc.).
P.13 Una altra
producció no de mercat: és la producció subministrada a altres
unitats de forma gratuïta o a preus econòmicament no significatius.
P.2. CONSUM
INTERMEDI
Segons el SEC, els
consums intermedis representen el valor dels béns i servicis consumits com
inputs en un procés de producció, exclòs el consum d'actius fixos, que es
registra com a consum de capital fix.
No es consideren
consums intermedis:
-
Els objectes valuosos
-
Els pagaments per prospeccions
-
Les grans millores realitzades sobre els béns de capital
-
Els béns produïts i consumits durant el mateix període
comptable dins de la mateixa UAEL.
-
Els pagaments de llicències públiques, permisos, etc.
considerats impostos sobre la producció
Els béns i
servicis es poden transformar o consumir completament en el procés de
producció. Atés que en els apunts comptables de les empreses es registren les
adquisicions i la variació d'existències però no el consum o la utilització
dels dits inputs, els consums intermedis han d'estimar-se per la diferència
entre les compres i la variació d'existències dels béns destinats a consums
intermedis.
P.3. DESPESA EN
CONSUM FINAL I P.4. CONSUM FINAL
EFECTIU
En el SEC-95
s'utilitzen dos conceptes de consum final:
P.3 Despesa en
consum final: consistix en la despesa realitzada per les unitats
institucionals residents en béns i servicis que s'utilitzen per a satisfer
directament les necessitats o carències individuals, o les necessitats
col·lectives dels membres de la comunitat. Permet identificar les unitats que
incorren en les dites despeses i, per tant, la controlen i financen. Pot
realitzar-se en el territori econòmic o en la resta del món.
En relació amb les
llars, entre els exemples cridaners que es consideren despesa en consum final
es poden indicar els servicis de lloguer de les vivendes ocupades pels seus
propietaris, les rendes en espècie, determinades despeses que no es consideren
consums intermedis (materials per a xicotetes reparacions de les vivendes i
béns de consums duradors, inclosos els vehicles, etc.) ni formació bruta de
capital fix (béns duradors), els servicis financers cobrats explícitament,
l'import implícit dels servicis d’assegurança i de fons de pensions, els
pagaments de llicències i permisos (es consideren adquisicions de servicis) i
l'adquisició de productes a preus econòmicament no significatius (entrades a
museus, etc.).
No obstant això,
el consum final de les llars no inclou les transferències socials en espècie
(despeses realitzades inicialment i després reemborsades), determinades
despeses que es consideren consums intermedis o formació bruta de capital fix
(despeses que les llars propietàries d'empreses no constituïdes en societat
realitzen amb fins professionals, despeses dels propietaris de vivenda que no
realitzen els inquilins i que es tracten com a consums intermedis en la
producció de servicis de lloguer, compra de vivendes i objectes valuosos), la
compra d'actius no produïts (especialment la compra de terrenys), el pagament d'impostos
i llicències per tinença i gaudi de determinats béns (armes, automòbils, etc.),
ni els pagaments i quotes a les ISFLSH (sindicats, col·legis professionals,
esglésies, clubs, etc.).
Per a les ISFLSH,
la despesa en consum final inclou dues categories:
·
El valor dels béns i servicis per elles produïts que no
siga formació bruta de capital per compte propi ni despesa de les llars o
altres unitats
·
Les despeses per elles realitzades en béns i servicis
produïts per productors de mercat, que se subministren a les llars, sense cap
transformació, per al seu consum com a transferències socials en espècie.
Igualment, la
despesa en consum final per part de les administracions públiques inclou dues
categories:
·
El valor dels béns i servicis per elles produïts que no
siga formació bruta de capital per compte propi ni vendes.
·
Les adquisicions per elles realitzades en béns i
servicis produïts per productors de mercat, que se subministren a les llars,
sense cap transformació, per al seu consum com a transferències socials en
espècie.
P.4 Consum final
efectiu: permet identificar les unitats que efectivament
adquirixen els dits béns i es beneficien del seu ús immediatament o
posteriorment. Comprén els béns i servicis adquirits per unitats institucionals
residents per a la satisfacció directa de les necessitats humanes, ja siguen
estes individuals o col·lectives:
·
Consum final
individual efectiu: quan els béns i servicis són adquirits per
una llar i utilitzats per a satisfer les necessitats i carències dels seus
membres. El consum individual es pot
observar i registrar, tant el moment en què s'utilitza, com qui l'utilitza. Per
part de l'usuari ha d'existir una voluntat d'ús (anar a l'hospital, anar al
col·legi) i la seua utilització implica la impossibilitat de la seua adquisició
per altres llars o persones.
·
Consum final
col·lectiu efectiu: quan els servicis es presten de forma
simultània a tots els membres de la comunitat o d'una part específica d'esta.
El seu ús és passiu i són finançats i subministrats exclusivament per les
administracions públiques. Així mateix, la prestació d'un servici col·lectiu a
una persona no implica la reducció de quantitat disponible per a la resta dels
membres de la comunitat.
La diferència
entre ambdós conceptes consistix que el consum final efectiu inclou el consum
de determinats béns i servicis produïts per les administracions públiques i les
ISFLSH i subministrats a les llars, que es consideren transferències socials en
espècie (D.63). En conseqüència, esta diferenciació del consum final sorgix en
analitzar per separat cada sector institucional, mentre que en el conjunt de
l'economia ambdós conceptes coincidixen, tal com es deduix del quadre següent:
|
|
Sector que realitza la despesa |
|
||
|
|
Administracions públiques |
ISFLSH |
Llars |
Adquisicions totals |
|
Consum individual |
X (= Transferències socials en espècie) |
X (=
Transferències socials en espècie) |
X |
Consum final
individual efectiu de les llars |
|
Consum col·lectiu |
X |
0 |
0 |
Consum final
col·lectiu efectiu de les administracions públiques |
|
Total |
Despesa en consum final de les AAPP |
Despesa en consum final de les ISFLSH |
Despesa en consum final de les llars |
Consum final efectiu total = Despesa total
en consum final |
Tota la despesa en
consum final finançada per les llars i per les ISFLSH es considera individual
(en el cas de les ISFLH, per conveni). Per tant, d'acord amb l'esquema
anterior:
Consum final
efectiu total = Consum final efectiu de les llars + Consum final col·lectiu
efectiu de les administracions públiques.
Igualment es convé
que no hi ha transferències socials en espècie amb la resta del món (encara que
sí monetàries), per tant:
Consum final efectiu total = Despesa total en consum final.
En el marc input-output, el consum final recull les
despeses de les famílies residents i no residents en l'adquisició de béns i
servicis en el territori en qüestió. Això obliga a haver de calcular el consum
dels no residents durant la seua estada en la regió i dels residents en la seua
estada fora de la seua regió. Ambdues partides s'introduïxen com ajusts de les
estimacions inicials de les importacions i exportacions i, per l'import de la
part corresponent al consum de les compres en l'estranger, de la despesa en
consum final.
Per a concloure es pot indicar que la
distinció entre despeses de consum final i consum final efectiu depén de la
distinció general entre ‘despeses en béns i servicis’ i ‘adquisicions de béns i
servicis’, distinció que s'aplica a altres tipus d'activitats com la producció
i la formació de capital, així com al consum. Per tant, cal distingir entre:
-
Despesa en béns i servicis: són els imports amb què els
compradors paguen als venedors a canvi dels béns i servicis que estos
subministren als mateixos compradors o a altres unitats institucionals per ells
designades. Per tant, la unitat que compra i contrau l'obligació de pagar no té
per què ser la mateixa unitat que pren possessió del bé o servici. Així, és
habitual que unitats de les administracions públiques o les ISFLSH paguen per
béns i servicis que els venedors subministren a les llars.
-
Adquisició de béns i servicis: les unitats
institucionals adquirixen els béns i servicis quan es convertixen en les
propietàries dels dits béns o quan es completa el servici prestat a estes. El
valor dels béns o servicis adquirits comprén el valor dels béns o servicis que
s'adquirixen per mitjà d'una despesa, més el valor dels béns o servicis rebuts
com a transferències en espècie, menys el valor dels béns o servicis
transferits a altres unitats.
P.5. FORMACIÓ
BRUTA DE CAPITAL
La formació bruta
de capital comprén:
P.51 Formació
bruta de capital fix: comprén les adquisicions menys les
disposicions (cessions) d'actius fixos realitzades pels productors residents
durant un període determinat, més certs increments del valor dels actius no
productius derivats de l'activitat productiva de les unitats de producció o les
unitats institucionals. Els actius fixos són actius materials o immaterials
obtinguts a partir de processos de producció, utilitzats de forma repetida o
contínua en altres processos de producció durant més d'un any.
P.52 Variació
d'existències: diferència entre el valor de les entrades en
existències i el valor de les eixides o el de qualsevol pèrdua corrent dels
béns mantinguts en existències. Es distingixen les categories següents:
·
Matèries primeres i subministraments
·
Treballs en curs (producció no acabada)
·
Béns acabats
·
Béns destinats a la revenda (mercaderies)
P.53 Adquisicions
menys cessions d'objectes valuosos
P.6.
EXPORTACIONS I P.7. IMPORTACIONS
En ambdós casos es
tracta d'operacions (vendes o compres, bescanvis, cessions o donacions) per
mitjà de les quals s'intercanvien béns i servicis entre residents i no
residents.
Tal com indica el
SEC-95, cal distingir entre intercanvis entre estats membres de la Unió Europea
(intra-UE) i importacions i exportacions amb països tercers (extra-UE).
2.2.2. Operacions
de distribució
Les operacions de
distribució són aquelles per mitjà de les quals es distribuïx el valor afegit
generat per la producció entre el treball, el capital i les administracions
públiques, així com les operacions que suposen la redistribució de renda i
riquesa.
Les operacions de
distribució que es tindran en compte en este apartat, per produir-se al si de
les UAE locals són les següents:
D.1. REMUNERACIÓ
DELS ASSALARIATS
La remuneració dels
assalariats comprén tota la remuneració en efectiu i en espècie a pagar pels
ocupadors als seus assalariats com a contrapartida del treball realitzat per
estos durant el període comptable.
Se subdividix en
els conceptes següents:
D.11 Sous i salaris:
·
Els sous i salaris en efectiu inclouen:
a.
els sous i salaris bàsics pagats regularment, així com
les gratificacions per hores extraordinàries i de qualsevol altre tipus
(nocturnitat, perillositat, treball en dies festius, etc.)
b.
els complements per carestia de la vida, residència i
trasllat a l'estranger
c.
primes de productivitat, per plans d'incentius,
participació en beneficis, gratificacions de Nadal
d.
complements de transport al i des del lloc de treball
(no inclou els complements o reemborsos als assalariats per les despeses que es
produïxen en els viatges com a conseqüència de les seues funcions)
e.
les comissions, propines, primes d'assistència, etc.
f.
els pagaments efectuats pels ocupadors als seus
assalariats en el marc de plans de pensions
g.
els pagaments excepcionals als assalariats que abandonen
l'empresa, si no estan vinculats a un conveni col·lectiu
h.
ajudes en efectiu per a llogar vivendes pagades pels
ocupadors als seus assalariats
i.
valor de totes les cotitzacions socials
j.
impostos sobre la renda, a càrrec de l'assalariat,
encara que siga l'ocupador qui els reté i paga directament a les autoritats
fiscals o al sistema de seguretat
·
Els
sous i salaris en espècie són els
béns i servicis, o altres prestacions, proporcionats gratuïtament o a preus
reduïts pels ocupadors i que els assalariats poden utilitzar en el seu temps
lliure i de la forma que desitgen per a la satisfacció de les seues necessitats
o les d'altres membres de les seues llars (menjadors d'empresa, guarderies,
servicis de lloguer de vivendes, uniformes, servicis de vehicles automòbils i
altres béns duradors facilitats per a l'ús personal dels assalariats, consum i
ús de béns i servicis produïts per l'empresa a què tenen accés els assalariats
de forma gratuïta, com per exemple, viatges de ferrocarril o aeris, etc.).
D.12 Cotitzacions socials:
D.121.
Cotitzacions socials efectives a càrrec dels ocupadors: pagaments que
realitzen els ocupadors en benefici dels seus assalariats a les entitats
asseguradores (administracions de seguretat social i sistemes privats amb
constitució de reserves).
D.122.
Cotitzacions socials imputades a càrrec dels ocupadors: representen la
contrapartida de les prestacions socials directes dels ocupadors.
D.2. IMPOSTOS SOBRE LA PRODUCCIÓ I LES IMPORTACIONS
Estos impostos són
els pagaments obligatoris sense contrapartida, en efectiu o en espècie,
recaptats per les administracions públiques, que graven la producció i les
importacions de béns i servicis, la utilització de mà obra, la propietat o l'ús
de la terra, edificis i altres actius utilitzats en la producció. El seu
pagament ha de realitzar-se encara que no se n'obtinguen beneficis.
La seua divisió és
la següent:
D.21. Impostos
sobre els productes: són impostos a pagar per cada unitat produïda
o distribuïda d'un determinat bé o servici. Poden consistir en un import
monetari específic per unitat d'un bé o servici o calcular-se ad valorem com un percentatge específic
del seu preu unitari o del seu valor:
D.211. Impostos
del tipus valor afegit: són impostos sobre els béns i servicis que
les empreses recapten per etapes i que al final recauen en la seua totalitat
sobre els compradors finals. Els productors estan obligats a pagar únicament la
diferència entre l'IVA facturat sobre les seues vendes i l'IVA suportat per les
seues compres destinades tant als seus consums intermedis com a la seua
formació bruta de capital fix.
L'IVA es registra
net, en el sentit que:
a.
la producció de béns i servicis i les importacions es
valoren exclòs l'IVA facturat
b.
la compra de béns i servicis es registra inclòs l'IVA no
deduïble
L'IVA es registra com un impost que el suporten els
compradors, i no els venedors, però només aquells compradors que no puguen
deduir-lo. Per tant, la major part d'este impost recau sobre el consum de les
llars, si bé pot haver-hi activitats les empreses de les quals no poden
deduir-se l'IVA lligat a les seues compres, per tractar-se d'activitats
exemptes segons la legislació tributària. Referent a l'any 2000, entre els
sectors amb els quals realitzen activitats exemptes es pot mencionar:
a.
comunicacions: la part dels servicis postals públics
b.
banca i institucions de crèdit
c.
assegurances
d.
lloguer de béns mobles
e.
servicis sanitaris destinats i no destinats a la venda,
excepte els veterinaris
f.
ensenyament i investigació destinat i no destinat a la
venda
g.
Administració pública i Defensa
h.
servicis socials
i.
servici domèstic i altres servicis (servicis religiosos,
etc.)
