Informació socioeconòmica - Portal Estadístico de la Generalitat Valenciana

Definició

La variable proporciona informació sobre la situació laboral actual de la persona, o relació amb l'activitat econòmica, segons la pròpia declaració de la persona.

Cal assenyalar que es tracta d'una de les variables “nuclears” seleccionades pel document de la Task Force per a les estadístiques socials. Aquesta situació laboral “autodeclarada” contrasta amb la definició de l'Organització Internacional del Treball (OIT) que es basa en una sèrie de qüestions objectives per a la determinació de la situació laboral, i que és utilitzada en diferents enquestes, com l'Enquesta de Població Activa en el cas d'Espanya.

Justificació

La situació laboral actual de les persones subministra informació sobre la seua futura participació en el mercat de treball. Les persones jubilades o discapacitades permanentment tenen una menor probabilitat de respondre a un futur augment de la demanda de treball que una persona estudiant o una dedicada a labors en la llar.

Proposta de recollida d'informació

Proposta de codificació

Per a la codificació de la situació laboral, l'Oficina Europea d’Estadística (EUROSTAT), ofereix per a aquesta variable que denomina “SCL-Activity and Employment estatus”, un conjunt de codis que recullen totes les situacions possibles, així com les seues diferents agregacions. Aquests codis es poden consultar i descarregar en la següent URL:

https://ec.europa.eu/eurostat/ramon/nomenclatures/index.cfm?TargetUrl=LST_NOM_DTL&StrNom=CL_WSTATUS&StrLanguageCode=EN&IntPcKey=&StrLayoutCode=HIERARCHIC

Bones pràctiques

• La variable es refereix al treball o ocupació principal i a la situació “normal” o més habitual de la persona en relació amb l'activitat, sense tindre en compte canvis temporals purament transitoris.
• El concepte d'aturat/da ha d'estar relacionat amb la cerca activa de treballs. Una persona ha de definir-se com a parada si està buscant ús de manera activa i disponible per a treballar. Si no és així, ha de classificar-se com a inactiva.
• Una persona treballadora a temps parcial és una persona ocupada les hores normals de la qual de treball són menors que les dels treballadors/res a jornada completa amb els qui es poden comparar (Conferència Internacional del Treball, 81a sessió, 1994).
• La distinció entre treball a temps complet i a temps parcial ha de realitzar-se sobre la base de les respostes espontànies donades pels informants. A vegades, és molt difícil realitzar una diferència exacta entre treball a mitja jornada i a jornada completa a causa de les diferències existents entre les hores de treball de cada Estat membre i també entre les branques d'activitat.
• En cas que els informants dubten entre considerar-se persones amb discapacitat permanent o jubilades, s'han de considerar jubilades si han aconseguit l'edat més freqüent de jubilació en la seua ocupació prèvia.

Proposta de difusió d'informació

Es proposa la difusió de la informació segons el quadre següent:

En el cas que la informació que inclou la font administrativa siga massa agregada i no puga publicar-se la informació d'algunes categories, pot realitzar-se una agrupació com a figura en la següent taula:

Definició

Fa referència a la situació professional de les persones en l'ocupació, referida al lloc de treball actual o de l'últim lloc ocupat en el cas de persones en situació d'atur o inactivitat.

La definició es basa en la resolució de l’OIT relativa a la Classificació Internacional de Situació en l'Ocupació (CISE-93), i es refereix al tipus de relació jurídica que una persona té amb altres persones per a exercir un treball concret.

Les ocupacions assalariades són aquelles ocupacions en els quals els titulars tenen contractes de treball implícits o explícits (orals o escrits), pels quals reben una remuneració bàsica que no depén directament dels ingressos de la unitat per a la qual treballen (aquesta unitat pot ser una empresa, una institució sense fins de lucre, una unitat del sector públic, etc.). Les persones amb ocupacions assalariades es remuneren típicament amb sous i salaris, però també poden remunerar-se per mitjà de comissions de vendes, pagaments a preu fet, primes o pagaments en espècie.

Poden observar-se diferents tipus d'ocupacions assalariades segons la duració del contracte i el tipus de garanties en cas de terminació d'aquest; per exemple, es recomana fer una distinció entre les persones assalariades amb contractes estables i les persones assalariades amb contractes temporals, que acabaran després d'un període fixat a compte o després d'un període que no coneix per endavant, però definit per criteris objectius, com ara la realització d'una tasca o el període d'absència d'una persona ocupada reemplaçada temporalment.