D.212. Impostos i
drets sobre les importacions, exclòs l'IVA: comprenen els
pagaments obligatoris, exclòs l'IVA, recaptats per les administracions
públiques i les institucions de la Unió Europea sobre els béns importats a fi
d'admetre'ls en lliure circulació en el territori econòmic, així com sobre els
servicis prestats a les unitats residents per unitats no residents.
D.214. Impostos
sobre els productes, exclosos l'IVA i els impostos sobre les importacions:
comprenen els impostos sobre els béns i servicis que graven la producció,
exportació, venda, transferència, arrendament o lliurament dels dits béns i
servicis, o la seua utilització per a consum final propi o per a formació bruta
de capital per compte propi.
En esta rúbrica s'inscriuen impostos com els drets de
timbre sobre la venda de determinats productes (begudes, tabac, documents
legals o xecs), la matriculació de vehicles, impostos sobre espectacles i
diversions, sobre loteries, jocs i apostes, etc.
D.29 Altres impostos sobre la producció:
comprenen tots els impostos que suporten les empreses com a resultat de la seua
participació en la producció, independentment de la quantitat o el valor dels
béns i servicis produïts o venuts.
En esta rúbrica
s'inscriuen els impostos d'activitat econòmica, els impostos sobre utilització
d'actius fixos en el procés de producció (automòbils, maquinària, etc.), els
impostos pagats per les empreses per a obtindre llicències empresarials i
professionals, els impostos lligats a fenòmens com la contaminació, etc.
D.3 SUBVENCIONS
Les subvencions
són pagaments corrents sense contrapartida que les administracions públiques o
les institucions de la Unió Europea efectuen als productors residents a fi
d'influir en els seus nivells de producció, en els seus preus, o en la
remuneració dels factors de producció.
Es dividixen en:
D.31 Subvencions
als productes: són subvencions a pagar per unitat d'un bé o servici
produït o importat. La subvenció pot consistir en un import monetari específic
per unitat d'un bé o servici, o pot calcular-se ad valorem com un
percentatge específic del preu unitari; es pot calcular també com la diferència
entre un preu específic que es té com a preu objectiu i el preu de mercat
efectivament pagat pel comprador. Per conveni, les subvencions als productes
només poden correspondre a la producció de mercat (P.11) o a la producció per a
ús final propi (P.12), i no es poden registrar en l'altra producció no de
mercat (P.13). La seua divisió és la següent:
D.311 Subvencions
a les importacions: són
subvencions als productes exigibles quan els béns creuen la frontera per a ser
utilitzats en el territori econòmic o quan els servicis es presten a unitats
institucionals residents. Poden incloure les pèrdues que, en el marc d'una
determinada política governamental, tenen els organismes comercials públics la
funció dels quals és comprar productes de no residents i vendre'ls després a
preus més baixos a unitats residents.
D.319 Altres
subvencions als productes: inclou les subvencions als productes d'ús
interior, les destinades a compensar pèrdues per facturar a preus per davall
del seu cost mitjà com a conseqüència de l'aplicació d'una determinada política
econòmica i social, les subvencions directes a les exportacions, etc.
D.39 Altres subvencions a la producció: comprenen
les subvencions que poden rebre les unitats de producció residents com a
conseqüència de la seua participació en la producció, excepció feta de les
subvencions als productes.
Els altres
productors no de mercat poden rebre altres subvencions a la producció únicament
si estos pagaments depenen de normes generals aplicables tant als productors de
mercat com als productors no de mercat.
En esta rúbrica
s'inclouen les subvencions al factor treball, les destinades a reduir la
contaminació, les bonificacions d'interessos, la sobrecompensació de l'IVA a
causa del règim de tant alçat, freqüent en l'agricultura.
Interessa
ressenyar que no es consideren subvencions:
-
Les transferències corrents de les administracions a les
llars en la seua qualitat de consumidors (són Transferències corrents diverses D.75).
-
Les transferències corrents entre les distintes
administracions públiques en la seua condició de productores de béns i servicis
no de mercat (exceptuant les Altres
subvencions a la producció D.39), ja que es registren en la rúbrica Transferències corrents entre
administracions públiques (D.73).
-
Les ajudes a la inversió.
-
Els pagaments extraordinaris als fons d'assegurances
socials, sempre que els dits pagaments estiguen destinats a incrementar les
reserves actuarials dels dits fons, ja que es consideren Altres transferències de capital (D.99).
-
Les transferències de les administracions públiques a
societats o quasisocietats no financeres per a cobrir pèrdues de diversos
exercicis o excepcionals, que es classifiquen en l'epígraf d'Altres transferències de capital (D.99).
-
La cancel·lació de deutes contrets per les unitats
productives amb l'administració, que es tracten com Altres transferències de capital (D99).
-
La compra d'accions per part de l'administració.
-
Els pagaments realitzats per les administracions
públiques als productors de mercat per a pagar, totalment o parcialment, els
béns i servicis que els dits productors de mercat subministren directament i de
forma individual a les llars en el marc dels riscs i necessitats socials
(malaltia, invalidesa o incapacitat, accidents laborals, vellesa,
supervivència, maternitat, càrregues familiars, foment de l'ocupació,
desocupació, vivenda, educació, pobresa) i als quals les llars tenen un dret
establit legalment. Estos pagaments s'inclouen en la Despesa en consum individual de les administracions públiques (P.31) i, posteriorment, en les Prestacions socials en espècie (D.631) i
en el Consum individual efectiu de
les llars (P.41).
2.2.3 La valoració
dels fluxos de béns i servicis
Els fluxos entre
unitats institucionals es poden mesurar en termes físics, però el normal és la
conversió a termes monetaris, i el mediador en este pas és el preu.
El mesurament
quantitatiu de la producció és directa; no obstant això, la conversió dels
fluxos de termes físics a monetaris suposa entrar en majors matisacions, ja que
el preu no és únic i inalterable sinó que es transforma a mesura que es van
produint els intercanvis entre unitats institucionals.
Per a examinar els
preus es pot realitzar la divisió següent:
·
Preus interiors, que es
referixen a la valoració dels fluxos entre unitats residents
·
Preus exteriors, que es
referixen a la valoració dels fluxos entre unitats residents i no residents
-
Preus interiors:
El preu pagat per un determinat producte es
compon de diferents operacions que donen lloc a tres tipus de preus:
·
Preu bàsic o preu de producció: és el preu que els
productors reben dels compradors per cada unitat d'un bé o servici produït,
descomptant-ne els impostos sobre els productes i sumant les subvencions als
productes. Exclou també els marges de comerç i les despeses de transport
facturats per separat pel productor, però sí que inclou els marges de transport
que el productor consigna en la mateixa factura, encara que constituïsquen una
partida diferenciada d'esta.
·
Preu del productor o preu d'eixida de fàbrica: és la
quantitat que rep el productor del comprador per una unitat d'un bé o servici
obtinguda com a producció. Afig al preu bàsic o de producció els impostos menys
les subvencions sobre els productes. No s'hi inclou l'IVA deduïble facturat al
comprador ni els marges de distribució (comerç i transport).
·
Preu
d'adquisició o preu de comprador: és el que el comprador paga efectivament pels
béns i servicis en el moment d'adquirir-los. Afig al preu del productor les
despeses de transport abonades per separat pel comprador i els marges de comerç
així com l'IVA no deduïble, però no inclou l'IVA deduïble que grava els
productes.
Les relacions entre els diferents tipus de
preus es mostren en l’esquema següent:
CRITERIS DE VALORACIÓ DE LA PRODUCCIÓ
Encara que el
sistema reconeix dos tipus de preus per a la producció (preus bàsics i preus de
productor) es decanta pels preus bàsics perquè és el més homogeni, és útil quan
funciona un sistema d'IVA o anàleg i el seu referent són les quantitats
realment disponibles pel productor.
Els preus bàsics
seran superiors als preus de productor en aquelles activitats econòmiques
subvencionades (activitats agrícoles, extracció d'alguns minerals...). Al
contrari, seran inferiors en aquelles activitats els productes de les quals
estan gravats (refinament de petroli, begudes alcohòliques, tabac, joc...).
La diferència
entre l’una i l’altra valoració es reflectix en la fila d'impostos, que permet
l'equilibri entre l'oferta i la demanda de béns i servicis, valorada esta
última sempre a preus d'adquisició.
D'acord amb tot
açò, les distintes variables apareixen valorades de la següent manera:
-
La producció: preus bàsics
-
Els consums intermedis: preus d'adquisició
-
El consum de les llars: preus d'adquisició
-
La formació bruta de capital fix: preus d'adquisició
-
El valor afegit brut, atés que és un saldo entre
producció i consums intermedis, dependrà de la valoració dels seus generadors:
·
el VAB a preus bàsics es derivarà de la producció a
preus bàsics i dels consums intermedis a preus d'adquisició
·
el VAB a preus de productor s'establix com la producció
valorada a preus de productor menys el consum intermedi a preus d'adquisició.
Quant al VAB a
cost dels factors, encara que és una valoració que no apareix en el SEC, té ple
sentit en recollir la suma de la remuneració d'assalariats i l'excedent brut
d'explotació. Dit d'una altra forma, es podria obtindre sostraient del VAB a
preus bàsics els altres impostos menys les subvencions sobre la producció. Però
el VAB al cost dels factors és més una variable de renda que de producció, la
qual cosa significa que ni els assentaments de producció de la taula d'origen,
ni els valors afegits de la taula de destinació, s'oferixen al cost dels
factors.
-
Preus en el comerç exterior
Pel que es fa al
comerç exterior amb altres països, el SEC 95 combina els criteris de valoració
CIF i FOB. Es tracta de preus anàlegs als emprats fins ara. La diferència entre
estos dos preus consistix en els costos de transport i assegurança entre la
frontera del país exportador i la del país importador:
·
El preu cost, asegurança i nòlit (CIF) inclou, a més del
valor del bé, el transport i les assegurances des de l'eixida de fàbrica del
país exportador fins a la frontera del país importador. Es considera un preu
assimilable al preu bàsic d'un bé o servici produït per productors residents ja
que constituïx el preu d'un bé en el moment del seu lliurament en la frontera
del país importador o el preu d'un servici prestat a un resident, abans del
pagament dels drets d'importació o altres impostos sobre les importacions, o
dels marges comercials i de transport dins del país importador.
·
El preu franc a bord (FOB), tanmateix, inclou el valor
dels béns a preus bàsics més els servicis d’assegurança i transport fins a la
frontera del país exportador.
El sistema
determina que per al càlcul dels agregats i els comptes dels sectors, tant les
importacions com les exportacions han de valorar-se a preus FOB.
No obstant això,
quan es tracta de grups de productes que participen en equilibris, com succeïx
en les taules d'origen i destinació i la taula input output simètrica,
el SEC establix que les importacions han de valorar-se a preus CIF en la
frontera del país importador. Esta valoració, a més de ser la que s'assembla al
preu bàsic, és la que s'utilitza en les fonts estadístiques duaneres que
proporcionen les dades d'importacions. Es produïx així un desajust entre la
valoració de les importacions per grups de productes i el càlcul de l'agregat
de les operacions d'importació.
El pas de la suma
dels preus CIF de les importacions a l'agregat FOB de les dites importacions
requerix llevar els costos dels servicis d’assegurança i transport des de la
frontera del país exportador fins a la de l'importador. Açò conduïx a dos
possibles situacions d'ajust:
-
Si els dits servicis han sigut realitzats per empreses
de transport no residents en el país o regió, es comptabilitzarien com a
importacions de servicis, llevant l'import del servici de transport del valor
d'importació del bé i incloent-lo en les caselles corresponents.
-
Si estos servicis han sigut realitzats per empreses
residents s'hauria d'estimar el seu cost i incloure'l com una partida d'ajust,
el valor de la qual seria igual als servicis de transport i assegurança
prestats per unitats residents en les importacions. En este cas s'inclourien en
les produccions de les empreses de transport residents com una exportació de
servicis. Atesa la impossibilitat de calcular el cost del servici de transport
entre fronteres, en l'elaboració del MIOCV-00 s'ha considerat que els servicis
de transport i assegurança relatius a les operacions d'importació han sigut
realitzats per unitats no residents.
2.3. El sistema de
comptes i els agregats
El SEC registra
els fluxos i els estocs en una sèrie ordenada de comptes que descriu el cicle
econòmic des de la generació de la renda fins a la seua acumulació en forma
d'actius, passant per la seua distribució i la seua redistribució. Cada una
d'elles mostra operacions que s'equilibren, bé per les definicions adoptades,
bé per un saldo significatiu que es
trasllada al compte següent.
2.3.1 La classificació dels comptes
Els comptes
s'agrupen en tres categories: comptes corrents, comptes d'acumulació i
balanços:
COMPTES CORRENTS
Els comptes
corrents se centren en la generació, distribució i redistribució de la renda i en la seua utilització en forma de consum
final. Permeten calcular l'estalvi, factor essencial de l'acumulació. Els
comptes corrents són els següents:
I. Compte de
producció: mostra les operacions relatives al propi procés de
producció.
II. Comptes de distribució
i utilització de la renda: la distribució i la utilització de la renda
s'analitzen en quatre etapes:
II.1 Comptes de distribució primària de la
renda: en esta primera etapa es mostra la generació de la renda derivada
directament del procés de producció i la seua distribució entre els factors de
producció (treball i capital) i les administracions públiques (a través dels
impostos sobre la producció i les importacions i de les subvencions). Permet
calcular l'excedent d'explotació (o renda mixta, en el cas de les llars) i la
renda primària a través dels següents comptes:
a. II.1.1
Compte d'explotació: pot calcular-se tant per a les branques d'activitat
com per als sectors i subsectors institucionals (si es disposa de la informació
necessària)
b. II.1.2
Compte d'assignació de la renda primària: únicament es referix als sectors
i subsectors institucionals, ja que determinats fluxos relacionats amb el
finançament i els actius no poden desglossar-se per branques.
II.2 Compte de distribució secundària de la
renda: mostra com s'assigna el saldo de rendes primàries d'un sector
institucional per mitjà de la
redistribució, és a dir, per mitjà dels impostos corrents sobre la renda, el
patrimoni, etc., les cotitzacions i les prestacions socials i les altres transferències
corrents. El seu saldo és la renda disponible.
II.3 Compte de redistribució de la renda en
espècie: oferix una visió més àmplia de la renda de les llars en incloure
les prestacions socials en espècie i les transferències de béns i servicis individuals
no de mercat agrupades sota la categoria de transferències socials en espècie.
El saldo del compte és la renda disponible ajustada.
II.4 Compte d'utilització de la renda:
mostra, per als sectors institucionals que tenen consum final, com es distribuïx
la renda disponible (o la renda disponible ajustada) entre la despesa en consum
final (o el consum final efectiu) i l'estalvi a través dels següents comptes:
a. II.4.1 Compte
d'utilització de la renda disponible
b. II.4.2 Compte
d'utilització de la renda disponible ajustada
COMPTES D’ACUMULACIÓ
III. Comptes
d'acumulació: són comptes de fluxos i s'hi analitzen els diversos
components de les variacions dels actius i els passius de les distintes unitats
i permeten registrar les variacions del patrimoni net:
III.1 Compte de capital: registra les
adquisicions menys les cessions d'actius no financers realitzades per unitats
residents i mesura la variació del patrimoni net deguda a l'estalvi (saldo
final dels comptes corrents) i a les transferències de capital.
a. III.1.1 Compte
de variacions del patrimoni degudes a l'estalvi i a les transferències de
capital
b. III.1.2 Compte
d'adquisicions d'actius no financers
III.2 Compte financer: registra, per
tipus d'instrument financer, les variacions dels actius financers i dels
passius que donen lloc a la capacitat o necessitat de finançament.
III.3 Compte d'altres variacions dels actius: registra les variacions dels actius i
passius de les unitats que no es deuen a l'estalvi i a les transferències
voluntàries de riquesa, ja que es registren en el compte de capital i en el
compte financer.
BALANÇOS
IV. Balanços: mostren
el total dels actius i els passius de les diverses unitats al principi i al
final del període comptable, així com el seu patrimoni net.
COMPTES DE LA
RESTA DEL MÓN
V. Comptes de la
resta del món: registren les operacions entre unitats residents i no
residents.
Finalment, el compte de béns i servicis (0) mostra per
grups de productes i per al total de l'economia com s'utilitzen els béns i
servicis disponibles.
En els Comptes
Nacionals esta successió de comptes s'aplica, totalment o parcialment, a les
unitats institucionals, els sectors i subsectors institucionals, les branques
d'activitat i l'economia en el seu conjunt (total de l'economia). No obstant
això, les dificultats conceptuals fan que el mateix SEC limite els Comptes
Regionals al registre de les activitats de producció per branques d'activitat i
als comptes d'alguns sectors institucionals.
Tenint en compte
tant les mencionades dificultats conceptuals que impliquen la regionalització
dels comptes, com la falta d'informació necessària per a la seua elaboració,
els comptes que s'han obtingut en l'elaboració del MIOCV-00 són els següents:
-
Per al total de l'economia: el Compte de béns i servicis (0), el Compte de producció (I) i el Compte
d’explotació (II.1.1)
-
Per a les 84 branques d'activitat: el Compte de producció (I) i el Compte d'explotació (II.1.1). Estos
comptes es presenten en forma de taula de doble entrada.
2.3.2 La successió
de comptes i saldos comptables
En les següents
línies es descriu un poc més detalladament el contingut d'estos comptes. Com
s'ha mencionat, la successió de comptes s'ha aplicat, en el cas del MIOCV-00, a
les branques d'activitat i a l'economia en el seu conjunt. Per este motiu, en
els comptes que es veuen afectats s'assenyalen expressament les
característiques específiques que adoptarien segons facen referència a les unes
o a l’altra.
Els saldos
comptables s'oferixen en termes bruts .
Compte de béns i servicis (0)
|
Recursos |
|
Utilitzacions |
||
|
P.1 |
Producció |
|
P.2 |
Consums
intermedis |
|
P.11 |
Producció de
mercat |
|
P.3 |
Despesa en
consum final |
|
P.12 |
Producció per a
ús final propi |
|
P.31 |
Despesa en
consum individual |
|
P.13 |
Una altra
producció no de mercat |
|
P.32 |
Despesa en
consum col·lectiu |
|
D.21 |
Imposts sobre
els productes |
|
P.51 |
Formació bruta
de capital fix |
|
D.31 |
Subvencions als
productes |
|
P.52 |
Variació
d'existències |
|
P.7 |
Importacions de
béns i servicis |
|
P.6 |
Exportacions de
béns i servicis |
Com ja s'ha
mencionat, el compte de béns i servicis té per objecte mostrar com s'utilitzen
els béns i servicis disponibles. Mostra l'equilibri “ex post” entre l'oferta i
la demanda dels fluxos de productes.
Atés que la producció es valora a preus bàsics i les utilitzacions a preus
d'adquisició, els recursos han d'incloure els impostos menys les subvencions
sobre els productes.
En tractar-se d'un
compte equilibrat per definició no té saldo comptable.
Compte de producció (I)
|
Utilitzacions |
|
Recursos |
||
|
P.2 |
Consums
intermedis |
|
P.1 |
Producció |
|
|
|
|
P.11 |
Producció de
mercat |
|
|
|
|
P.12 |
Producció per a
ús final propi |
|
|
|
|
P.13 |
Una altra
producció no de mercat |
|
B.1b/ B.1*b |
Valor afegit brut/Producte interior brut |
|
D21-31 |
Imposts menys
subvencions dels productes (només per al total de l'economia) |
Este compte registra les operacions del procés de producció: els seus recursos
inclouen la producció i les seues utilitzacions els consums intermedis. En el
SEC s'establix tant per als sectors institucionals com per a les branques de
producció, per la qual cosa està lligat amb el marc input-output.
El marc input-output, com a element d'anàlisi de
l'estructura productiva, conté la informació per a elaborar este compte i el
següent (Compte d'explotació).
El compte de
producció aporta un dels saldos més importants del sistema, el valor afegit
brut o valor generat per tota unitat dedicada a una activitat econòmica, i un
agregat essencial per al total de l'economia, el producte interior brut.
El valor afegit
brut resulta econòmicament significatiu per als sectors institucionals i per a
les branques d'activitat. Atés que la producció es valora a preus bàsics i els
consums intermedis a preus d'adquisició, el valor afegit no inclou
els impostos menys les subvencions sobre els productes (D.21-D.31). Este flux
no entra, per tant, en la determinació del valor afegit brut per branques
d'activitat.
Però si s'obté el
compte corresponent per al total de l'economia, sí que han d'incloure's entre
els recursos, a més de la producció de béns i servicis, els impostos menys les
subvencions sobre els productes, la qual cosa permet obtindre el producte
interior brut a preus de mercat com un saldo comptable.
Compte d'explotació (II.1.1)
|
Utilitzacions |
|
Recursos |
||
|
D.1 |
Remuneració
d'assalariats |
|
B.1b/ B.1*b B.1n/ B.1*n |
Valor afegit brut/Producte interior brut Valor afegit net/Producte interior net |
|
D.11 |
Sous i salaris |
|
|
|
|
D.12 |
Cotitzacions
socials a càrrec dels ocupadors |
|
|
|
|
D.2 |
Impostos sobre
la producció i les importacions |
|
|
|
|
D.21 |
Impostos sobre
els productes |
|
|
|
|
D.29 |
Altres impostos
sobre la producció |
|
|
|
|
D.3 |
(-) Subvencions |
|
|
|
|
D.31 |
(-) Subvencions
als productes |
|
|
|
|
D.39 |
(-) Altres
subvencions a la producció |
|
|
|
|
B.2b/B.3b |
Excedent d'explotació brut / Renda mixta
bruta |
|
|
|
El compte
d'explotació mostra en quina mesura el valor afegit cobrix la remuneració dels
assalariats i els altres impostos menys les subvencions sobre la producció.
En este compte es
mesura, així mateix, l'excedent d'explotació com a saldo del compte, que
correspon a la renda que obtenen les unitats de la utilització dels seus propis
actius de producció.
En el cas de les
empreses pertanyents al sector de les llars, el saldo comptable d'este compte
conté de forma implícita un element que correspon a la remuneració del treball
realitzat pel propietari o els membres de la seua família i que no pot
distingir-se dels seus beneficis com a empresari. En este cas el saldo es
denomina ‘renda mixta’. En la resta de sectors institucionals, el saldo es
denomina “excedent d'explotació”.
El compte
d'explotació és el primer compte que estima la distribució de la renda que es
genera en el procés de producció dins de la mateixa unitat productiva. El nexe
entre producció i renda es porta a terme per mitjà del saldo del compte de
producció, és a dir, el valor afegit.
2.3.3 El Producte
Interior Brut (PIB)
El Producte
Interior Brut és una variable que sintetitza la importància econòmica d'un
espai econòmic. Atesa la seua rellevància, és interessant dedicar-li una
atenció expressa en este apartat.
El PIB es valora a
preus de mercat i es pot obtindre de les taules d'origen i destinació per tres
mètodes diferents:
-
Enfocament de producció: en tractar-se bàsicament d'un
concepte de valor afegit, des d'esta òptica s'obtindria de la suma de la
producció a preus bàsics per branques d'activitat, menys la suma dels consums
intermedis a preus d'adquisició per branques d'activitat, més els impostos nets
sobre els productes. Els consums intermedis per branca d'activitat inclouen la
utilització dels servicis d'intermediació financera mesurats indirectament.
-
Enfocament de la renda: es calcula per suma dels
diversos components del valor afegit per branques d'activitat, més els impostos
nets sobre els productes.
-
Enfocament de la despesa: en este cas es deriva de la
suma de les categories d'utilitzacions finals de béns i servicis menys les
importacions. És a dir, exportacions menys importacions, més despesa en consum
final, més formació bruta de capital fix, tots ells a preus d'adquisició.
2.4. El marc input-output
El marc input-output està format bàsicament per
dos tipus de taules:
-
Taules d'origen i destinació
-
Taules input-output
simètriques
A continuació
s'oferix una breu descripció d'estes taules, deixant per a l'apartat següent
algunes qüestions específiques rellevants que sorgixen en el moment de la seua
elaboració.
2.4.1 Les taules
d'origen i destinació
Les taules
d'origen i destinació són matrius per branques d'activitat (columnes) i
productes (files) en les quals es descriuen els processos productius i les
operacions de béns i servicis d'una economia, la qual cosa permet conéixer:
-
La desagregació de la producció de les branques
d'activitat per tipus de productes
-
L'estructura dels costos de producció i de la renda
generada en el procés de producció
-
La distribució dels fluxos de béns i servicis produïts
dins de l'economia i importats entre les diferents utilitzacions intermèdies o
finals, incloses les exportacions
La taula d'origen mostra l'oferta de béns
i servicis per producte i tipus de proveïdor, distingint la producció de les
branques d'activitat interiors i les importacions. La taula 2.4.A. és una
representació esquemàtica de la taula d'origen:
Taula 2.4.A.: Esquema de la taula d'origen
|
Oferta |
Branques 1 2...........n |
Total interior |
Importacions CIF |
Oferta total a p.b. |
Marges de distribució |
Imposts nets sobre els productes |
Oferta total a p.a. |
|
Productes: 1 2 . . m |
Producció
interior per producte i per branca d'activitat |
|
|
|
|
|
|
|
Producció
interior |
Producció
interior total per branca a p.b. |
|
|
|
|
|
|
|
Consum en
l'exterior de residents |
|
|
|
|
|
|
|
|
Producció
regional |
Producció
regional total per branca a p.b. |
|
|
|
0 |
|
|
|
Producció de
mercat |
|
|
|
|
|
|
|
|
Per a ús final
propi |
|
|
0 |
|
0 |
|
|
|
Una altra
producció no de mercat |
|
|
0 |
|
0 |
|
|
La taula d'origen
s'organitza de la següent forma:
-
Les columnes corresponents a les n branques d'activitat
i la columna de Total interior
conformen la submatriu de producció interior a preus bàsics (productes segons
les branques que els produïxen).
-
La columna d'Importacions CIF inclou les importacions de
productes a preus cif (distingint segons provinguen d'estats membres de la Unió
Europea o de països tercers). Junt amb la submatriu anterior es genera la
columna de l'Oferta total a preus bàsics del sistema.
-
Les columnes de Marges de distribució i d'Impostos nets
sobre els productes formen una submatriu que permet el pas de la valoració dels
productes des dels preus bàsics als preus d'adquisició.
La taula de destinació mostra les
utilitzacions de béns i servicis per producte i tipus d'ocupació, és a dir, com
a consums intermedis (per branca d'activitat), consum final, formació bruta de
capital, o exportacions. A més, en la taula es mostren els components del valor
afegit brut, és a dir, la remuneració dels assalariats, els altres impostos
menys les subvencions sobre la producció, la renda mixta neta, l'excedent net i
el consum de capital fix. La taula 2.4.B. és una representació esquemàtica de
la taula de destinació:
Taula 2.4.B.:
Esquema de la taula de destinació
|
Utilitzacions |
Branques 1 2 ........n Total |
Consum final |
Utilitzacions totals |
|
Productes: 1 2 . . m Partides d'ajust Total |
Consums intermedis per producte i branca
d'activitat |
Consums finals: Despesa en consum final: de les llars de ISFLSH de les administracions públiques Formació bruta de capital Exportacions |
Utilitzacions totals per producte |
|
Remuneració assalariats Altres impostos nets sobre la producció Excedent net d'explotació Consum de capital fix Valor afegit brut |
Components del valor afegit per branca d'activitat |
|
|
|
Producció a p.b. |
|
|
|
|
Informació suplementària: FBCF Inputs de treball |
|
|
|
En la taula de
destinació destaquen tres submatrius:
-
Consums intermedis
-
Consums finals
-
Valor afegit
La primera
d'elles, les de les utilitzacions intermèdies, llegida en columnes, mostra els
consums intermedis de béns i servicis (productes) que efectua cada branca per a
portar a terme la seua producció. D’altra banda, si s'observa des de la
perspectiva de les files indica la utilització, com a consum intermedi, a què
es destinen els béns i servicis, bé produïts interiorment, bé importats.
La submatriu de
les utilitzacions finals mostra la demanda final dels productes, segons esta
siga:
-
Despesa en consum final ( de les llars, de les ISFLSH i
de les administracions públiques)
-
Formació bruta de capital
-
Exportacions
Finalment, la
submatriu del valor afegit mostra els distints components del valor afegit per
branca d'activitat, que són els següents:
-
Remuneració d'assalariats
-
Altres impostos nets sobre la producció
-
Excedent brut d'explotació i rendes mixtes
Les taules
d'origen i destinació estan lligades entre si per mitjà de dos tipus
d'identitats (sempre que es valoren l'oferta i la demanda de forma coherent):
1)
Identitat per branca d'activitat: Producció = Inputs
Per tant, per a cada branca d'activitat:
Producció =
Consums Intermedis + Valor Afegit
És a dir, en cada branca d'activitat s'iguala la
producció (total per columnes de la taula d'origen) amb els inputs de la dita
branca d'activitat (total per columnes de la taula de destinació).
2)
Identitat per producte: Oferta total = Utilitzacions
totals
Per tant, per a cada producte:
Producció +
Importacions = Consums Intermedis + Despesa en consum final + Formació Bruta de Capital + Exportacions
És a dir, l'oferta total d'un producte (total
per files de la taula d'origen) és igual a les utilitzacions a què es destina
el dit producte (total per files de la taula de destinació).
Com ja s'ha mencionat en l'apartat 2.3, en les taules
d'origen i destinació figuren tots els fluxos dels comptes següents:
-
Compte de béns i servicis
-
Compte de producció
-
Compte d'explotació
Les taules
d'origen i de destinació es poden construir a preus d'adquisició i preus
bàsics. Quan succeeix açò últim, és a dir, quan en la taula d'origen els fluxos
de béns i servicis es valoren a preus bàsics i en la taula de destinació els
fluxos es valoren a preus d'adquisició, per a arribar a les identitats
exposades s'han d'establir els mecanismes de pas entre ambdós tipus de
valoracions.
2.4.2. Matrius de
marges de distribució, impostos i subvencions
El pas de l'oferta
i les utilitzacions valorades a preus bàsics a l'oferta i les utilitzacions
valorades a preus d'adquisició requerix l'elaboració d'unes matrius que
servixen de pont en l'ajust entre un tipus de valoració i l'altre i que es
comenten a continuació.
a) Matriu de
marges comercials i de transport
La valoració a preus bàsics implica que els marges de
distribució (comercials i de transport) es registren com a part de l'intercanvi
de productes, mentre que la valoració a preus d'adquisició implica que els
marges de distribució s'assignen als productes a què corresponen.
Per tant, s'ha de complir que el total dels marges de
distribució per producte siga igual al total dels marges obtinguts per les
branques d'activitat comercials i de transport més els obtinguts com a
activitat secundària per altres branques d'activitat.
La producció de les branques de comerç a l'engròs i al
detall es mesura pel valor dels marges comercials obtinguts sobre els béns que
venen. Per tant, el valor de la venda dels béns revenuts (és a dir, que no han
patit cap tipus de transformació i es venen en el mateix estat en què
s'adquirixen) no es considera producció i les compres per a revendre no es
consideren consums intermedis d'estes activitats.
Quant al transport, el cost total de transportar un bé
des del lloc on es fabrica fins al comprador pot incloure's en diverses
partides segons el cas que es tracte:
Si és el mateix productor qui transporta el bé, estes
despeses de transport s'inclouen en el preu bàsic, perquè es consideren com una
activitat auxiliar del productor.
Si el productor fa que el bé es transporte sense cost addicional per al comprador, estes despeses de transport queden inclosos en el preu bàsic.
Si el productor paga a un tercer perquè transporte els
béns, estos despeses de transport són part dels consums intermedis per al
productor.
El que s'indica per al productor és aplicable de la
mateixa manera als comerciants:
a. Si el transport és una activitat auxiliar del
comerciant, s'incorpora als marges comercials
b. Si no es
cobra per separat al comprador, les despeses de transport s'inclouen en el
marge comercial.
Si s'acorda que el transport el paga el comprador, encara que el realitze el productor o el comerciant, les despeses s'identifiquen com a marges de transport.
Així doncs, els marges de transport comprenen totes les
despeses de transport que paguen per separat els compradors i estan inclosos en
la utilització dels productes a preus d'adquisició, però que no ho estan en la
producció a preus bàsics d'un fabricant ni en els marges comercials dels
comerciants majoristes o detallistes.
b) Matriu
d'impostos sobre productes i importacions
Com s'ha vist
anteriorment, els impostos sobre la producció i les importacions es divideixen
així:
Imposts sobre els productes:
a.
impostos del tipus valor afegit
b.
impostos i drets sobre les importacions, exclòs l'IVA
c.
impostos sobre els productes, exclòs l'IVA i els
impostos sobre les importacions
Altres impostos sobre la producció
Idèntica classificació es pot fer per a les subvencions,
que es tracten com si foren impostos negatius sobre la producció i les
importacions.
Quant a estes últimes, les subvencions, el SEC obliga a
distingir entre les que es dirigixen als productes (centrades en gran manera en
les ajudes agrícoles de la Unió Europea) i les que es dirigixen a la producció,
com per exemple les ajudes relatives al foment de l'ocupació, ajudes a la
formació, etc.
La distinció entre els impostos que graven els productes
i els que graven la producció resulta més senzilla; l'IVA i els impostos
especials recullen la majoria dels impostos que graven els productes, mentre
que en els impostos a la producció es troba, entre altres, l'Impost
d'Activitats Econòmiques.
L'oferta a preus bàsics inclou els altres impostos nets
sobre la producció, és a dir, menys les altres subvencions a la producció. Per
a passar de preus bàsics a preus d'adquisició, han d'afegir-se els diversos
impostos sobre els productes i deduir-se les subvencions als productes.
A partir de tota esta informació es poden generar les
matrius d'impostos i subvencions però convé realitzar una menció particular al
fet impositiu de l'IVA.
L'objectiu de l'IVA és que la imposició recaiga en el
consumidor final, si bé el recaptador d'este impost és l'empresa, que l'aplica
als seus béns i servicis, siga qui siga el que els adquireix.
Esta és la norma de comportament per a la major part
dels consums intermedis i de la formació bruta de capital fix. Les excepcions
sorgixen a causa de l'existència d'activitats econòmiques exemptes (no apliquen
IVA als seus productes ni, per tant, poden deduir-se el que suporten), unitats
que podent-se deduir de fet tenen IVA suportat però no deduït i al consum
final, principal destinatari de l'impost.
D'acord amb açò, i tenint en compte la pràctica
comptable, es poden distingir els conceptes següents:
a.
IVA meritat o transferit: IVA que aplica el productor
als seus béns o servicis, o quan ven el seu immobilitzat usat, i que factura al
comprador.
b.
IVA suportat: és
l'IVA que se li factura al productor per adquisició de béns i servicis corrents
i per la compra de béns de capital. Al seu torn, l'IVA suportat pot ser:
-
IVA suportat deduïble,
quan el comprador es deduïx l'equivalent de l'IVA que li ha sigut gravat
-
IVA suportat no deduïble, quan el comprador no pot
deduir-se l'equivalent de l'IVA que li han gravat per pertànyer al col·lectiu
d'activitats exemptes.
Des d'estes
situacions s'arriba als saldos de cada empresa, com a recaptadora:
·
IVA degut pel productor per operacions corrents: saldo
entre l'IVA facturat pel productor i l'IVA deduït per compres i despeses
corrents.
·
IVA degut pel productor per adquisició de béns de
capital: saldo entre l'IVA facturat pel productor i l'IVA deduït per compra de
béns de capital.
·
IVA pagat pel productor: saldo entre l'IVA facturat pel
productor i l'IVA facturat al productor (IVA deduït per la compra d'inputs
intermedis i béns de capital).
En el SEC l'IVA ha de registrar-se en termes nets. Per tant, tota l'oferta es valora a preus bàsics, és a dir, sense incloure-hi l'IVA facturat. Els consums intermedis i les utilitzacions finals es registren a preus d'adquisició, és a dir, exclòs l'IVA deduïble.
El càlcul de la matriu de l'IVA requerix, doncs,
distingir les transaccions segons el seu origen i la seua destinació. En la
major part de les transaccions de la matriu de consums intermedis el valor és
nul; tan sols figura en aquelles branques exemptes que no se'l poden deduir
però que l'administració pública ha recaptat. El resultat és una matriu amb
valors en unes poques branques, les exemptes, mentre que el gros es concentra
en la despesa en el consum final de les llars, que són els que suporten la
major part de l'impost.
D'altra banda, l'IVA no s'aplica a les exportacions
destinades a tercers països, per la qual cosa el valor en la matriu de
destinació a preus bàsics en estos casos és nul, o negatiu si els productes
exportats obtenen algun tipus de subvencions al producte.
2.4.3. La taula
simètrica
Segons el SEC-95,
una taula input-output simètrica és
una matriu producte per producte o branca d'activitat per branca d'activitat en
la qual es descriuen els processos interiors de producció i les operacions de
béns i servicis de l'economia nacional o regional amb gran detall.
En una taula input-output simètrica es condensa
l'origen i la destinació en una sola taula. Però hi ha una diferència de
concepte fonamental entre una taula input-output
simètrica i una taula combinada d'origen i destinació: en la taula d'origen i
destinació, les dades relacionen productes amb branques d'activitat, mentre que
en la taula input-output simètrica,
les dades relacionen productes amb productes o branques d'activitat amb
branques d'activitat. Per tant, en una taula input-output simètrica s'utilitza, tant per a les files com per a
les columnes, bé una classificació de producte, bé una classificació per branca
d'activitat.
En la taula 2.4.C. s'observa l'esquema d'una
taula simètrica producte per producte, que té una estructura semblant a la
taula de destinació.
Taula 2.4.C.: Esquema de la taula input-output simètrica (producte per
producte)
|
Utilitzacions |
Productes 1 2 ........n Total |
Consum final |
Utilitzacions totals |
|
Productes: 1 2 . . . n Partides d'ajust Total |
Consums intermedis per producte i per producte |
Consums finals: Despesa en consum final: de les llars de ISFLSH de les administracions públiques Formació bruta de capital Exportacions |
Utilitzacions totals per producte |
|
Remuneració assalariats Altres impostos nets sobre la producció Excedent net d'explotació Consum de capital fix Valor afegit brut |
Components del valor afegit per producte |
|
|
|
Producció a p.b. |
|
|
|
|
Importacions |
|
|
|
|
Oferta total a p.b. |
|
|
|
La major part de
la informació estadística que pot obtindre's de les unitats de producció indica
el tipus de productes que han venut i, generalment amb un menor grau de detall,
el tipus de productes que han comprat o utilitzat. El format de les taules
d'origen i destinació està dissenyat per a adaptar-se a este tipus d'informació
estadística (és a dir, branca d'activitat per producte).
Al contrari, no
sol estar disponible la informació producte per producte o branca d'activitat
per branca d'activitat necessària per a les taules input-output simètriques, ja que és difícil que les empreses
coneguen per a cada tipus de bé o servici produït la informació relativa als
seus inputs en termes de productes i de components del valor afegit. Per tant,
es tracta de dades que les enquestes per branques d'activitat no poden
arreplegar.
En la pràctica,
per tant, la informació branca d'activitat per producte disposada en les taules
d'origen i destinació constituïx el punt de partida per a elaborar la taula input-output simètrica. Segons indica el
SEC-95, esta informació pot transformar-se en estadístiques producte per
producte o branca d'activitat per branca d'activitat afegint informació
estadística suplementària sobre les estructures dels inputs o adoptant la
hipòtesi que les estructures dels inputs per producte o per branca d'activitat
són constants.
El que es pretén,
en definitiva, amb la taula simètrica és establir estructures referides a
branques d'activitat o productes homogenis, la qual cosa requerix depurar els
resultats de les produccions secundàries que acompanyen a les principals així
com dels inputs (intermedis i primaris) tecnològicament necessaris per a la
seua elaboració. Des del punt de partida que suposa les taules d'origen i
destinació, el pas a la taula simètrica es pot establir d'acord amb les etapes
següents:
1) Assignació dels productes secundaris de la taula d'origen a les branques d'activitat en què són productes principals
2) Traspàs
dels inputs, tant intermedis com primaris, lligats a la producció secundària
des de les branques no homogènies a les branques homogènies que els correspon.
Este traspàs
d'inputs no resulta tasca fàcil perquè pràcticament no hi ha en la realitat
UAEL l'output de la qual siga homogeni. Per tant, quasi totes les activitats
investigades tenen en la seua composició estructural aspectes que pertanyen a
altres activitats i aquelles que apareixen homogènies en les matrius de partida
en la seua major part es deu als criteris en què es basen les seues fonts
d'informació.
En conseqüència,
el primer mètode que assenyala el SEC, per mitjà d'informació estadística i
tècnica complementària, resulta difícil d'aplicar precisament per esta falta
d'informació. En algun cas seria possible, com quan es tracta de branques
d'activitats molt concentrades en poques UAE locals; en este cas mereixeria la
pena convertir estes unitats en altres tantes UAE, cada una de les quals
s'hauria situat en la seua branca corresponent en les matrius d'origen i
destinació de partida.
En la pràctica,
l'única solució possible és la segona, és a dir, per mitjà d'hipòtesis.
Respecte a esta alternativa el SEC indica que la transferència dels productes i
els inputs associats a ells es basa en dos tipus d'hipòtesis relatives a la
tecnologia:
a.
Tecnologia de la
branca d'activitat: se suposa que tots els productes de les UAE
locals d'una branca d'activitat es produïxen utilitzant la mateixa estructura
d'inputs.
b.
Tecnologia dels
productes: se suposa que tots els productes d'un grup de productes
tenen la mateixa estructura d'inputs siga quina siga la branca d'activitat que
els produïx. (SEC 9.58).
La realitat es mou
entre estes dues hipòtesis. En aquells aspectes tecnològics lligats als inputs
materials resulta més potent la segona hipòtesi. En aquells aspectes
tecnològics lligats als inputs immaterials pot resultar més adequada la primera
hipòtesi.
En el cas del
MIOCV-00, el mètode de càlcul de la matriu simètrica s'ha resolt fonamentalment
mesclant ambdues hipòtesis junt amb alguna informació directa que les fonts ens
han permés.
2.5. Algunes
qüestions addicionals
2.5.1. La
producció dels servicis financers mesurats indirectament (SIFMI)
Com se sap, les
entitats financeres tenen fonamentalment dues fonts d'ingressos, que responen a
altres tantes activitats discernibles:
a.
Ingressos típics de la intermediació financera
b.
Ingressos per altres activitats de gestió (comissions)
El SEC denomina
“servicis d'intermediació financera mesurats indirectament” (SIFMI) precisament
a la primera categoria i la seua quantia es mesura convencionalment per la
diferència entre les rendes de la propietat de les institucions de crèdit
(excepte les obtingudes per la col·locació dels seus fons propis) i els
interessos que paguen als seus creditors, o dit breument, la diferència entre
els interessos que reben i els interessos que paguen.
El mesurament dels servicis d'intermediació financera és
problemàtica pel fet que els intermediaris financers normalment no cobren
explícitament als clients per estos servicis, sinó que són cobrats pels
interessos que obtenen per prestar fons i pels interessos que paguen (per
prendre fons). És per això que han de ser mesurats de forma indirecta (d'ací la
seua denominació).
A continuació vorem en primer lloc com es
registraven els SIFMI en el sistema SEC-70 i en el que denominarem a estos
efectes SEC-95/P, que és l’aplicat en el MIOCV-95. La P que postil·la el SEC-95
indica provisional, ja que així es proposa en este sistema. En segon lloc
s’examinaran com es registren els SIFMI
en el que denominarem SEC-95/D, on la D indica que és la solució definitiva
postulada pel SEC-95, segons el reglament del Consell de la Unió Europea,
publicat pel Diario Oficial de las Comunidades Europeas de 27 de febrer de 1998
(reglament 448/98), i altres normes posteriors. Esta és la solució que s’ha
aplicat en el MIOCV-00, igual que a
Espanya, on s’han començat a aplicar a partir del MIO-2000, base 2000.
Els SIFMI en el SEC-70 i en el SEC-95/P
Tant en el SEC-70, com inicialment en el que
hem denominat SEC-95/P, els SIFMI rebien la denominació de Producció imputada
de servicis bancaris i es registraven com consums intermedis d’un sector
fictici o una branca d’activitat fictícia. A continuació, en la taula 2.5.A. es
recull amb un exemple numèric la forma en què es registraven els SIFMI en estos
dos sistemes, així com els interessos que intervenen en el seu càlcul, en els
comptes dels sectors institucionals. Per a major claredat expositiva s'han
considerat només tres sectors de residents (intermediaris financers, altres
sectors institucionals i un sector fictici), a més de la resta del món.
Taula 2.5.A.: Els SIFMI en els
comptes dels sectors institucionals en el SEC-70 i en el SEC-95/P
|
|
Utilitzacions |
|
|
Recursos |
||||||||||
|
Comptes |
Total |
Resta del món |
Total economia |
Altres instit. |
IF |
Fictici |
Codi |
Operacions i saldos
comptables |
Fictici |
IF |
Altres instit. |
Total economia |
Resta del món |
Total |
|
I. Compte de producció |
|
|
|
|
|
|
P.1 |
Producció SIFMI |
|
100 |
|
100 |
|
100 |
|
100 |
|
100 |
|
|
100 |
P.2 |
Consums intermedis |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
0 |
|
100 |
-100 |
B.1b |
Valor afegit brut |
|
|
|
|
|
|
|
|
II. 1.1 Compte d'explotació |
|
|
|
|
|
|
B.1b |
Valor afegit brut |
-100 |
100 |
|
0 |
|
0 |
|
|
|
0 |
|
100 |
-100 |
B.2b |
Excedent brut d'explotació |
|
|
|
|
|
|
|
|
II. 1.2 Compte d'assignació de la renda primària |
|
|
|
|
|
|
B.2b |
Excedent brut
d'explotació |
-100 |
100 |
|
0 |
|
0 |
|
450 |
40 |
410 |
260 |
150 |
|
D.41 |
Interessos |
|
250 |
150 |
400 |
50 |
450 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Ajust per SIFMI |
100 |
-100 |
|
0 |
|
0 |
|
|
0 |
10 |
-10 |
-110 |
100 |
0 |
B.5b |
Saldo de rendes primàries brut |
|
|
|
|
|
|
|
|
II. 2 Compte de distribució secundària de la renda |
|
|
|
|
|
|
B.5b |
Saldo de rendes primàries brut |
0 |
100 |
-110 |
|
|
0 |
|
|
|
-10 |
-110 |
100 |
0 |
B.6b |
Renda disponible bruta |
|
|
|
|
|
|
|
|
II. 4.1 Compte d'utilització de la renda disponible |
|
|
|
|
|
|
B.6b |
Renda disponible bruta |
0 |
100 |
-110 |
|
|
0 |
|
0 |
10 |
-10 |
-110 |
100 |
0 |
B.8b |
Estalvi brut/ saldo exterior |
|
|
|
|
|
|
|
Com pot comprovar-se en el compte de producció,
la producció SIFMI dels intermediaris financers ascendix en el compte de
producció a 100 unitats. Esta producció SIFMI es calculava segons indicava el
SEC-95 mesurant el “total de les rendes de la propietat rebudes pels intermediaris
financers que presten servici, menys el total dels interessos pagats per ells,
excloent-ne el valor de qualsevol renda obtinguda per la inversió dels seus
fons propis (ja que la dita renda no procedix de la intermediació financera)”
(3.63). Per convenció es va determinar que la producció de SIFMI en la seua
totalitat constituïra el consum intermedi del sector fictici. Com este sector
fictici té una producció nul·la, el seu valor afegit brut és igual a –100,
mentre que el VAB del sector d'intermediaris financers és igual a 100, ja que
en este exemple només estem tenint en compte l'impacte dels SIFMI i dels
interessos, deixant al marge qualsevol altra partida.
En el compte d'explotació no
patixen alteració els saldos anteriors. Per això, l'excedent brut d'explotació
del sector d'intermediaris financers i del sector fictici són, respectivament,
100 i –100.
El compte de renda del SEC-70, se
subdividix en dos comptes en el SEC-95: compte d'assignació de la renda
primària i compte de distribució secundària de la renda. Respecte al
primer d'estos comptes convé assenyalar que per renda primària s'entén
la renda que reben les unitats residents en virtut de la seua participació
directa en el procés de producció. Així, s'hi inclou la renda percebuda pel
propietari d'un actiu financer o d'un actiu material no produït per posar-los a
disposició d'una altra unitat institucional. En este sentit, en eixe compte
s'inclouen els interessos que reben els intermediaris financers pels préstecs
que realitzen, així com els interessos corresponents als dipòsits que perceben
altres sectors institucionals com a remuneració als seus dipòsits. En este
exemple, els intermediaris financers, segons pot vore's en la taula 2.5.A.,
reben 250 unitats d'interessos dels préstecs que realitzen i paguen 150 com a
remuneració als dipòsits: els SIFMI són precisament la diferència entre ambdós.
Ara bé, com els SIFMI figuren en el compte de producció, es realitza un ajust
pel qual es deduïxen dels recursos dels intermediaris financers i es paguen al sector
fictici. Com a conseqüència d'açò, el saldo de rendes primàries brut del sector
d'intermediaris financers continua sent 100 mentre que el del sector fictici
passa a ser 0. El sector de la resta del món rep interessos per un import de 50
i paga per un import de 40.
Els
saldos dels comptes de distribució secundària de la renda i d’utilització de la
renda disponible continuen mantenint-se igual en els comptes dels sectors
residents. D’altra banda, en el sector de la resta del món sols s’ha registrat
el seu saldo en el compte d’utilització de la renda disponible, ja que este
saldo s’ha denominat estalvi brut/ saldo exterior.
En la taula 2.5.B. es recull la forma en què es
registraven els SIFMI en la TIO del SEC-70 i en la taula de destinació del marc
input-output en el SEC-95/P. En este cas s'han considerat tres branques:
branques no intermediaris financers, branca d'intermediaris financers i branca
fictícia (SIFMI). Anàlogament al que ocorria en els comptes dels sectors
institucionals, la branca fictícia adquirix com a consum intermedi els SIFMI de
la branca d'intermediaris financers. Atés que la producció de la branca
fictícia és nul·la, el seu valor afegit brut és igual en valor, però amb signe
negatiu, que els SIFMI.
Taula 2.5.B.: Els SIFMI en la TIO del
SEC-70 i en la taula de destinació del SEC-95/P
|
|
Branques no intermediaris financeres |
Branques d'intermediaris financeres |
SIFMI |
Total output intermedis |
Demanda final |
|
Branques no financeres |
|
|
|
|
|
|
Branques d'intermediaris financeres |
|
|
100 |
100 |
|
|
Total inputs intermedis |
|
|
100 |
|
|
|
VAB |
|
100 |
-100 |
|
|
|
Producció a preus bàsics |
|
100 |
0 |
|
|
Els SIFMI en el SEC-95/D
En el SEC-95/D,
cal distingir entre els intermediaris financers (IF) residents i els de la
resta del món. Els
IF residents poden realitzar operacions de préstec i de dipòsit amb unitats
institucionals tant residents com de la resta del món. En canvi, els IF de la
resta del món són considerats en tant que realitzen operacions amb unitats
institucionals residents.
El Reglament 448/98 partix del fet
que els SIFMI produïts per institucions financeres residents més els SIFMI
produïts per institucions financeres no residents (importacions de SIFMI), han
de distribuir-se entre les branques d'activitat i els sectors que els utilitzen
com a consum intermedi, consum final o exportació de servicis segons
corresponga.
A continuació, analitzarem la
distribució dels SIFMI per sectors institucionals, així com la seua repercussió
en diferents magnituds macroeconòmiques.
Societats no intermediaris financers
En les societats no financeres (S11),
així com en les institucions financeres diferents dels IF, els SIFMI assignats
formen part del consum intermedi. Ara bé, atés que la producció està prefixada
segons mercat, açò significa que el VAB d'estos subsectors es vorà disminuït
per eixe mateix import.
Llars
Les llars (S14) tenen una doble funció
de consumidors i productors. Al seu torn com a productors és important
diferenciar dos aspectes. D'una banda, les llars poden exercir com a empresaris
individuals en diferents branques d'activitat en què produïxen béns i servicis
i, d'altra banda, en la seua condició de propietaris de vivendes, produïxen
lloguers de vivendes (reals o imputats) que s'assignen a la branca d'activitats
immobiliàries.
Conseqüentment, els SIFMI assignats a les
llars es poden desglossar en tres parts:
a)
Consums
intermedis de les llars en la seua condició de propietaris de vivendes.
b)
Consums
intermedis de les llars en la seua condició de propietaris d'empreses ens
constituïdes en societat
c)
Consum
final de les llars en la seua condició de consumidors
Per al càlcul dels SIFMI assignats a les
llars amb el desglossament anterior caldria disposar d'informació dels préstecs
i dels dipòsits amb idèntic desglossament. No obstant això, en les llars no pot
distingir-se en general entre dipòsits lligats al consum i dipòsits lligats a
l'adquisició de vivenda.
Els SIFMI corresponents a l'adquisició
de vivenda (només els SIFMI de préstecs) i a les llars en la seua condició de
propietaris, es canalitzen al consum intermedi de la mateixa manera que en les
societats no financeres. En canvi, els SIFMI suportats per les llars en la seua
condició de consumidors formen part de forma directa del consum final.
Administracions Públiques (AA PP) i
Institucions sense fins de lucre al servici de les llars (ISFLSH)
De la mateixa manera que en les
societats no financeres, els SIFMI assignats a estos sectors institucionals
haurien de formar part del consum intermedi. No obstant això, hi ha una
diferència bàsica entre ambdós tipus d'institucions. Així, en les societats no
financeres, per ser institucions de mercat, l'avaluació de la producció es fa
directament. En canvi, en els sectors de no mercat, com les AA PP (S13). i les
ISFLSH (S15), la producció s'obté com a suma dels costos en què s'incorre
segons el SEC-95 (parell. 3.54) és a dir: consums intermedis, remuneració
d'assalariats, consum de capital fix i altres impostos nets sobre la producció.
En el mateix paràgraf del SEC s'afig que “per conveni, els pagaments
d'interessos no s'inclouen en els costos de l'altra producció no de mercat”. És
a dir, els pagaments d'interessos i, en conseqüència, els SIFMI, no formen part
del consum intermedi. Esta normativa està d'acord amb el tractament dels SIFMI
que es fa en l'articulat del SEC-95. No obstant això, és estrany que ni en
l'annex I ni en el Reglament 449/98 s'haja rectificat este paràgraf del SEC-95
d'acord amb el nou tractament dels SIFMI. Segons la nostra opinió açò es deu a
un oblit, perquè en l'exemple que s'oferix en el mateix Reglament de la
Comissió 448/98, els SIFMI sí que formen part del consum intermedi de les AA PP
i les ISFLSH. Per descomptat, també en les nostres estimacions hem considerat
que els SIFMI formen part dels consums intermedis d'estos sectors
institucionals.
Així, el nou tractament dels SIFMI
suposa un increment dels consums intermedis de les AA PP i de les ISFLSH, la
qual cosa implica automàticament un increment de la seua producció total.
Finalment, atés que la producció d'estes institucions constituïx una despesa en
consum realitzada per elles mateixes, este nou tractament dels SIFMI suposa
també un increment de la seua despesa en consum final.
En les taules 2.5.C. i 2.5.D. s'ha
procedit al càlcul i assignació dels SIFMI segons el SEC-95/D, seguint amb les
mateixes dades de les taules 2.5.A. i 2.5.B., si bé per a poder aplicar la nova
metodologia ha sigut necessari introduir informació addicional.
En la taula 2.5.C. es proposa el nou
sistema de distribució dels interessos després de tindre en compte els SIFMI.
Ja que en este cas es realitza la nova distribució per tipus d’operació i tipus
d’IF no seguix l’esquema de Comptes utilitzat en la taula 2.5.A.. I en la taula
2.5.D. es recull la nova forma de registre dels SIFMI en la taula de destinació
del marc input-output.
Taula 2.5.C.: Els interessos i
els SIFMI en el SEC-95/D
|
Utilitzacions |
|
Recursos |
||||||||
|
Total |
Resta del món |
Total economia |
Altres instit. |
IF |
Operacions i saldos
comptables |
IIF |
Altres instit. |
Total economia |
Resta del món |
Total |
|
|
|
|
|
|
a) Distribució dels interessos per tipus d'operació i tipus d'IF |
|
|
|
|
|
|
250 |
32 |
218 |
218 |
|
Interessos pagats pels prestataris a IF residents |
250 |
|
250 |
|
250 |
|
38 |
|
38 |
38 |
|
Interessos pagats pels prestataris a IF de la resta del món |
|
|
0 |
38 |
38 |
|
150 |
|
150 |
|
150 |
Interessos pagats pels IF residents als dipositants |
|
138 |
138 |
12 |
150 |
|
8 |
8 |
|
|
|
Interessos pagats per IF de la resta del món als dipositants |
|
8 |
8 |
|
8 |
|
450 |
40 |
410 |
260 |
150 |
Total interessos |
250 |
150 |
400 |
50 |
450 |
|
|
|
|
|
|
b) Distribució dels SIFMI per tipus d'operació i tipus d'IF |
|
|
|
|
|
|
42 |
5 |
37 |
37 |
|
Càrrec del servici pagat per prestataris a IF residents |
42 |
|
42 |
|
42 |
|
6 |
|
6 |
6 |
|
Càrrec del servici pagat per prestataris a IF de la resta del món |
|
|
0 |
6 |
6 |
|
58 |
3 |
55 |
55 |
|
Càrrec del servici pagat per dipositants a IF residents |
58 |
|
58 |
|
58 |
|
0 |
|
|
|
|
Càrrec del servici pagat per dipositants a IF de la resta del món |
|
|
0 |
|
0 |
|
106 |
8 |
98 |
98 |
0 |
Total SIFMI |
100 |
0 |
100 |
6 |
106 |
|
|
|
|
|
|
c) Distribució dels interessos, després de tindre en compte els
SIFMI, per tipus d'operació i tipus
d'IF |
|
|
|
|
|
|
208 |
27 |
181 |
181 |
|
Interessos exclòs el càrrec del servici pagat per prestataris a
IF residents |
208 |
|
208 |
|
208 |
|
32 |
0 |
32 |
32 |
|
Interessos exclòs el càrrec del servici pagat per prestataris a
IF de la resta del món |
|
|
0 |
32 |
32 |
|
208 |
|
208 |
|
208 |
Interessos pagats per IF residents a dipositants incloent-hi el
càrrec del servici pagat per dipositants a IF residents |
|
196 |
196 |
12 |
208 |
|
8 |
8 |
|
|
|
Interessos pagats per IF de la resta del món a dipositants
incloent-hi el càrrec del servici pagat per dipositants a IF de la resta del
món |
|
8 |
8 |
|
8 |
|
456 |
35 |
421 |
213 |
208 |
Total |
208 |
204 |
412 |
44 |
456 |
En la part a) de la taula 2.5.C. es
partix de les dades de la taula 2.5.A. si bé es desglossen els interessos
pagats i rebuts pels IF segons siguen estos residents o no residents. Estos
interessos es corresponen amb les quanties recollides en la taula 2.5.A. com
Interessos (D.41):
-
rebuts
pels intermediaris financers residents pels préstecs realitzats (250) o
interessos pagats per prestataris a IF residents
-
rebuts
per altres sectors no financers pels depòsits constituïts (150) però que en
este cas es desglossen entre interessos pagats als depositants per IF residents
(138) i per IF de la resta del món (8)
-
interessos
per operacions amb la resta del món (50) que es desglossen entre interessos
pagats per prestataris a IF de la resta del món (38) i interessos pagats per IF
residents a depositants de la resta del món (12)
En el SEC-95/P no era rellevant la
distinció entre IF residents i no residents, ja que els SIFMI no eren objecte
d'exportacions. En canvi, en el SEC-95/D els SIFMI són servicis la producció
dels quals pot ser destinada al consum intermedi, al consum final i a
l'exportació. També és necessari calcular la importació de SIFMI.
Tenint en compte això, en la part b) es
reflectixen uns hipotètics SIFMI de préstecs i de depòsits, d'IF residents i
d'IF de la resta del món, obtinguts pels procediments exposats en apartats
anteriors. Quan un prestatari paga els interessos del préstec està pagant per
dos conceptes: prestació de servicis (SIFMI) i interessos. D'altra banda, en
els interessos que rep un depositant d'un IF, l'IF li descompta en concepte de
servici (SIFMI) una part dels interessos que hauria de rebre teòricament si no
hi haguera intermediació financera. Com pot vore's, els SIFMI són recursos d'IF
residents (per un import total de 100) i d'IF de la resta del món (per un
import total de 6). Al seu torn, els SIFMI són ocupacions d'Altres
institucions (98) i de la resta del món (8).
En la part c) es procedix precisament a
la distribució dels interessos després de tindre en compte la distribució dels
SIFMI.
Quan es tracta d’interessos pagats per
prestataris (tant a IF residents com no residents) se li resta el càrrec per
servici d’intermediació. I quan els interessos són pagats per IF, tant
residents com no residents, a dipositants s’afig el càrrec per servici
d’intermediació.
Introduint els SIFMI en el càlcul dels
interessos es modifica la seua distribució per tipus d’operació i tipus
d’intermediari financer.
Vegem alguns exemples:
-
als
interessos pagats per prestataris a IF residents (250) se li resta el càrrec
per servici d’intermediació (42) que dóna com a resultat 208 que conformen els
recursos dels IF residents
-
als
interessos pagats per prestataris a IF no residents (38) se li resta el càrrec
per servici d’intermediació (6) que dóna com a resultat 32 que conformen els
recursos de IF no residents en tant les seues operacions amb unitats nacionals
residents.
-
als
interessos pagats als dipositants per IF residents (150) se li afig el càrrec
per servici d’intermediació pagats pels mateixos dipositants (58), que dóna com
a resultat 208 que conformen les utilitzacions dels IF residents.
Observeu que en els IF els interessos
percebuts (després de descomptar el SIFMI dels préstecs) és igual als
interessos pagats (després d'afegir els SIFMI dels depòsits) per un valor de
208.
Els SIFMI que procedixen d'IF residents
cal distribuir-los entre els consums intermedis, consum final o exportacions.
En la taula 2.5.D. s'il·lustra la distribució i repercussió dels SIFMI en una
taula de destinació. Les dues primeres columnes corresponen a branques no
financeres de societats i de llars, estes últimes en la seua condició
d'empresaris. Encara que en una taula de destinació no es desglossa per sectors
institucionals, ací ho hem fet per a reflectir també l'efecte de la
comptabilització dels SIFMI per sectors institucionals.
Taula 2.5.D.: Els SIFMI en la taula de destinació del SEC-95/D
|
|
Branques |
Branques no
financeres (societats) |
Branques no
financeres (llars)) |
ISFLSH |
Administracions
Públiques |
IF |
Total output
intermedis |
Despesa en
consum finals llars |
Gasto en
consum final ISFSHL |
Gasto en
consum final AAPP |
Exportacions
netes |
Demanda final |
|
Productes |
||||||||||||
|
Branques no financeres (societats) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Branques no financeres (llars) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ISFLSH |
|
|
|
|
|
|
|
|
4 |
|
|
4 |
|
Administracions Públiques |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
16 |
|
16 |
|
IF |
|
50 |
17 |
4 |
16 |
|
87 |
11 |
|
|
2 |
13 |
|
Total inputs
intermedis |
|
50 |
17 |
4 |
16 |
|
87 |
|
|
|
|
33 |
|
VAB |
|
-50 |
-17 |
|
|
100 |
|
|
|
|
|
|
|
Producció a preus
bàsics |
|
0 |
0 |
4 |
16 |
100 |
|
|
|
|
|
|
En el cas de les branques no financeres
de societats i de les llars-empresaris, l'adquisició de SIFMI com a consums
intermedis comporta la disminució del VAB.
2.5.2. Tractament
de les reutilitzacions o intraconsums
En desplegar la taula de destinació sorgix la problemàtica lligada al fenomen del que
s'entén per reutilització i que es lliga a un altre problema, el de la
integració vertical dels processos productius.
La
reutilització, des d'un punt de vista estricte, apareix en una UAEL quan una
part de la seua producció la consumix com a input intermedi en l'elaboració
d'altres béns. En este cas, el tractament passaria per una d'estes dues
solucions:
a.
Intentar valorar este input que es reutilitza i incorporar-lo com un consum intermedi
b.
No quantificar este fenomen
Ambdues solucions
deixen intacte el valor afegit però la primera suposa una producció major,
justament en l’import de la valoració d'este output que es torna a utilitzar com a input dins del procés productiu de la UAEL.
El problema de
fons consistix a establir el que s'entén per producció, és a dir, indicar els
components que la conformen: és el total de factors utilitzats o només aquells
que s'intercanvien per un preu de mercat?
La reutilització, des d'una perspectiva més
àmplia, apareix en les relacions entre UAE locals classificades en un mateix
epígraf CNAE o en epígrafs veïns.
Davant d'esta
situació, el SEC 79 establia la consideració o no de reutilitzacions per
referència a un nivell de la classificació (tres dígits de la CNAE), eliminant
el consum de productes pertanyents a epígrafs més desagregats.
El SEC 95 utilitza
un criteri més pragmàtic i estadístic: els béns i servicis produïts i consumits
durant el mateix període comptable i en la mateixa UAE local no es consideren
per separat i, per tant, no es registren com a part de la producció o els
consums intermedis de la dita UAE local. Però sí que es registren si la
reutilització la fa una altra UAE local que pertanga a la mateixa unitat
institucional.
2.5.3. L'ocupació i els llocs de treball
equivalents a temps complet
El càlcul de
l'ocupació per activitats resulta un dels exercicis fonamentals en el procés
d'elaboració de les taules en el marc input-output,
i això a causa del fet que la dita variable resulta essencial com referent de
l'univers i de la participació de cada activitat en este.
L'ocupació permet disposar d'un mapa complet
de l'activitat econòmica en un territori, previ a qualsevol resultat final, i
pel seu caràcter de total o universal constitueix l'eix sobre el qual es
recolzen la majoria de les activitats per a donar el pas des de les xifres
mostrals a les xifres totals.
No obstant això,
és convenient realitzar una reflexió sobre la variable ocupació. Fins al moment
present la seua estabilitat era notable i les seues variacions eren un indicador
de l'evolució de les distintes activitats econòmiques. Però esta situació està
modificant-se atés que, d'una banda, apareix l'ocupació com un input aportat per altres empreses
(l'empreses de treball temporal) i per un altre, l'estabilitat dels llocs de
treball s'està reduint considerablement. Tot això comporta que les xifres
d'ocupació tinguen una major variabilitat al llarg del temps i que en l'horitzó
metodològic es comencen a barrejar distintes alternatives.
En este sentit el SEC-95, que dedica un apartat
específic a les definicions i els aspectes metodològics relacionats amb el
mesurament de la població i l'ocupació, propugna la utilització de conceptes
com per exemple l'ocupació mitjana, els llocs de treball, les hores treballades
i els llocs de treball equivalents com a formes d'adequar-se millor a la
utilització real de força de treball en el procés productiu. A més, a efectes
de la seua utilització en el marc comptable, estos conceptes han de ser
interiors, al marge del lloc de residència dels empleats.
El SEC definix el
lloc de treball com un contracte explícit o implícit entre una persona i una
unitat institucional resident, per a realitzar un treball a canvi d'una
remuneració durant un període definit o indefinit de temps. Esta definició
comprén els llocs de treball dels assalariats i dels treballadors autònoms.
El concepte de
lloc de treball diferix del d'ocupació en els aspectes següents:
a.
Inclou altres llocs de treball que puga tindre una
mateixa persona.
b.
Exclou les persones que no treballen temporalment però
que tenen un vincle formal amb l'ocupador, per exemple, una garantia o acord de
reincorporació. Este tipus d'acord entre un ocupador i una persona en suspensió
temporal d'ocupació o en permís de formació no es considera un lloc de treball
en el SEC.
Atesa l'amplitud
d'estes definicions, la producció per lloc de treball pot resultar una mesura
poc rigorosa de la productivitat. El sistema recomana, per tant, que com a
mesura de l'input de mà d'obra per al càlcul de la productivitat s'utilitze el
total d'hores treballades en lloc del còmput de persones.
En el conjunt
d'hores treballades no ha de considerar-se les hores pagades però no
treballades (vacances, malaltia, festius, etc.), les interrupcions per a menjar
ni el temps que es dedica per a anar al lloc de treball.
El total d'hores
treballades permet arribar al concepte de llocs de treball equivalent o
ocupació equivalent a temps complet, que el SEC definix com el total d'hores
treballades dividit per la mitjana anual de les hores treballades en llocs de
treball a temps complet en el territori econòmic.
La definició no
descriu el mètode d'estimació i en això radica, precisament, la seua dificultat
perquè el seu contingut varia amb el temps i l'activitat. Per a poder donar
contingut quantitatiu al concepte es necessita una estimació del que és una
setmana normal a temps complet per a cada grup de llocs de treball.
3. ELABORACIÓ DEL
MIOCV-00: ASPECTES MÉS RELLEVANTS
3.1. Les branques
de producció i els productes
Dividir una
economia en branques, quan es pretén aportar de cada una d'elles una quantitat
d'informació gens menyspreable, requerix considerar prèviament les premisses
següents:
a.
Tindre en compte el secret estadístic
b.
No posar en evidència falta d'informació o informació
d'escassa qualitat
c.
Pes suficient en el total de l'economia, mesurat en
termes d'ocupació o altres magnituds, a fi de ressaltar aquells aspectes
rellevants de l'economia que s'està investigant.
d.
Relació amb desagregacions i classificacions ja
existents per a assegurar la comparança, fonamentalment amb al MIOCV-95.
e.
Falta d'informació d'altres activitats quan es
relacionen amb l'activitat que es desitja fer explícita en la llista
f.
Falta d'informació sobre les xifres de l'univers
d'ocupació
Estos són els
criteris amb què es va crear la llista de branques utilitzada en l'elaboració
del MIOCV-95 i que s’ha mantingut en el MIOCV-00. La classificació per branques
d’activitats respon, en la mesura que siga possible, a estes premisses, i és la
d) la que ha pesat més a l'hora de determinar les classificacions finals.
D'esta forma, es disposa d’una sectorització
pròpia que considera un total de 84 branques d'activitat (R-84) i una
classificació, també pròpia, que diferència 98 productes (P-98). Les
equivalències amb la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques (CNAE-93)
i la Classificació Nacional de Productes per Activitats (CNPA-96),
respectivament, s'oferixen en l'annex.
En l'annex
s'oferixen també les equivalències de la R-84 amb la A60, A31 i A17, que són
les agrupacions i codificacions de les branques d'activitat recollides en el
SEC-95 i que es corresponen amb distints nivells de desagregació de la NACE
Rev.1. Es presenta, així mateix, la correspondència amb la R-35 (classificació
de les branques industrials utilitzada en les explotacions estadístiques de
l'IVE).
Quant als productes, s'aporta l'equivalència
entre la P-98 i la CNPA-96.
3.2. Criteris de
la valoració
En les diverses
taules que componen el MIOCV-00, s'han emprat les valoracions següents:
a.
Taula d'origen a preus bàsics:
En esta taula, la
producció interior per branques d'activitat s'ha valorat a preus bàsics i les
importacions CIF, amb la qual cosa s'obté la columna d'oferta total a preus
bàsics.
En incloure-hi, a
més, les columnes de marges de comerç i transport i d'impostos menys
subvencions sobre els productes, s'afig la transformació que permet obtindre
l'oferta total a preus d'adquisició.
b.
Taula de destinació a preus d'adquisició:
En este cas els
consums intermedis per branques d'activitat, així com els consums finals i la
FBCF es mesuren a preus d'adquisició, mentre que les exportacions es valoren
FOB.
És a dir, els
preus dels productes adquirits pel comprador porten incorporats els marges de
comerç i transport i els impostos nets de subvencions sobre els productes.
Als consums
intermedis s'afigen els components del valor afegit per branques d'activitat,
obtenint així la producció a preus bàsics.
c.
Taula de destinació a preus bàsics:
Descomptant els
marges de comerç i transport i els impostos nets de subvencions, als consums
intermedis per branques d'activitat, als consums finals i a la FBCF, s'obtenen
els dits elements mesurats a preus bàsics.
Els marges de
comerç i transport s'imputen en esta taula a les seues branques corresponents i
els impostos nets de subvencions figuren com una fila afegida. Sumant tot això
s'obtenen els consums intermedis i els finals, a més de la FBCF, a preus
d'adquisició. A este sumand se li afigen els components de valor afegit per
branques d'activitat i s'obté de nou la producció a preus bàsics.
d.
Taula simètrica a preus bàsics:
Les columnes de la
taula simètrica mesuren els consums intermedis de les branques homogènies a
preus bàsics, és a dir, la valoració no inclou els marges de comerç i
transport, que s'incorporen a les seues branques homogènies corresponents, ni
els impostos nets de subvencions sobre els productes.
Afegint estos
impostos nets a cada una de les branques s'obtenen els consums intermedis
totals a preus d'adquisició per branques homogènies. I sumant finalment els
components del valor afegit per branca homogènia s'obté la producció a preus
bàsics per cada una de les dites branques.
3.3. Fonts i
alguns tractaments específics de la informació
Per a arribar al
producte final es necessita, d'una banda, una considerable quantitat d'informació
que comprenga totes les activitats econòmiques que delimiten l'economia de la
Comunitat Valenciana i cobrisca totes les variables que conformen les
estructures comptables del marc input-output,
i per una altra, d'un conjunt de mètodes de càlcul a aplicar a la informació
disponible, així com la seua total i coherent integració en el sistema
comptable.
A continuació es
fa un recorregut per les fonts utilitzades en l’estimació del MIOCV-00, i es
consignaran també alguns tractaments específics realitzats.
3.3.1. Agricultura, silvicultura i pesca
Per a les
necessitats estadístiques del marc input-output
en l'àmbit de les branques agrícoles, el pilar bàsic de suport ha sigut el
càlcul anual de les activitats primàries que porta a terme la Conselleria d'Agricultura,
Pesca i Alimentació de la Generalitat Valenciana (Comptes Econòmiques de
l'Agricultura, 2000).
Estos comptes
cobrixen bona part dels requeriments d'informació, no obstant això, per a
cobrir tots els aspectes necessaris s'ha recorregut a altres fonts que han
aportades dades i han permés contrastar estructures, com l’Enquesta sobre
l'estructura de les explotacions agrícoles, de l'INE i la Red Contable Agraria (RECAN),
2000 del Ministeri d'Agricultura, entre altres. També s’han utilitzat l’Informe del Sector Agrario Valenciano de
la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat Valenciana,
i l’Anuario de Estadística
Agroalimentaria del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, tots ells
referents a l’any 2000.
S'ha comptat també
amb la informació obtinguda a través de consultes directes amb els tècnics i
experts de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
En la branca de
pesca les principals fonts han digut l’Encuesta
a piscifactorías i l’Encuesta al
sector pesquero, ambdues elaborades per l’IVE i referides a l’any 2000.
A més s'han
utilitzat estudis concrets de subsectors agrícoles i pesquers valencians, així
com contrasts amb altres fonts que han permés completar el desenrotllament de
les variables de les distintes branques que componen l'agricultura,
silvicultura i pesca.
3.3.2. Indústria
La informació
utilitzada per a cobrir les necessitats estadístiques de totes les activitats
de la indústria està basada, principalment, en les microdades de l'Encuesta
Industrial de Empresas (EIE) referents a la Comunitat Valenciana i
facilitades per l’INE i en l’Encuesta a
actividades industriales realitzada per l’IVE específicament per a
l’elaboració del MIOCV-00.
Esta última respon a la intenció
d'obtindre la informació complementària necessària per a l'elaboració del
MIOCV-00, ja que l'EIE aporta una sèrie de variables que són necessàries en la
construcció del MIO però no suficients. Davant d'això, es va plantejar la
possibilitat d'ampliar la informació proporcionada per l'EIE de l'INE de forma
compatible amb les premisses següents: maximitzar l'aprofitament de la
informació existent, estalviar costos i evitar duplicitats i molèsties als
informadors. Per a això es va dur a terme, una investigació per submostratge de
la mostra de l'INE restringida a la Comunitat Valenciana, seguint un esquema
que s'integra en el disseny mostral de l'INE per a conformar finalment un
mostratge en dos fases, el resultat del qual és l'Encuesta a actividades
industriales de l'IVE.
3.3.3. Construcció
En la branca de la construcció la font
bàsica utilitzada ha sigut l'Encuesta de la estructura de la
construcción, realitzada pel Ministeri de Foment i referida a l’any 2000.
3.3.4. Servicis
a) Cas
general
La major part de la informació per a l'estimació de les magnituds de les
branques de servicis s'ha obtingut dels microdades de l'Encuesta Anual de
Servicios 2000 referents a la Comunitat Valenciana i facilitades per l'INE
i de l'Encuesta de consumos y flujos de las actividades de servicios
realitzada per l'IVE específicament per a l'elaboració del MIOCV-00.
Concretament, les branques de la MIOCV-00 per a les quals s'ha obtingut
informació han sigut les següents: les branques 52 a 63, la branca 67 (exclosos
els lloguers imputats), les branques 68 a 72 i, parcialment, la branca 82.
De nou
s'ha realitzat en l'àmbit d'estes branques econòmiques una investigació per
submostratge de la mostra de l'INE a la Comunitat Valenciana, seguint un
esquema que s'integra en el disseny mostral de l'INE i que conforma un mostratge
en dues fases que permet ampliar la informació recollida en l'Encuesta Anual de Servicios. Tant el
disseny de la submostra, com el concernent als
estimadors seguix bàsicament el mateix esquema que en l'àmbit de les
branques industrials amb algunes peculiaritats derivades del mateix disseny de
l'Encuesta Anual de Servicios.
b) Administracions
públiques
La part de
l'economia que cobrix l'administració pública és important tant en termes de
xifres com d'activitats econòmiques, ja que no sols comprén la pura
administració sinó que està present en l'educació, sanitat, servicis socials,
sanejament públic, cultura, esports, transports, aigua, etc.
El sector
administracions públiques agrupa els productors no de mercat, la producció dels
quals es destina al consum individual o col·lectiu i que poden efectuar
operacions de redistribució de la renda i la riquesa de l'economia. La
producció d'este sector és finançada per altres sectors de l'economia per mitjà
de pagaments obligatoris.
El SEC-95 establix
dos criteris per a determinar si una entitat pertany al sector institucional de
les administracions públiques:
-
Criteri de la participació o control:
les administracions han de posseir el control d'esta entitat, entenent per això
la capacitat per a determinar la política general o el programa d'esta unitat
institucional per mitjà del nomenament dels directors o administradors.
-
Criteri del 50% o de tipus de producte o
servici produït: esta entitat ha de ser productora de béns o servicis de no
mercat.
El compliment simultani
d'ambdós criteris implica la pertinença al sector institucional de les
administracions públiques.
El sector
administracions públiques es dividix en quatre subsectors:
a.
Administració central
b.
Administració de les comunitats autònomes
c.
Corporacions locals
d.
Administracions de seguretat social
La informació
utilitzada en els subsectors que integren l'administració pública és,
bàsicament, la continguda en les liquidacions pressupostàries dels diferents
organismes públics i els resultats de les empreses públiques. A més, per al
subsector d'administració central s'han utilitzat les informacions aportades
per les delegacions del govern provincials, en forma de memòria anual
d'activitats, com a informació complementària a l'aportada per la Intervenció
General de l'Estat.
Precisament perquè
estes xifres ocupen un lloc en el marc input-output,
és necessari treballar amb la perspectiva funcional que acompanya cada compte
econòmic públic a fi de poder assignar a cada un d'ells la seua pertinença a
algunes de les possibles activitats en què es podrien enquadrar. Per tant, la
major part de la informació ha hagut de transformar-se, per a cada concepte
pressupostari, en termes d’activitat econòmica des de la perspectiva del marc input-output i de compte institucional,
d’acord amb els criteris establits en el mateix SEC.
D'esta forma,
s'han repartit les xifres de cada subsector públic en servicis socials,
educació, sanitat, cultura i esports i administració pública. Però a més, la
producció secundària i producció de mercat que es genera en l'administració
resulta d'importància si es vol completar adequadament la matriu d'origen, s’hi
poden trobar activitats com activitats primàries portades a terme en centres
públics (escoles de capacitació agrària, hivernacles, centres de millores de
raça, etc.), distribució d'aigua, productes d'edició, servicis annexos al
transport (aparcaments públics fonamentalment), servicis immobiliaris
(arrendaments d'edificis públics), servicis d'investigació i desenvolupament,
servicis a empreses d'índole jurídica, tècnica i d'assessoria, servicis
personals, recreatius, culturals, esportius, etc.
D'igual manera, no
cal oblidar la presència de les administracions públiques en determinades
columnes de la matriu d'utilització final, en concret en la de la despesa en
consum final de les administracions públiques. Finalment, l'administració
pública és responsable de la realització d'importants activitats en l'àmbit de
la formació bruta de capital fix (obra pública fonamentalment), junt amb
l'adquisició de tots aquells béns d'inversió necessaris per al seu
funcionament.
c) Intermediació
financera i assegurances
Tant la branca
d'intermediació financera com la d'assegurances tenen unes peculiaritats
respecte a les altres branques productives que s'han de tindre en compte, tant
respecte al paper que juga l'activitat financera en l'economia com pels
aspectes singulars que requerix el tractament d'ambdues branques amb efectes en
les taules i en la comptabilitat.
En principi, esta
informació es podria abordar com qualsevol altra, és a dir, investigant les UAE
locals pertanyents a esta activitat. Però la seua principal dificultat no
sorgix pels servicis bancaris que oferixen, que van lligats fonamentalment als
residents, sinó perquè hi ha una altra part fonamental dels seus ingressos
l'obtenció dels qual desborda l'àmbit espacial i forma part del corrent de globalització mundial.
Per això, la forma
d'abordar esta activitat respon als criteris que el mateix SEC assenyala en el
capítol específic dedicat als Comptes Regionals, en el qual s'indica
expressament que per a la regionalització de les branques d'activitat de la
intermediació financera a partir de les dades de l'economia nacional, el valor
afegit s'assignarà segons l'enfocament de la renda, la remuneració dels
assalariats correspondrà a les UAE locals on està empleat el personal i
l'excedent brut d'explotació de les institucions de crèdit es distribuirà entre
les UAE locals proporcionalment a la suma dels préstecs i els dipòsits. La
formació bruta de capital fix constarà principalment de béns immobiliaris, i
per tant, s'assignarà a la regió on estiguen situats. Per al repartiment dels
consums intermedis d’esta branca s’ha utilitzat l’Encuesta a actividades financieras realitzada per l’IVE referida a
l’ny 2000.
Actualment, el càlcul dels SIFMI en els
països de la Unió Europea ha de realitzar-se segons les prescripcions del
Reglament de la Comissió Europea 1889/2002, en el qual s'aprova l'aplicació,
entre altres mètodes alternatius del mètode 1 de l'annex III del Reglament
448/98. A Espanya este càlcul l’ha realitzat el Banc d'Espanya i s'ha plasmat
en el Registro de los servicios de intermediación financiera en contabilidad
nacional a partir de 2005 (Notas Estadística núm. 1 i núm. 3 de 2005). Per
al seu càlcul es determina un tipus d'interés de referència dividint els
interessos a cobrar pels préstecs realitzats en el mercat interbancari entre el
saldo d'estos préstecs. A partir d'eixe tipus de referència i en relació amb
els tipus d'interés efectivament aplicats en els préstecs i dipòsits s'obtenen
els preus del servici d'intermediació financera en allò que correspon als
servicis que presten els intermediaris en concedir préstecs i en els servicis
prestats en rebre depòsits. A Espanya esta reglamentació s'ha aplicat per
primera vegada en el MIO-2000 (base 2000) elaborada per l'INE. Per a la
determinació de l’import global dels SIFMI a la Comunitat Valenciana s'ha
tingut en compte la ràtio de dipòsits i la ràtio de préstecs entre la Comunitat
Valenciana i Espanya de forma separada, ja que la incidència dels SIFMI no és
la mateixa en els préstecs que en els dipòsits. L'assignació dels SIFMI per
branques d'activitat s'ha fet proporcionalment a la producció de cada una de
les branques d'activitat, seguint les recomanacions dels Reglaments esmentats
de la Comissió Europea.
El tractament de
les assegurances també es realitza amb un mètode descendent, atés que es tracta
també d'una branca amb un sentit regional artificial, ja que la seua raó de ser
com a activitat respon normalment a ens territorials més amplis que el
regional. En efecte, en cada regió hi ha una recaptació de primes que es pot
conéixer, però els riscos es cobrixen amb fons que provenen de dins o fora del
territori. Dins de la política de les asseguradores està buscar l'equilibri
entre els distints rams, però no ocorre el mateix amb els territoris. Entres
les distintes fonts utilitzades s’ha de
destacar la Información estadística del
seguro privado de la Direcció General d’Assegurances.
El SEC assenyala,
igual que ho feia en relació als intermediaris financers, que l'excedent brut
d'explotació de les empreses d’assegurança es distribuirà entre les UAE locals
proporcionalment a les primes rebudes. El mateix criteri se seguix per a les
comissions de les assegurances. Per al repartiment dels consums intermedis
d’esta branca s’ha utilitzat l’Encuesta a
entidades aseguradoras realitzada per l’IVE referida a l’any 2000.
d) Sanitat
Esta branca es
comporta com qualsevol altra quant a la forma d'abordar el seu desplegament en
la taula, però convé comentar les relacions que s'establixen entre les branques
de sanitat i la interpretació metodològica utilitzada per a ubicar els servicis
de la sanitat en les taules d’origen i destinació.
Per a facilitar-ne
la comprensió, es pot parlar de servicis de sanitat complets i parcials. Els
primers són servicis que tenen en compta una situació concreta i la tracten
globalment; en este cas, les xifres que els recullen s'ubiquen en la demanda
final, bé com a despesa en consum individual de les llars, de les
administracions públiques o de les institucions sense fins de lucre.
Però també pot
succeir que una unitat productiva aporte a una altra un servici parcial com a
part d'un servici complet (per exemple, una radiografia encarregada a una altra
unitat sanitària); en este cas, si esta unitat sanitària és de mercat i qui
li'l demana és de no-mercat, s'establix entre ambdues branques una relació que
es recull en la demanda intermèdia.