Ocupacions independents són aquells en els quals la remuneració depén directament dels beneficis (o del potencial per a realitzar beneficis) derivats dels béns i serveis produïts. Els titulars prenen les decisions operacionals que afecten l'empresa o deleguen tals decisions, però mantenen la responsabilitat. En aquest context, la definició inclou als ocupadors/res, els treballadors/res per compte propi, els membres de cooperatives de productors i els treballadors/res familiars auxiliars.

Justificació

La situació professional està molt relacionada amb les condicions de vida de les persones de diferents formes. Els treballadors/res per compte propi es beneficien directament dels beneficis obtinguts per l'empresa, en canvi aquest tipus d'ocupació es troba generalment més exposat als riscos econòmics en la mesura que la seua remuneració està directament relacionada amb els beneficis de les empreses o institucions.

L'aportació més important d'aquesta variable fa referència a la seua dimensió addicional entre treballadors/res per compte d'altri amb contracte permanent i contracte temporal. Pel fet que les persones ocupades amb contracte temporal constitueixen un col·lectiu que tendeixen a créixer a la Unió Europea i es troben més exposats a les fluctuacions econòmiques.

Proposta de recollida d'informació

Proposta de codificació

Per a la codificació de la situació professional, l'Oficina Europea d’Estadística (EUROSTAT), proporciona un conjunt de codis sota el llistat de la variable “SCL-Activity and Employment estatus”, que recullen totes les situacions possibles així com les seues diferents agregacions. Aquests codis es poden consultar i descarregar en la següent URL:

https://ec.europa.eu/eurostat/ramon/nomenclatures/index.cfm?TargetUrl=LST_NOM_DTL&StrNom=CL_WSTATUS&StrLanguageCode=EN&IntPcKey=&StrLayoutCode=HIERARCHIC

Un exemple d'aquesta codificació seria:

Bones pràctiques

• La informació sobre la situació professional ha de ser recollida no sols per a les persones actualment ocupades, sinó també per als que van estar treballant en una etapa anterior i actualment es troben en situació d'atur o inactivitat.

• Les persones que tenen diverses ocupacions durant el període de referència hauran de ser classificades en la situació corresponent a l'ocupació que els han proporcionat els ingressos més elevats en el període o en el qual han treballat més hores.

• Les categories de classificació són excloents entre si i comprenen tots els tipus de contractes de treball, per la qual cosa per a cada persona només ha d'assignar-se una categoria.

A nivell operatiu es proposen les següents regles:

a) En els treballadors per compte d'altri s'inclouen:

• Les persones que realitzen una activitat productiva remunerada i estan lligades a un ocupador/a per un contracte de treball.
• Els funcionaris/es civils i altres empleats/des de les administracions públiques.
• El personal de les forces armades.
• El personal religiós al qual paga directament una administració pública o una institució sense fins de lucre.
• Els propietaris/ies de societats, si treballen en aquestes empreses.
• El personal estudiant que té un compromís formal de contribuir amb part del seu treball al procés de producció d'empreses a canvi d'una remuneració i/o una formació.
• Els treballadors/es domicili per compte d'altri.
• Les persones ocupades per les agències d'ocupació temporal.

b) També es classifiquen com a treballadors/es per compte d'altri:

• Les persones que temporalment no treballen, però mantenen un vincle laboral formal amb l'ocupador/a.
• Les persones que temporalment no treballen per motius de malaltia o accidents, vacances, vaga o tancament patronal, permís per a formació, permís de maternitat o paternitat, reducció de l'activitat econòmica, cessament temporal de l'activitat per causes diverses o absències temporals.

c) Els treballadors/es per compte propi són els propietaris/ies o copropietaris/ies de l'empresa no constituïdes en societats en què treballen, a canvi de remuneració que depén directament dels resultats de l'activitat per la venda dels béns i/o serveis produïts. Les persona treballadora per compte propi pren decisions que afecten els resultats de l'empresa, o delega tals decisions conservant la responsabilitat de la marxa de l'empresa.

d) En els treballadors/es per compte propi s'inclouen també:

• Les ajudes familiars no remunerades.
• Els treballadors/es a domicili els ingressos del qual depén del valor dels productes obtinguts en el procés de producció del qual són responsables, independentment del treball aportat a aquest procés.
• Els treballadors/es la producció del qual es destina per complet, de manera individual o col·lectiva, al consum final propi i a la formació de capital per compte propi.

Definició

Aquesta variable es refereix a l'ocupació en l'ocupació principal. L'ocupació en l'ocupació principal es defineix, d'acord amb l'Enquesta de Població Activa (EPA), com “el treball principal”.

L'ocupació al·ludeix a la situació de les persones ocupades des d'una perspectiva vertical, fa referència a la posició que tenen les persones ocupades dins de l'estructura jeràrquica de les ocupacions en el mercat laboral, és a dir, al seu estatus ocupacional.

Seguint els criteris de la Classificació Internacional Uniforme d'Ocupacions de l’OIT (CIUO-08), s'organitzen les ocupacions en una sèrie de grups definits en funció del tipus de treball realitzat i de les competències que comporta cada ocupació.

Justificació

Entre les principals aplicacions orientades a l'ús en registres administratius d'aquestes classificacions trobem les relatives a la intermediació laboral per part de les oficines públiques d'ocupació, la gestió de migracions de personal treballador entre països o el desenvolupament de programes de formació i orientació professionals.

Proposta de recollida d'informació

En el cas d'Espanya s'utilitza habitualment la Classificació Nacional d'Ocupacions 2011 (CNO-11), enquadrada dins del marc conceptual de la CIUO-08. L'estructura completa d'aquesta classificació i algunes notes explicatives poden trobar-se en el següent enllaç:

https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736177033&menu=ultiDatos&idp=1254735976614

Bones pràctiques

• És recomanable recollir la informació amb un nivell de desagregació d'almenys dos dígits de la CNO-11, sent una bona pràctica que en la recollida es produïsca amb una desagregació de tres dígits o més, encara que les dades solen difondre's posteriorment amb caràcter general a un sol dígit.
• En el cas d'aquells arxius i registres en els quals l'ocupació és una de les variables nuclears, com els relacionats amb la intermediació laboral per part dels serveis públics d'ocupació, els fitxers de contractes de treball o els programes de formació per a l'ocupació, és habitual treballar amb el màxim nivell de desagregació de la CNO-11, això és, a quatre dígits.

Proposta de difusió de la informació

La informació de les ocupacions sol difondre's a un només dígit.

Definició

Aquesta variable recull l'activitat de la unitat econòmica local on es desenvolupa l'ocupació de la persona de referència o es produeix l'activitat que és l'objecte principal de l'arxiu o registre administratiu.

Quan la unitat local tinga més d'una activitat econòmica, ha de recollir-se l'activitat principal. La mesura més idònia per a determinar l'activitat principal seria el volum d'ocupació en les diferents activitats de l'establiment, en lloc de conceptes més econòmics com el valor afegit o el volum de negoci, seguint les recomanacions del document de la Task Force.

Justificació

El sector d'activitat en el qual desenvolupen el seu treball les persones ocupades és clau en l'anàlisi del mercat de treball i, juntament amb l'ocupació i el tipus de contracte. es considera d'utilitat per a descriure la situació laboral de les persones.

Així mateix, l'existència de directoris d'unitats econòmiques amb la inclusió de l'activitat econòmica permet l'elaboració de marcs d'enquestes a empreses i d'estadístiques de grandària i demografia empresarial.

Proposta de recollida d'informació

La CNAE-2009 és la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques, elaborada per l'INE segons les condicions recollides en el Reglament d'aprovació de la NACE Rev.2, que ha d'utilitzar-se per a la codificació de l'activitat de les unitats econòmiques locals.