D'altra banda, si
una unitat de no-mercat atén pacients de la Seguretat Social, este servici ha
d'anar a la columna de la demanda final de despesa en consum individual de les
administracions públiques en la fila corresponent a servicis sanitaris de
no-mercat.
e) Altres
activitats
Per a l'estimació de les magnituds
econòmiques de la branca d'Educació de mercat (branca 75) s'ha utilitzat l'Encuesta
de Financiación y Gastos de la Enseñanza Privada (1999-2000). En les
estimacions de les Activitats diverses de servicis personals (branca 83) s'ha
utilitzat l'Encuesta de servicios personales que l'IVE ha dissenyat
específicament per a l'estimació d'esta branca. I per a l'estimació de Servicis
de les llars que empren personal domèstic (branca 85) s'ha fet una explotació
de l'Encuesta Continua de Presupuestos Familiares (ECPF) referida a la
Comunitat Valenciana.
Per a realitzar les estimacions de
les activitats de servicis no incloses en altres enquestes s'ha pres com a
referència la Contabilidad Regional elaborada per l'INE.
3.3.5.
Utilitzacions finals
La matriu d'utilitzacions finals s'articula entorn de tres subconjunts
perfectament delimitats: la despesa en consum final, la formació bruta de
capital i les exportacions.
a) Despesa en
consum final
Segons el SEC-95,
com ja s'ha assenyalat, consistix en la despesa realitzada per les unitats
institucionals residents en béns i servicis que s'utilitzen per a satisfer
directament les necessitats o carències individuals, o les necessitats
col·lectives dels membres de la comunitat. La despesa en consum final pot
realitzar-se per les llars, per les ISFLSH i per les administracions públiques,
bé siga en el territori econòmic o en la resta del món.
Tota la despesa en
consum final de les llars i de les ISFLSH se suposa individual, mentre que per
a les administracions públiques es distingix entre servicis individuals i
servicis col·lectius. El límit entre ambdós tipus de servicis s'estableix
d'acord amb la Classificació de les Funcions de les Administracions Públiques
(CFAP, COFOG, en terminologia anglosaxona).
Les fonts dels
principals components de la despesa en consum final han sigut l'Encuesta de Presupuestos Familiares, les
liquidacions pressupostàries i les memòries de les distintes instàncies
administratives de l'administració pública a la Comunitat Valenciana, l’Encuesta a actividades industriales y la
Encuesta de consumos y flujos de las
actividades de servicios de l'IVE, l'Encuesta
Industrial de Empresas y la Encuesta Anual de Servicios de l'INE,
estadístiques sobre turisme, així com tots els documents i les estadístiques
que han pogut completar aspectes concrets de les xifres obtingudes.
En alguns casos ha
sigut necessari adaptar el contingut de les fonts de les dades de despesa a les
necessitats pròpies del MIO. En fonts com les liquidacions pressupostàries de
l'administració pública o l'Encuesta de
Presupuestos Familiares, les classificacions utilitzades o els sistemes de
preus han requerit d'un tractament previ per a l'obtenció de les dades
definitives a utilitzar en taules.
Amb estes
precisions metodològiques, les xifres que es deriven de les distintes fonts
representen una guia per a la majoria dels continguts de les columnes de
despesa en consum final, que s'ha completat amb tots els documents al nostre
abast que han sigut necessaris per a aconseguir xifres definitives i contrastades.
b) Formació bruta
de capital
Una altra possible
destinació de la producció en la matriu d'utilitzacions finals és la formació
bruta de capital, de la qual formen part la formació bruta de capital fix i la
variació d'existències.
La formació bruta de
capital fix comprén les adquisicions menys les disposicions (cessions) d'actius
fixos realitzades pels productors residents durant un període determinat, més
certs increments del valor dels actius no productius derivats de l'activitat
productiva de les unitats de producció o les unitats institucionals. Els actius
fixos són actius materials o immaterials obtinguts a partir de processos de
producció, utilitzats de forma repetida o contínua en altres processos de
producció durant més d'un any.
La variació d'existències
es mesura pel valor de les entrades en existències, menys el valor de les
eixides i el valor de qualsevol pèrdua corrent dels béns mantinguts en
existències.
Quant a la primera
destinació possible, la informació sorgix de l'informador que compra este tipus
de béns i que s'ha recollit en l’Encuesta
a actividades industriales i en l’Encuesta
de consumos y flujos de las actividades de servicios de l'IVE. Però les
dades que es recullen en la columna corresponent es referixen al tipus de béns
i servicis en què ha invertit l'economia, no a les activitats que han invertit;
dit d'una altra forma, mostra en què s'ha invertit però no qui ha invertit; per
tant, és normal trobar valors nuls en aquelles activitats els productes de les
quals no són propis d'inversió, i les xifres es concentren en la resta de les
activitats. No obstant això, la xifra total de formació bruta de capital fix
per branques adquirents, apareix com una informació en la part inferior de la
matriu d'inputs primaris, com a informació complementària.
En relació amb els servicis que apareixen amb
xifres en esta columna cal indicar, d'una banda, que hi ha servicis que es
tracten directament com a inversió (actius immaterials), i d’una altra, que les
compres de béns d'inversió van lligades a servicis com són els marges de
distribució (comerç i transport), servicis immobiliaris, activitats jurídiques,
etc.
Respecte a la variació d'existències, la
principal font ha sigut també en l’Encuesta
a actividades industriales i en l’Encuesta
de consumos y flujos de las actividades de servicios de l'IVE.
c) Exportacions
La tercera
possible destinació d'un producte que apareix en la matriu d'ocupacions finals
és l'exportació, que es presenta desagregada segons tres àrees geogràfiques:
resta d'Espanya, resta d'Unió Europea i resta del món.
Les fonts per a
realitzar este repartiment han sigut, bàsicament, l’Encuesta a actividades industriales i en l’Encuesta de consumos y flujos de las actividades de servicios de
l'IVE i l’Estadística de Comercio
Exterior e Intracomunitario 2000, elaborada pel mateix IVE a partir de les
dades proporcionades pel Departament de Duanes i Impostos Especials de
l'Agència Estatal de l'Administració Tributària. Entre estes fonts i el
contrast amb altres, s'han obtingut unes dades globals de qualitat per a les
distintes destinacions comercials.
3.3.6. Inputs de
treball
Tenint en compte
les definicions ja oferides en l'apartat 2.5.3, les xifres d'ocupació del
MIOCV-00 s'han establit contrastant les xifres de diverses fonts. Les principals fonts utilitzades
han sigut l’Encuesta Industrial de
Empresas i l’Encuesta Anual de
Servicios ambdós de l'INE,
l’Encuesta a actividades industriales
i l’Encuesta de consumos y flujos de las
actividades de servicios realitzades per l'IVE, la Contabilidad Regional de l’INE i l’Encuesta de Población Activa,
també de l’INE.
Altres fonts
directes que han servit de contrast per a l'elaboració de les xifres d'ocupació
han sigut els registres del Fichero de
Afiliados de la Comunitat Valenciana proporcionat per la Tresoreria General
de la Seguretat Social, i l’Encuesta
Anual de Coste Laboral de l’any 2000, elaborada per l’INE.
Quant als llocs de
treball equivalents, s'han utilitzat les dades de l'EPA, que aporta una xifra
d'hores-any per activitats per a assalariats i no assalariats en jornada a
temps complet i a temps parcial, la qual cosa ha permés calcular a partir dels
llocs de treball de cada branca, les xifres d'ocupació equivalent a temps
complet.
Atesa la rellevància de totes estes xifres,
encara que en la taula de destinació a preus d'adquisició s'oferixen les dades
sobre llocs de treball, hores treballades i llocs de treball equivalents a
temps complet, s'ha considerat convenient per a facilitar la seua utilització
per part de l'usuari interessat incloure en l’annex de la publicació el ‘Quadre
d'ocupació’ per branques no homogènies.
3.4. La taula input-output simètrica per a la
Comunitat Valenciana; el model input-output
o model de Leontief
Com ja s'ha
comentat en l'apartat 2.4.3, l'elaboració de la taula simètrica suposa establir
estructures referides a productes homogenis, la qual cosa requerix depurar els
resultats de les produccions secundàries que acompanyen les principals, així
com d'aquells inputs (intermedis i primaris) tecnològicament necessaris per a
la seua elaboració.
L'assignació de
produccions secundàries no planteja dificultats teòriques o metodològiques ja
que simplement consistix a reorganitzar les dades de la taula d'origen,
obtenint-se així dades de producció per branques homogènies. No obstant això,
el traspàs d'inputs no resulta tasca fàcil perquè pràcticament no hi ha en la
realitat UAE local l'output de la qual siga homogeni i quasi totes les
activitats investigades tenen en la seua composició estructural aspectes que
pertanyen a altres activitats.
El primer mètode
que assenyala el SEC de pas a una taula simètrica per mitjà d'informació
estadística i tècnica complementària requeriria conéixer els valors d'estos
inputs, no obstant això, la majoria d'unitats informadores no disposen de les
dades desagregades d'inputs que serien necessàries. La segona opció
metodològica que planteja el SEC per a la construcció de les columnes de les
branques homogènies es basa en l'aplicació d'hipòtesis relatives a la
tecnologia de la branca d'activitat i tecnologia dels productes.
Es proposen dues
hipòtesis de tecnologia però, al seu torn, la matriu d'origen pot vore's com
una estructura de columnes, supòsit de producció mixta, segons el qual cada
branca produïx béns i servicis en la proporció fixada en la matriu d'origen, o
bé com una estructura de files, supòsit de quota de mercat, segons la qual cada
producte té el seu origen en les distintes branques d'acord amb la proporció
que fixa la matriu d'origen. Ambdues possibilitats ofereixen altres tantes estructures
de ponderació a aplicar a les estructures productives.
Com la realitat se
situa entre estes dues hipòtesis, la construcció de la TIO podria realitzar-se
basant-se en qualsevol d'elles per separat, però la taula resultant mancaria de
significat per a alguns dels seus valors. Per tant, ambdues hipòtesis portades
a l'extrem suposen una solució rígida i per això l'estratègia que propugna el
SEC i la que s'ha adoptat en el MIOCV-00 ha sigut un mètode mixt que les
combina, pensant que hi ha inputs més pròxims a la hipòtesi de tecnologia de
producte i altres més pròxims a la hipòtesi de tecnologia de branca. Els
resultats obtinguts de la combinació s'han acompanyat d'ajusts provinents
d'informació complementària que les fonts han permés quan ha sigut necessari el
contrast per a l'obtenció de la dada final.
D'esta forma
s'arriba a una matriu simètrica, que complix les condicions òptimes proposades
i que descriu els processos de producció interior i de distribució en l'àmbit
de les UAE locals. Es tracta d'una taula de doble entrada que mostra les
relacions entre productes homogenis. En columnes es llig la combinació de
factors (productes i inputs primaris) necessaris per a la producció, la qual
cosa ens acosta al concepte de funció tecnològica per a cada una de les
branques productives, és a dir, cada branca d'activitat homogènia representa
les estructures de producció d'un tipus exclusiu de productes en el sistema
econòmic. En les files es recull la destinació de la dita producció, destinació
que pot estar en el mateix procés productiu de l'economia, en el consum final,
en la formació bruta de capital o en altres economies, o el que és el mateix,
per files es reflecteix la demanda per tipus de producte.
Per tant, la
matriu simètrica és un producte comptable, elaborat des de la realitat
obtinguda de les UAE locals, que per mitjà del procés descrit anteriorment
aconseguix unes particularitats que la fan propícia per a ser utilitzada com a
base empírica del denominat model de Leontief, un model de demanda en què la producció
de l’economia depén de la demanda final.
Per tant, el coeficient tècnic és un paràmetre estructural
del model que implica que els consums intermedis adquirits per una branca
varien proporcionalment amb la producció efectiva d’aquesta branca.
Amb un significat semblant, però més
dèbil, es pot definir el coeficient input-output regional, on xij es
reemplaça per xijr. És a dir, en compte d’establir la relació amb les necessitats totals que
el producte j té del producte i, l’estableix amb la part d’aquest
últim l’origen espacial del qual és la mateixa regió. Per tant:
aijr = xijr / Xj
Amb totes les files corresponents a
relacions amb inputs originaris de la matriu simètrica, es pot generar el
següent sistema de n equacions, sent n el seu nombre de files i columnes:
x11r + x12r +.........
x1nr + D1r = X1
x21r + x22r +.........
x2nr + D2r = X2
.................................................
xn1r
+ xn2r +......... xnnr + Dnr
= Xn
sent Dir la demanda final de productes
d’origen interior.
Substituint en el sistema d’equacions cada xijr pel seu equivalent aijr Xj
,
d’acord amb la hipòtesi adoptada en el model, s’obté:
a11rX1 + a12rX2
+............+ a1nrXn + D1r
= X1
a21rX1 + a22rX2
+............+ a2nrXn + D2r
= X2
..................................................................
an1rX1 + an2rX2
+............+ annrXn + Dnr
= Xn
En aquest sistema de n equacions i 2n incògnites (les X i les
Dr)
s’arriba a la solució considerant la demanda final com variable exògena i la
produció com variable endògena.
L’expressió matricial del model és:
Ar X + Dr = X
Aïllant Dr::
Dr = (I
- Ar) X
I per fi, la producció:
X = (I - Ar)-1 Dr
Aquesta és l’expressió final del model de Leontief, un model
de demanda on la producció de l’economia depén de la demanda final.
Per al cas del MIOCV-00 s’ha calculat la matriu (I – Ar)-1 coneguda com la matriu inversa de Leontief. El significat
econòmic de cada un dels elements de la dita matriu inversa indica o xifra
l’increment de producció que ha de tindre l’output total de la branca i-èsima
si es vol que augmente en una unitat la demanda final de la branca k-èsima, és
a dir, representa els efectes directes i indirectes que subjauen en
l’estructura productiva de la Comunitat Valenciana.
D’altra banda, la suma de la fila i-èsima de la matriu
inversa mesura la quantia en què ha de variar la producció de la branca i si
es vol incrementar en una unitat cada element de la demanda final. Al seu torn,
la suma de la columna k-èsima de la matriu inversa mesura l’increment
productiu de totes les branques quan la demanda final de la branca k augmenta
en una unitat.
Cal indicar que s’han utilitzat els inputs regionals per què
són els únics inputs dels quals es disposa de la seua estructura tecnològica,
Utilitzar la inversa de Leontief per als inputs totals (importats i interiors)
comportaria l’error d’utilitzar la tecnologia de producció interna als
productes importats, la tecnologia dels quals serà amb bastant probabilitat
diferent.