L'estructura, documents explicatius i regulació de la CNAE-2009 poden trobar-se en l'adreça electrònica:

https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736177032&menu=ultiDatos&idp=1254735976614

Bones pràctiques

• Quan la informació per a la unitat econòmica local (establiment) no està disponible, l'empresa pot servir com una aproximació adequada, especialment quan la informació deriva de fonts administratives que recullen dades d'empreses i no d'establiments.
• El Reglament Europeu relatiu a les estadístiques estructurals de les empreses (Reglament (CE) Núm. 295/2008), assenyala per al cas de les regions (NUT2) el desglossament mínim en la difusió de resultats de manera general en les estadístiques estructurals anuals seran els dos primers dígits (divisions) de la NACE rev. 2., excepte excepcions com el cas de les entitats de crèdit (quatre dígits, classes).
• Es considera necessari que en l'àmbit dels registres administratius, la recollida d'informació es realitze amb el màxim nivell de desagregació de la CNAE-2009 (quatre dígits), encara que posteriorment en la difusió de les dades puga utilitzar-se una menor desagregació.

Proposta de difusió de la informació

La difusió de l'activitat econòmica o d'aquesta variable dependrà de la finalitat de l'estudi o de l'objectiu de la font de recollida de dades

Per a l'estudi del mercat laboral, la difusió de les activitats econòmiques es realitza d'una forma o una altra atesos aquells sectors que són més predominants en l'economia d'una geografia, o on predomina un major número d'ocupats, o de la informació que es dispose en la font o recollida en les mostres.

En comptes econòmics l'agrupació de les branques d'activitat pot variar segons la quantitat d'informació de la qual es disposa de les unitats productives i de la realitat econòmica a reflectir.

Definició

El nivell d'estudis es refereix al nivell més alt satisfactòriament completat en el sistema educatiu. Es considera que una persona ha aconseguit un determinat nivell d'instrucció quan ha acabat i aprovat tots els cursos d'aqueix nivell i està en condicions, per tant, d'obtindre el títol o diploma corresponent.

En la determinació del nivell educatiu aconseguit ha de considerar-se tant l'educació impartida pel sistema educatiu general com pel de formació professional. Les persones que no han acabat el cicle complet educatiu han de ser classificades d'acord amb el nivell més alt finalitzat amb èxit.

Justificació

El nivell d'educació és un factor crític per a l'economia del coneixement i la societat de la informació.

Proposta de recollida d'informació

En l'àmbit nacional, la Classificació Nacional d'Educació, CNED-2014, pretén reflectir l'estructura del sistema educatiu i formatiu existent actualment a Espanya.

D'acord amb els reglaments comunitaris s'estableix l'obligatorietat d'utilitzar aquesta nova classificació a partir de l'1 de gener de 2014 en les operacions estadístiques que recullen informació relativa a l'educació.

L'estructura completa de la CNED-2014 es compon de tres subclassificacions que persegueixen diferents objectius:

• CNED-P: és la classificació de programes en nivells educatius, que serveix per a descriure l'activitat educativa en marxa (estudis en curs) relativa als diferents programes educatius impartits actualment i cursats per la població.
• CNED-A: és la classificació de programes, titulacions i certificacions en nivells de formació aconseguits, que serveix per a descriure el nivell de formació de les persones.
• CNED-F: És la classificació de programes, titulacions i certificacions en sectors d'estudi, que serveix per a la codificació tant dels programes en curs com del nivell de formació aconseguit respecte al sector o camp d'estudis S'inclouen tant l'educació formal com la no formal.

La classificació més adequada per a la recollida de la informació del nivell més alt d'estudis acabats és la “Classificació de programes, titulacions i certificacions en nivells de formació aconseguits (CNED-A)” de la CNED-2014.

Pot trobar-se l'estructura, notes explicatives i metodologia de la CNED-2014 en la següent adreça electrònica:

https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736177034&menu=ultiDatos&idp=1254735976614

Bones pràctiques

Es recomana, com a bona pràctica, la utilització de la CNED-A 2014 amb una desagregació de dos dígits per a la recollida de la informació, podent utilitzar-se l'agrupació a un sol dígit com a norma general en la difusió de les dades, excepte els casos en els quals es considere convenient oferir un major detall.

Proposta de difusió de la informació

Sempre que interesse agrupar un sol dígit la informació dels diferents grups de nivells d'estudis acabats a causa de problemes de cobertura o escassetat de dades, la difusió pot ser com es mostra a continuació:

A vegades, la difusió de dades requerirà una variable menys desagregada o serà convenient donar un menor nombre de categories. En aquests casos la difusió de les dades es podria fer de la següent manera: